Passa al contingut principal

Xocolaters / part 1

L'ultima entrada sobre en Jean Galler i la de més abans, d'en Bompas i Parr, no feien gaire justícia a què passa aquí a casa. Tendir sempre a veure allò de fora com a "fantàstic" o "espectacular" i no fer gaire cas del que passa a casa, és un costum que em passa força, i no m'agrada. Així que l'exercici d'avui serà veure el que es cou "per casa".

Dentrada, tenim l'Oriol Balaguer (Calafell 1971), premi al millor postre del món al 2010 i millor pastisser de Catalunya al 2003 (per citar un parell de premis), porta més de 30 anys demanant un canvi al sector de la pastisseria, després de molta guerra sembla que li comencen a fer cas. Al 2002, va fundar l'Estudi de la Xocolata, un centre pioner a la península que porta els sabors, les textures i la sensibilitat de la pastisseria a un altre nivell. Personalment, em quedo amb el seu bombó d'oli d'oliva, espectacular presentació i barreja de sabors.

(Aquí hi havia abans un vídeo del YouTube, però fa mesos que no funciona, així que l'he tret. Edito: 01/03/2017)


La Pastisseria Rovira del carrer Gelabert de Barcelona va veure néixer i créixer un altre mestre pastisser de les nostres contrades: l'Enric Rovira. Innovador i inquiet com era, va decidir portar aquella passió que li havien encomanat de ben petit a un lloc on pogués fer el que li vingués de gust. Així és com va fundar un obrador, al 1993, a Castellbell i el Vilar, a les naus de Can Forrellat, que la família d’en Francesc Forrellat, el seu cosí segon, havia aixecat feia més de 100 anys per acollir la destil·leria San Gerónimo. En ella s’havien elaborat tot tipus de destil·lats, entre ells l’emblemàtic Anís San Gerónimo, en homenatge a un dels cims més bonics de la muntanya de Montserrat, que es pot admirar des del mateix obrador.

Can Forrellat amb les muntanyes de Montserrat al fons. Imatge de Coneixer Catalunya


Durant tots aquests anys, ha destinat molts esforços a tot tipus de creacions en el sector de bomboneria creant obres perdurables com la Rajola de Barcelona, les Bomboles, el Planetarium, el Making of Chocolate, l’Imagine, la Vuelta al Mundo en xocolata o els “desapareguts” Capicúa, la Rosa Virtual i molts més. Avui dia, és un reconegut pastisser a escala mundial i cal tenir-lo en compte.

De la creació de l'Enric, em quedo amb la col·lecció Priorat, tant el Dolç de Lluna com el Clar de Lluna em semblen uns conceptes molt humils, simples i de formes corbades molt agradables.





Les Bombolas

Bombons: Rajola de Barcelona


Trencadís: chocolata blanca a l'aiguardent d'albercoc

Un altre pastisser que cal tenir present, tot i que porta un bon temps treballant-hi nit i dia, és Lluís Estrada, de la pastisseria Canal, de Barcelona, premi Tàstum 2010 al millor artesà pastisser innovador: 

"El nostre sector necessitava renovació i ja la necessitava bastant abans d'aquesta crisi. De fet nosaltres no som dels que més patim l'actual conjuntura econòmica però en canvi sí que en venim d'una que era causada perquè amb allò d'anar fent es va acabar associant el nostre ofici a quelcom "cutrillo" i negatiu. Us heu adonat, que un bunyol és una cosa dolenta, que quan quelcom és un desastre es diu en castellà que "vaya pastel!"? Ens havíem d'espavilar i ho anem fent de mica en mica. El premi que em van atorgar valorava la innovació en diversos aspectes: en producte, en tècnica, noves fórmules de venda i de comunicació. Jo per exemple vaig tenir la idea de l'Eat the art. Artistes plàstics que definien les formes d'unes peces que després nosaltres les elaboràvem en pastisseria, s'exposaven i al final el públic es menjava l'exposició".

Podeu veure la notícia de BTV aquí. I una entrevista a Ruralcat.net us ajudaran a veure aquest personatge.

Interior de la pastisseria Canal. Foto Facebook Canal

Pastissets. Fotografia de Barcelona Flavours.

Peça Trencadís. imatge de Barcelona Flavours.

Josep Maria Rodríguez Guerola, de 27 anys, és un altre dels grans referents. No només pels molts d'èxits que ha tingut i les innovacions que ha fet amb pocs anys, sinó també per l'estètica de les seves peces. Al 2011, el món es va rendir a la seva traça i el va convertir en el campió de la "Coupe du Monde de la Pâtisserie" a Lió, un reconeixement molt preuat i que genera una gran expecatció a molts països i que malauradament aquí, no se'n fa gaire ressò.

Els inicis d'aquesta jove promesa que ja ha meravellat al món va ser a Sant Cugat del Vallès, a la pastisseria de Yann Duytsche durant cinc anys. Us pregunteu qui és Dutsche? Va ser el capità de l'equip campió del món, format a més a més per Jordi Bordas i Julien Alvarez. Després va treballar un temps amb l'Oriol Balaguer (si, el que ha comentat al començament) i a partir d'aquí, ha anat de mans del millor que es pot trobar. Una notícia de La Vanguardia us pot ampliar la informació.

A Barcelona, ha obert La Pastisseria una botiga-degustació al carrer Aragó n.228, al costat de la Plaça Letamendi. Hi aniré d'aquí a un temps i en faré una entrada digne del millor pastisser.





JM Rodríguez amb la cirera que l'ha convertit amb el millor del món.

Concurs Sant Pau


I fins aquí, la primera part de mestres xocolaters. Més endavant, una segona part amb nous personatges!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure

Energy Pop de Cerdán

Ja fa molt de temps d'això, alguns potser no coneixíeu el blog encara, però Cerdán és una empresa de caramel amb pal, tipus chupa chups amb molta trajectória. Ho vaig comentar amb un xupa molt famós, el Conde Dracula , que porta xiclet a l'interior i avui, tocarà una novetat peculiar. No és peculiar el concepte energy , ni les versions de la cafeïna amb taurina que han tret empreses de dolços després del boom Red Bull, però si que ho és, dins del sector, tenir un xupa focalitzat només a aquest valor afegit. Amb un parell de cerques a internet, l'he pogut veure al costat de l' Hèctor Barberà , pilot de Moto GP . El sabor és acceptable, m'agrada el toc d'acidesa que  porta i el ginseng que hi han afegit. Comparant la Red Bull amb el xupa, amb el mateix gramatge, ens dona un producte ideal per aguantar un dijous universitari, una festa... o un matí tortuós de feina.

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit.