Ves al contingut principal

Torras: Xocolata amb estèvia


Porto uns dies que ni en Marc, ni jo, estem per escriure gaire, suposo que ja ho heu notat. Avui però, i amb l'excusa que feia bon temps i volíem anar a berenar amb ex-companys de l'escola que feia molt que no veiem, he anat a buscar un paquet de pa de motlle i unes quantes barres de xocolata.

Les xocolates Torras es fan des del 1890, i com diuen a la seva web, és una de les més antigues del país. Ubicada a Cornellà de Terri (a tocar Banyoles, si, aquell poble que té un estany molt maco que sempre surt a les foto d'en Tomàs Molina), fabrica de les millors xocolates sense sucre que podem trobar. El més sorprenent de tot, és que no es trobi fàcilment tota la gama que fan, per exemple, les que vaig comprar recentment, amb el nou edulcorant: l'estèvia. A la Viquipèdia, trobareu informació molt més detallada sobre què és, i a aquest breu article d'en Claudi Mans, una mica d'história de l'additiu E-960.


El primer que he obert, és el de mango. Suposo que per exòtic, o rar, aquests tipus de sabors m'agraden molt quan es tracta de provar coses, i en aquest cas, no m'ha fallat. La xocolata, potser massa negra per poder apreciar el mango. El mateix diria al plàtan. La maduixa en canvi, ni rastre del sabor de maduixa.


El segon ha sigut el d'avellana amb estèvia, i m'he fixat que l'avellana està ben trossejada i repartida, això és bo, perquè com a mínim, a cada mossegada, hi trobes uns trossets petits d'avellana, que vaja, és el que un s'espera trobar a una xocolata d'aquestes característiques. Dic jo.



La resta encara les guardem, i en farem una valoració més endavant. Després de l'experiència i de les opinions dels participants (bé, els hem obligat, no s'hi podien negar), crec que repetirem amb altres marques i mirarem de buscar detalls per fer una bona cata de xocolata.



I dues mini-notícies: Una imatge de les rajoles que podeu trobar a molts pobles de muntanya (dic de muntanya perquè és on encara hi ha masies que a la façana, han mantingut aquests "anuncis"). La segona notícia és que Candy Blog fa 8 anys: Happy birthday!

(Edito) Blog de Xocolates Torras.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…