Ves al contingut principal

Rich Feeling: jellies banyats amb xocolata

Dôma m'ha tornat a sorprendre per la seva qualitat (ja ho va fer amb aquests fudge anteriorment), sempre que m'arriba un producte de l'est d'Europa, em pregunto perquè no ha arribat mai abans que molts desastres alimentaris dels que es troben avui al mercat com si fossin grans perles gastronómiques...


La qüestió és que els Rich Feeling tenen la millor combinació de jelly i xocolata que he provat fins ara. Tot i així, a la xocolata li he trobat la pega de ser massa dolça, si tens un jelly de fruita, que per se t'endolcirà la xocolata, no seria lógic fer una xocolata del 70% mínim? De totes maneres, res de tot això retreu el seu sabor de poma i cirera, la mida ideal que et permet menjar-lo amb dues queixalades o compartir-lo amb alguna companya o company i l'embolcall senzill i sense efectes "wosh" ni degradats d'aquests estranys que intenten vendre-ns a vegades altres marques.


La veritat? Estic esperant impacient un lloc on pugui trobar-los a casa. Tinc ganes de tornar-ne a menjar i no se si podré resistirme gaire. Sens dubte és un dels producte que cal provar!

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!