Karujyaga és una marca de Glico (el grup empresarial que fa els Pocky o Mikado i altres productes). Si no vaig errat, Jyaga vol dir patata, i la cosa quedaria amb "Patates enrotllades", més o menys. El tipus de menjar és més un snack per abans de dinar que no pas un dolç llaminer, el més interessant però, és que a més a més els sabors són molt estranys: patata violeta? Què coi…
Doncs resulta que no és tan estrany. Les patates violetes o negres són originaries de Perú (concretament de les parts mitjanes i altes dels Andes) on s’han cultivat des de l’època dels Inques. A partir d’aquí s’han fet encreuaments amb altres patates, per exemple, les patates ratte (o patata Asparges) originària de França. L’encreuament permet tenir unes patates violetes allargades gràcies a les antocianines, el pigment vegetal hidrosoluble que es troba en els vacúols de les cèl · lules (el mateix pigment que la ceba morada, les groselles, els nabius i la col llombarda, per posar-ne uns exemples).
Glico, a banda de fer uns sabors així estranys i molt arriscats, ha sabut cuidar la imatge gràfica (ja sabeu que per mi, també és un punt molt important a l’hora de valorar un producte) i el packaging que embolica els スティック de patata violeta és espectacular. Geomètricament és una forma complexa, tant de plegar com per garantir que quedi igual de bé en la seva producció en línia. El troquel per obrir funciona de meravella (i no com el nou de les galetes Principe que és un “truño”), la bossa de dins és d’una finor impressionant i el producte, amb els acabats ataronjats a les puntes una delícia. Realment, és una cosa que s’ha de provar, si bé no és a meva preferència per menjar dia si dia també com altres llaminadures, però m’ha sorprès gratament l’experiència. Us ho recomano!
Glico, a banda de fer uns sabors així estranys i molt arriscats, ha sabut cuidar la imatge gràfica (ja sabeu que per mi, també és un punt molt important a l’hora de valorar un producte) i el packaging que embolica els スティック de patata violeta és espectacular. Geomètricament és una forma complexa, tant de plegar com per garantir que quedi igual de bé en la seva producció en línia. El troquel per obrir funciona de meravella (i no com el nou de les galetes Principe que és un “truño”), la bossa de dins és d’una finor impressionant i el producte, amb els acabats ataronjats a les puntes una delícia. Realment, és una cosa que s’ha de provar, si bé no és a meva preferència per menjar dia si dia també com altres llaminadures, però m’ha sorprès gratament l’experiència. Us ho recomano!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada