Ves al contingut principal

Milky chocolate with honey (Atsuko Maeda edition)

Després del Look de matcha, que vaig comentar el mes passat, avui us presento el segon que he tingut de la casa Fujiya: el Milky farcit de mel. La veritat és que, amb la paraula Milky ja suposava que la xocolata amb llet seria més dolça que mai, i així ha sigut. La meva cara era un poema, però a mi em feia gràcia provar el marcit de mel… i mirar la gràfica kawaiiana que tenen els dolços japonesos.


La caixa, d’entrada, era sublim. A la dreta, la mossa auesta que molts us pregunteu qui és... és l'Atsuko Maeda del grup de J-Pop AKB48 (si voleu més info, al Google). Jo ja l’havia vist anteriorment (especialment al Youtube), així que l’he obert sense esperar. Així de loco he anat, pim pam. Sense pensar.


Després de veure cors a tot drap, com si fos sant valentí (així tu, en ple Agost pensant en sant valentí, i sexe, i jo què se… serà l’efecte platja… i bikini, i volei…)


Un detall de les abelles treballant, així molt japo. El tema de mel i la imatge de l'Atsuko, m'imagino que no és en va... un somriure dolç com la mel... massa poètic per ser una casualitat. N'hi ha tres models, per qui tingui moltes ganes de col·leccionar caixes de Fujiya, però jo amb aquesta ja n'he tingut prou.


Va, obrim ja la bossa que hi ha gana: una safata exactament igual que el Look amb quatre files de bombons de dissenys diferents (no és estrany coi, ho dic perqué és la safata on estan posats no tenen la forma del bombó, com és habitual aquí perquè el contingut quedi ben encaixat).


El farcit, és igual de generós que els Look de matcha (ho dic irònicament), gran part del sabor que hauria de tenir el farcit queda eclipsat rapidament per la xocolata lletosa i de poc valor, una llàstima no?

Després de donar-ho voltes, he recordat una entrada que va fer l’Orchid64 al seu blog, on comentava precisament els Milky i va arribar a una conclusió comparteixo totalment i descriu molt bé la meva percepció de la marca: Fujiya fabrica una xocolata d’una qualitat força inferior a la que aparenta, però d’una sabor popular que poca gent rebutja, això cal mesclar-ho a un envàs i un logo encara-més-popular que juntament amb la mascota, ja són tot una icona de la cultura japonesa. Tan popular que la gent els menja perquè són coneguts, no per la qualitat ni l’experiència gastronòmica.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…