Ves al contingut principal

Bombó farcit sense lactosa

Hi ha gent amb problemes. Això ho sabem tots. Els problemes que un té, o que afecta persones molt properes els coneixem i en tenim coneixements bàsics. Dels que no ens en parlen, doncs, no en sabem res fins que ens ho posen davant els nassos. Literalment és el que m’ha passat amb un dels tants productes lliures de lactosa i fructosa (una altra intolerància que en parlarem més endavant) que fabrica l’empresa alamana Frankonia.


Molt bé, però què vol dir que un és intolerant a la lactosa? Tirarem del que tenim a la xarxa, Viquipèdia per no perdre el costum (ara que, un cop d’ull a etselquemenges.cat us farà un bon servei): La intolerància a la lactosa és la incapacitat de l'organisme per digerir la lactosa, el sucre predominant a la llet. Aquesta intolerància és deguda a la baixa quantitat de l'enzim lactasa a l'intestí prim. La lactasa s'ocupa de separar la lactosa en galactosa i glucosa, els dos sucres simples que la componen i que el nostre organisme és capaç d'assimilar sense problemes. Quan la lactosa arriba a l'intestí prim, si no hi ha l'actuació de la lactasa, aquesta segueix el seu camí cap a l'intestí gruixut, ja que no pot ser absorbida. És llavors quan es donen els símptomes típics de la intolerància: nàusees, flatulència, diarrea o dolor abdominal, entre d'altres, depenent de la intensitat de la quantitat de lactosa que la persona toleri.


I això com afecta la indústria dels dolços? Doncs molt. Penseu només en la quantitat de coses de xocolata que vénen de fora que estan fetes de xocolata amb llet (o derivats)… molts, moltíssims oi? Aquí, per sort, som més de xocolata negra. També cal matisar que existeixen molts graus de sensibilitat a la lactosa, i per un caramel o un bombó que porti suero de llet… pot ser que no passi res. Tot dependrà de la sensibilitat de cadascú.

Entre un 15% i un 20% d’intolerants a la lactosa és el que es calcula que hi ha actualment a Espanya, molt per davant de Suècia (amb només un 2%), per tant, ja comença a ser un públic força nombrós a qui cal començar a pensar seriosament. Per això trobo tan encertat les iniciatives com les de Frankonia, que dediquen una gran part de la producció a produir per aquest sector i evidentment, comestible per també els que no pateixen la intolerància. En aquest cas, el bombó de coco l’he trobat d’una mida molt agradable, i és pràcticament idèntic al que pots trobar d’altres marques que no fabriquen per als intolerants. (Cal tenir un paladar molt tiquis-miquis, però tot i així, serà difícil trobar-ne la diferència).


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!