Ves al contingut principal

Deo perfume candy

Caramel nutricosmètic perfumat de roses. No, no és la nova droga que causa furar a la desapareguda ruta del bacalao, és el primer caramel que provo de l’empresa búlgara Alpi.


Amb una tipografia molt similar a la marca de sabó Dove i un color molt femení, Deo es posiciona com un caramel que conté (segons la web de l’empresa) geraniol, un oli que es troba a les roses i és molt efectiu per repel·lir insectes. El caramel, no és gustativament cap secret, l’aroma i regust que deixa a la boca és d’un sabor tirant entre cirera i gerds vermells (tot i que podria ser el sabor de rosa, ja que el geraniol té un sabor molt característic) amb un punt d’acidesa que agraeixo molt.


També hi ha la versió sense sucre i la que conté lavandula ( però us sonarà més, potser, si us dic que conté espígol, oi?). Deo va enfocat a això, caramels amb olis de plantes aromàtiques, una família de les moltes que la casa Alpi ofereix als seus consumidors. Fundada el 1995, l’empresa es caracteritza per treballar en dos camins molt diferenciats, la part tradicional fabrica el que la majoria d’empreses fan, i l’altra és una col·laboració molt estreta amb la universitat de tecnologia dels aliments, on desenvolupen nous i estranys caramels com els Deo.


Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!