Ves al contingut principal

Boles de xocolata de Monbana

Després de comentar el nougat tendre de Monbana i les vuit xocolatines de sabors i textures diferents, a arribat el moment de comentar un assortit de boles de xocolata farcides de coses. Res fora de l’òrbita de la confiteria clàssica però d’una xocolata molt bona, com és d’esperar d’aquesta empresa familiar del 1934.


Sis sabors són els que he trobat a una mena de bossa transparent amb una franja rosa amb punts marrons, m’imagino que és una bossa genèrica on hi podem trobar altres productes de la marca. Però trobar-hi aquestes boles en flowpack ha sigut un gran encert. Les aniré comentant segons apareixen a la imatge superior, d’esquerra a dreta i de dalt a baix.


Bola Pépita au spéculoos, és una bola de xocolata més dolça del que m’esperava amb un farcit de Spéculoos, tranquils, jo tampoc sabia què era fins que llegeixo per internet que es tracta d’una galeta tradicional al nord de França, Bèlgica i regions dels Països baixos i Alemanya. Es consumeix generalment per nadal (però en pots trobar tot l’any) i porten canyella, nou moscada, gingebre i cardamom (entre altres ingredients que poden variar segons la marca i regió). Una bona bola per començar.


La segona, no se perquè, pensava que trobaria quelcom de xocolata negra (m’hauré confós noir amb neige? ouch!) i és clar, m’he trobat amb una bola de cereal recobert de xocolata amb llet i tornat a recobrir de xocolata blanca amb essència de cafè. I no, no ho he notat a la primera ni a la segona bola, ho posa a la web de Monbana, ja que només he notat una bola cruixent de cereal amb una dolçor molt més accentuada que la pépita au spéculoos. Passem a la següent que aquesta no ha sigut massa bona.


Bola grain de cafè, aquesta sí que no tenia cap dubte! Un gra de cafè sencer recobert de xocolata. D’aquestes boles n’he menjat per aquí, d’altres marques i amb xocolata negra molt forta. Aquesta xocolata en canvi, és més suau, amb menys xocolata i la bola més petita. D’aquesta manera, el sabor del gra de cafè agafa tot el protagonisme.


Bola Pralinéa és el nom que li posa Monbana a la bola de praliné que no és més que una pasta feta a partir d’una mescla d’ametlla i avellana confitada amb sucre caramel·litzat. Un cop seca la pasta, es trosseja i es fa servir per posar al damunt de pastissos, bols de xocolata, o en aquest cas, per farcir una bola de xocolata amb llet.


La Pépite au praliné seria una bola encara més cruixent que l’anterior, amb el praliné barrejat a la massa de xocolata amb llet que recobreix la bola de cereal de l’interior. No m’ha entusiasmat gaire la veritat.


El que si m’ha semblat que destacava per sobre de la resta és aquesta Amande cacaotée, una ametlla xocolatejada i amb un segon recobriment de xocolata amb pols molt forta. L’autèntica delícia de l’assortit, és el flowpack festuc i festiu. i fins aquí crec que us he fet una bona introducció de les boles, que podeu trobar barrejades o en caixes petites individuals a les moltes botigues que tenen repartides pel món.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?