Ves al contingut principal

Bombons Lindor

Oh, avui he buidat mitja cartera de nadal per comprar bombons i torró (si, en singular, perquè he volgut comprar-ne del bo i només m'ha arribat per un). Un d'ells, els que feia temps que volia posar, són els més cars i també els que porten més varietat del mercat: Els Lindor.


Lindor, és el nom dels bombons de colors i sabors diferents de Lindt, l'empresa suissa fundada al 1845. Per absència d'informació a la pagina de la pròpia empresa, faré cas de la Viquipèdia: David Sprüngli-Schwarz i el seu fill, Rudolf Sprüngli-Ammann eren propietaris d'una petita botiga que confeccionava xocolata a la part vella de Zuric. Quan es va jubilar Rudolf Sprüngli-Ammann el 1892, el seu negoci es va dividir entre els seus dos fills. El fill petit, David Robert, va rebre dues botigues que van esdevenir Confiserie Sprüngli. El fill gran, Johann Rudolf, va rebre la fàbrica de xocolata. Johann Rudolf convertí, l'any 1899, la seva empresa privada en Chocolat Sprüngli AG. El mateix any va adquirir la fàbrica de xocolata Rodolphe Lindt de Berna i l'empresa canvià el seu nom a Aktiengesellschaft Vereinigte Berner und Züricher Chocoladefabriken Lindt & Sprüngli. (Mira, un nom curt i enganxós que la gent dirà en un flis-flas, heheheh). El 1994, Lindt & Sprüngli adquirí Hofbauer Österreich i la integrà a la companyia junt amb la seva marca Küfferle. El 1997 i 1998, respectivament, adquirí Caffarel i Ghirardelli. Així doncs, després de la parrafada, espero que us quedi clar que és un gegant xocolater, que alimenta moltes boques i que és en gran part, responsable d'això tant famós: Xocolata suissa.

Els comentaré amb un petita llegenda, començant per aquest rarot blanc Stracciatella

I els bombons? Bé, jo no repetiré pas. Cap bombó m'ha semblat una delícia per fer-ho, i si sou dels que us agrada l'amargant, crec que ni el bombó de xocolata del 60% us farà el pes. Poden ser molts factors, però el més possible és la diferència de paladars entre un costat i l'altre del Pirineu. Em passa amb molts productes, i aquest, no podia ser menys.

Xocolata (ups...) blanca, ja sabeu que moltes vegades en sóc un negat, però aquest cop, més que mai.

Xocolata amb llet, en trobareu a molts bombons d'aquí, crec que és l'únic que us diria: no el compreu. No té massa sentit.

Ah! Si! El millor de tots els que he comprat. Serà per les avellanes, segur.

Lindor de llimona, pas-mal.

Ugh, aquest Strawberries & Cream m'ha provocat arcades. mira que n'he provat de coses rares de maduixa japoneses, però aquest m'ha ben matat l'estómac.

Aquí ha fallat l'essència de taronja. Molt fluixa pel meu gust.

De tots els bombons, el de 60% xocolata és el segon que m'ha agradat més.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?