Ves al contingut principal

Nyamnyam & Co.



Després d'aquesta conya, seritat. Avui us volia parlar d'una cosa que té més a veure amb el menjar, de fet, per recuperar una mica aquelles seccions OFF topic que abans acostumava a fer més. De fet, la gastronomia i els dolços es veuen obligats a entendre's i anar pel mateix camí: conèixer el que mengem, saber-ne la procedència i el cost real d'ell. I fer-ho de tot, del producte que mengem a l'embolcall que el cobreix.


Amb la vigent exposició del MACBA sobre Miralda Madeinusa, crec que és bo recordar la feina que van dur a terme l’Ariadna Rodríguez i l’Iñaki Álvarez a l'habitació 1418, un programa que es coordina entre el CCCB i el MACBA per a nois i noies de 14 a 18 anys, i on els artistes visuals, de música i arts escèniques van organitzar un taller de cuina saludable per a adolescents.

Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez / Foto: Ets el que menges

Tot plegat va començar fa uns anys amb el projecte Nyamnyam (alerta! no confondre amb el nyan cat) i que té espai a Poblenou, concretament al Carrer Pallars 94, 6è 1ª (Metro: Marina / Bogatell). Però del projecte, millor us en parla l'Anna Dot, qui en va fer una entrevista força espesa per A-Desk, la podeu llegir aquí. També la Marta Costa va fer una bona feina per etselquemenges fent parlar al duet sobre la seva feina a l'habitació 1418, l'entrada a més a més inclou fotografies als tallers que ens permet veure la dinàmica de com són. En tots els casos els projectes de Nyamnyam tenen com a element cohesionador, el menjar i tot el que passa al seu voltant.



Òrbita Nyamnyam: Nyam al buit, Instagram de Nyamnyam, Poblenou urban district, ... i tot plegat em porta a aquella expo que vaig veure fa temps a Can Felipa on el col·lectiu Joystick promovia la creació d'horts urbans, i mireu si ha tingut èxit la cosa! Esperem doncs, que Nyamnyam aconsegueixi el mateix amb aquesta nova generació i les seves exigències gastronòmiques canviïn el tarannà del mercat cap a uns aliments més locals, orgànics i de proximitat.

Més imatges de Plantot aquí.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Very bad kids de Carambar

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O.


Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat.


No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic. Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?


Barreta saciant Corpore Diet WN

Ho confesso d'entrada. Només he comprat la barreta per l'efecte saciant que diu. Ni per el lamentable embolcall, ni per una suposada dieta que vull fer ni per les poques calories que diu que porta (amb lo maques que són les calories :_D)



Però amb la idea aquesta de convertir les gasolineres Cepsa en micro markets, o market express de Carrefour, no m'he pogut estar i n'he comprat una. No pas gaire econòmica la veritat, però m'ha vingut les ganes de provar si realment no tindria tanta gana. Però res, això només deu funcionar a les noies, jo he seguit menjant com un mort de gana.



La barreta en sí te un gust força depressiu, és cruixent i es nota un lleuger sabor de cacau, però és com menjar aire solidificat. Oi que no sabeu exactament quin sabor pot ser? Doncs m'he quedat igual quna he provat la barreta de Corpore Diet. Jo personalment no us la recomano. Potser ha sigut posar-me un un sector que considero a anys llum del meu, però és que tampoc l'entenc per mo…