Ves al contingut principal

Nyamnyam & Co.



Després d'aquesta conya, seritat. Avui us volia parlar d'una cosa que té més a veure amb el menjar, de fet, per recuperar una mica aquelles seccions OFF topic que abans acostumava a fer més. De fet, la gastronomia i els dolços es veuen obligats a entendre's i anar pel mateix camí: conèixer el que mengem, saber-ne la procedència i el cost real d'ell. I fer-ho de tot, del producte que mengem a l'embolcall que el cobreix.


Amb la vigent exposició del MACBA sobre Miralda Madeinusa, crec que és bo recordar la feina que van dur a terme l’Ariadna Rodríguez i l’Iñaki Álvarez a l'habitació 1418, un programa que es coordina entre el CCCB i el MACBA per a nois i noies de 14 a 18 anys, i on els artistes visuals, de música i arts escèniques van organitzar un taller de cuina saludable per a adolescents.

Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez / Foto: Ets el que menges

Tot plegat va començar fa uns anys amb el projecte Nyamnyam (alerta! no confondre amb el nyan cat) i que té espai a Poblenou, concretament al Carrer Pallars 94, 6è 1ª (Metro: Marina / Bogatell). Però del projecte, millor us en parla l'Anna Dot, qui en va fer una entrevista força espesa per A-Desk, la podeu llegir aquí. També la Marta Costa va fer una bona feina per etselquemenges fent parlar al duet sobre la seva feina a l'habitació 1418, l'entrada a més a més inclou fotografies als tallers que ens permet veure la dinàmica de com són. En tots els casos els projectes de Nyamnyam tenen com a element cohesionador, el menjar i tot el que passa al seu voltant.



Òrbita Nyamnyam: Nyam al buit, Instagram de Nyamnyam, Poblenou urban district, ... i tot plegat em porta a aquella expo que vaig veure fa temps a Can Felipa on el col·lectiu Joystick promovia la creació d'horts urbans, i mireu si ha tingut èxit la cosa! Esperem doncs, que Nyamnyam aconsegueixi el mateix amb aquesta nova generació i les seves exigències gastronòmiques canviïn el tarannà del mercat cap a uns aliments més locals, orgànics i de proximitat.

Més imatges de Plantot aquí.

Entrades populars d'aquest blog

Milli muh de Sugar Land

Avui us presento la pitjor goma que he provat. Que déu agafi confessat fabricant d’aquestes gomes, perquè quan l’enganxin, no tindran pietat sobre ell. Aquesta forma graciosa d’una vaca, és una de les tantes que fabrica els supermercats Lidl (Lidl Stiftung & Co) sota la marca Sugar Land.


És una bomba de sucre que podeu trobar amb bosses grans acompanyada d’altres individus de goma com ara els famosos ossets o trolls, entre molts d’altres. Sincerament, aquesta la guerra dels preus baixos del super està perjudicant molt la qualitat dels productes i acabarà molt malament. Sigueu conscients d’això i abstenir-vos de menjar aquesta m*rda.


Coco Pops snack bar

Caixa de l'arròs amb xocolata

No em pregunteu perquè, però he trobat uns Coco Pops amb els textos en anglès i italià a Barcelona. Visca la globalització (bé, potser el fet que els immigrants número 1 de Barcelona són italians hi té alguna cosa a veure). La qüestió és que parlem dels populars Choco Krispies de tota la vida en format barreta per berenar o picar quan tens gana. Ja fa temps que corre pel mercat i els podeu comprar perfectament, però com que encara no tenia bloc no n’havia parlat.



La barreta és el mateix cereal que els que pots comprar en bossa per esmorzar, que a la mínima que s’hi acosta una mica d’humitat o líquid, l’arròs l’absorbeix sense pensar-s’ho. La base és d’una massa blanca que podria ser de tot menys xocolata, segur, però sabeu què, és bo. Deu portar les mil i una coses ensucrades que no recomana ningú menjar però, igual que el menjar ràpid, si no n’abuses, no té per què passar res.



Kellogg's es va fundar l'any 1898 de la ma de W.K. Kellogg i el seu…

Caixa de gomes Halloween de Vidal

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns.


La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors.


Tot és goma Vidal, que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!