Bol de sucre

Avui tornem a les barretes i aquest cop, amb una que porta Lacasitos ! El que fins ara feia la gent a casa seva, fonent xocolata en un motlle i després afegint Lacasitos que compraven a la botiga de llaminadures a sobre, ho han començat a fabricar en línia. I clar, després passa el que passa, que no pots controlar la temperatura dels magatzems dels supermercats i la xocolata se'n va en orris. Dolent, no queda, només que visualment, perd l'atractiu que s'espera d'una barreta de xocolata. El resultat és el que podeu veure a la fotografies. Però jo anava a buscar els Lacasitos, que és l'atractiu de la barreta, i no la xocolata que és força dolenta... on són? Si, aquí amagats, molt més petits que els que tenia en ment trobar. També podeu trobar la barreta amb xocolata blanca, però sincerament, he vist pel buscador, millors barretes amb Lacasitos. Seguiu fent-les vosaltres, de debò, us quedaran molt millor que el que han intentat fer aquí els de Lacasa !

La setmana passada la vam acabar amb una espècie de barreta, avui hi tornem. La casa Kellogg 's , amb la seva família Special K intenta atraure un públic que normalment això de snacks els provoca urticària. Obsessionades per les kilocalories ingerides a cada àpat (perquè, de moment, sobre la taula són elles qui tiren d'aquest carro) han trobat a Special K el seu món. Dic el seu món perquè si mireu bé els Biscuit Moments , veureu que aquests productes el primer que aprimen és el compte corrent, i després, per les elevades dosis de fibra, la resta del cos. Entre blat i civada, el que sí que m'ha fet gràcia són els trossets de nabius i el motiu ratllat i ondulat de la xocolata que li han tirat per sobre. El producte és bo, no té molt de sabor però queda clar que tot plegat forma part d'un producte elaborat i pensat per unes persones molt concretes de les quals em trobo jo, com a extrem oposat. De la casa Kellogg 's, els meus productes, són els Coc...

Que la xocolata és un antioxidant i que aporta fibra ja hauria de ser un motiu per menjar-ne cada dia, amb moderació, clar. Però quan tasteu la xocolata de Simón Coll , la moderació l’enviaré a pastar fang, creieu-me. De tota la xocolata que he comentat aquí, aquesta petita xocolatina d’un 50% de xocolata (i derivats) és deliciosa. Es desfà al paladar i deixa una marxa de cacau al coll que és una delícia. Tots els productes Coll, tenen aquest packaging que enamora, començant per aquest vaixell al logo i acabant per l'ús d'il·lustracions botàniques antigues per embolicar les barres de xocolates grans. L'aire que desprèn visualment els productes és molt llaminer i creen un desig tremendu . Simón Coll va néixer l'any 1840 a Sant Sadurní d’Anoia (zona de caves, vés) a un petit obrador anomenat Casa Simón, on s’hi elaborava xocolata de la manera més artesanal existent. No fou fins a l’arribada de Francesc Coll que l’empresa no agafa aires d’industrialització i n’ampli...

A Kit Kat dubto que li calgui una presentació a hores d'ara, al bloc de fet, encara no he comentat els clàssics però sí que ho vaig fer amb la versió “ Dark ”. Ah, i no l’he repetit pas… és que siguem clars, allò no és xocolata negra. Tornant al tema, avui toca el, Kit Kat solter o el  gran Kit Kat . Que una marca que té com a principal element identificador ser una unió de quatre barretes, acabi traient un producte que representa el 95% de les barretes del món: una barreta rectangular i allargada, ha de voler indicar alguna cosa. Potser només pretén dir-nos que els sobra temps i van fent “cosetes” com els kit kat de dues barretes (o dos dits) o la raresa britànica de cinc dits . Pel que fa la textura és pràcticament la mateixa, mateix sabor de cacau amb llet i idèntica galeta que li dóna cruiximent i un sabor característic a la vegada. Tot i així, tinc la impressió que la quadribarrada dura més que la soltera i també, la primera, la trobo a molts més llocs. (De fet, d...

Collons com hi va l’hivern aquest any… segur que no és menys calorós que els altres anys però ha entrat de cop, en un parell de dies. Per pal·liar el fort cop fa anys que tenim un bon remei, exacte, la xocolata negra (no aquestes coses rares amb llet que fan molts). Torras , l’empresa del Pla de l’estany de referència, fa anys que té al mercat una barreta feta d’or negre. Aquest or, és un secret no gaire ben guardat de Ghana que a diferència de les altres xocolates negres, és que té un regust intens que et deixa el coll marcat. El color i la textura són excel·lents amb l’afegit que és sense gluten i sense sucre. Especialment aquest any que va sobre la diabetis i els trastorns alimentaris, crec que és positiu ser més exigents amb els productes sense sucre. Començar per agafar la xocolata de Ghana amb un 72% de cacau és un bon començament!

Avui, sense sortir dels PPCC, parlarem d’un dels productes que més m’han sorprès, sobretot, en l’aspecte de co-branding . Com alguns sabeu, el co-branding consisteix en dues marques potents, a vegades fins i tot de sectors diferents, que decideixen ajuntar-se per potenciar el valor i rendibilitat de la marca. Posem un exemple: Senseo és una cafetera creada per Philips (marca europea líder en cafeteres) i fa servir càpsules de cafè molt Marcilla . Qui hi guanya? Totes dues, fins i tot, clients de Philips que consumien altres cafès, ara ho faran amb la Marcilla per l’equivalència que és dona en la campanya de co-branding. Dit això. Què poden tenir en comú les xocolates Valor i el blat de moro fregit de Mister Corn (marca de fruits secs de la valenciana Grefusa )? Doncs un producte nou que han batejat com a Crocan (derivat “molón” de cruixent o crocanti…). La xocolata és la de Valor de sempre, d’ells m’agrada força la negra i la d’avellanes, però la de llet sempre l’havia deixat ...

Galler , cognom del pastisser Jean Galler, és una empresa nascuda de zero i reconeguda avui dia a molts països. Ho parlava el 2013 amb les primeres barretes de xocolata amb farciments , que pel meu gust, van tenir molt bona acceptació. Avui, és el torn d’uns bombons plans (mini rajoles, que en diuen ells), més semblants a una galeta que un bombó, que porten a la massa de cacau, una mescla d’ametlles que li donen un cruiximent molt bo. Per mida trobo que és agradable, però un xic car pel que és… ja m’enteneu, és xocolata amb llet… Però teniu alternatives, un cop d’ull al web de Galler , descobreixo set tipus de mini rajoles de xocolata: de llet (sense res mesclat), amb ametlles (que comentem avui), el de xocolata negra d’un 70% i una altra, també de 70% amb trossets de cacau pur a la massa, una altra amb un 85% (pels més agosarats), i per acabar, dos sabors amb fruites: de llima amb xocolata negra i una altra de iogurt amb gerds vermells. Qui completarà tots els sabors un d...

Farà quasi un any, us vaig parlar de les barretes de xocolata de format snack de Torres , les de menta i stevia . En plena eufòria després de la legalització de l’stevia a Europa el producte va ser pioner en el moment i en la combo de sabors. La xocolata, molt encertada pel meu gust, s’ha repetit aquest cop en un sabor més tradicional, les barretes amb petits trossets de taronja liofilitzada i de nou, amb stevia. Hi ha opinions molt dispars sobre el gust que desprèn l’estèvia, i en el meu cas, he de dir que només m’agrada en proporcions molt petites. Un sobre d’stèvia pel cafè, em provoca quasi arcades, horrible i fa impossible acabar-se el cafè. Ara bé, segons quins productes de brioixeria, xocolata o dolços sense sucre, sol entrar força millor si n’hi ha les proporcions adequades i el regust típic que té combina bé amb el sabor del producte. La barreta de xocolata negra i taronja tenia tots els ingredients adequats per acabar agradant-me. La línia gràfica entre una tipogr...

Comencem l’any! Després d’aquests dies absents i una mica merescuts, anem a comentar una barreta que us costarà trobar per aquí. L’Starbar és un producte de Cadbury , l’anglesa que es va ajuntar amb altres per formar Mondelēz International . L’Starbar és, segons la wikipedia, un invent de Linda Allison i va anar sempre acompanyat de l’eslògan: munchiest bar ever. Que vindria a dir: la barreta més tova. I no li falta raó. Aquesta barreta, amb el seu farcit de pasta de cacauet i recobert significativament de caramel tou, és una delícia que pràcticament no s’ha de mastegar. Es fon a la boca. Si aneu a Canadà o Alamània, la barreta es diu Wunderbar (i diria que algunes d’aquestes sí que s’han colat per les botigues d’aquí). De totes maneres, és una gran barreta i crec que s’ha de provar. Ara, com que se que molts encara esteu acabant les restes del tortell de reis, potser estaria bé esperar un parell de dies.

Ximpum! Qui no conegui kitkat que surti del bloc. És broma, segur que l’heu vist i a vegades us ha fet “pal” agafar-ne, però jo crec que ho heu de fer. És del més ben parit que té Nestlé en format “barra”, després de comprar-ho a Rowntree’s de York (Anglaterra) el 1988. El KitKat el formen quatre rengleres de galetes, fetes cada una d'elles per diferents capes de galeta i xocolata (depèn del tipus de Kitkat que compreu) i tot plegat banyat de nou amb més xocolata. Igual que el Twix, el Kitkat és una barreta per compartir. (Però la majoria de gent s’ho menja individualment perquè estem rodejats de golafres , però no ho diem mai en veu alta). La versió “Dark” és de “lo milloret” que hi ha, negre com déu mana i sense romanços. La versió normal, encara que sigui amb una mica de llet, també m’agrada (normal, no és de Milka, per tant, és bo). Gràficament, crec que pel Dark sobren les lletres romanticistes i daurades. Es podria haver-hi buscat un toc més fosc i un embo...

Fins ara, tota la xocolata Torras que havia posat era amb stevia, aquest edulcorant que s’ha posat tan de moda a Europa després de que Europa decidís abolir la seva prohibició. Torras es va avançar molt ràpid amb la barreta de xocolata, com aquestes de mango, maduixa i plàtan o amb formats més pocket com aquesta  amb un toc de menta. Avui però us ensenyo el que hem consumit a casa tota la vida. Amb sucre i 70% de cacau com ha de ser coi! Una bona llesca de pa i si no n’hi ha prou repetir el procés fins a acabar tip. Era el recurs pels impacients, com jo, quan teníem gana i poques ganes de posar-nos a fer un pa amb tomàquet. Una barreta senzilla, de 20g i sense gluten pel dia a dia.

No sé com m’ho faig, però sempre acabo amb una d’aquestes coses amb llet a les mans… Avui però, m’he fet gràcia les “avellanas enteras”, no sabeu la gràcia que m’ha fet llegir-ho… així que “enteras” eh? Ara ho veurem… Ja coneixeu la meva fascinació per la xocolata amb llet… ho vaig deixar més o menys clar amb els petit écolier o els Huesitos (ara en mans de Chocolates Valor ). Aquesta barreta segueix la línia deliciosa… un farcit de crema airejada d’avellana amb… caramel? Avellanes senceres? Bah! Si no fos pel bon gust (i regust) del farcit interior, no valdria res. Un despropòsit de barreta. Se salva el disseny de l'envàs. El clàssic i inconfusible color de Milka amb el producte partit amb el qual suposadament hi hauria de trobar a dins. Però ja es sap que aquestes coses, i més provinent d'una gran multinacional com Mondelēz International , els que han fabricat i ideat el producte de dins difereix molt de l'equip gràfic i de màrqueting que hi han treballat.

Som a l’agost i entendreu que els articles són proporcionals a la feina productiva que faig aquests dies, entre 0 i 0,5… Avui però, anant cap al supermercat, he vist que Daim tenia una barreta de xocolata molt llarga: espectacular, n’agafaré una i faré la primera entrada al blog d’una barreta llarguíssima! FACEPALM. Daim m’ha colat dues barretes petites dins un envàs més llarg. HO POSA A L'ENVÀS (2 pack), ho se, però sóc així de  gafe, sempre caic de quatre grapes a aquestes coses (els de Mondelēz International es deuen estar fregant les mans pensant que el meu gafisme podria ser una plaga i un gran negoci per ells, hehehe) Sobre la barreta? Són dues Daim que ja vaig comentar al seu dia, el podeu llegir AQUÍ .

Chocolates Hueso va ser una empresa fundada per Francisco Hueso Rolland el 1862 a Ateca (Saragossa). L’empresa va ser líder a Espanya durant molts anys, convertint-se en la proveïdora de la casa Reial el 1900. Després d’uns anys produint barretes de xocolata, va aparèixer la novetat dels Huesitos , el 1975 amb un nen petit de color i un os al cap. Les vendes eren espectaculars i Espanya podia fardar de tenir, a escala local, una barreta de xocolata amarga i deliciosa. Cartell antic imprés sobre metall. (Igual que els  Conguitos  amb el seu “negrito”, la broma de fer servir negres vestits com una tribu de la selva per promocionar productes de xocolata es va acabar aviat). Huesitos és una barreta… o waffle, amb quatre pisos de pa d’àngel i tres de cacau amb un banyat de xocolata amb llet. D’aquesta manera, entra a la categoria de barretes lleugeres com les Kex , les Loacker o les Rocky Rice . La barreta no és dolenta, serveix com a snack de berenar però si ...

Avui aprofito que ha sortit el primer (desastrós) redisseny de Nescafé en 75 anys d’història de la marca per parlar de la barra de xocolata blanca de la multinacional Nestlé: Milkybar . Anteriorment hem parlat de diversos productes Nestlé : el Crunch de matcha, els Laffy Taffy o els Bit-O-Honey . Nova marca mundial de Nescafé . Imatge de Solo Press La barra de Milkybar no fa gens de justícia a la marca, és insípida i té un cruixit molt tou. I no, no estava calenta ni tèbia, només que no fa “clec” sinó que es doblega una mica i després s’acaba trencant. Aixó m’ha fet caure de culs… una marca com Nestlé no pot tenir aquesta barra de xocolata blanca entre els seus productes, no amb aquesta qualitat. Llegeixo a la Wikipedia , que Milkybar també s’anomena Galak en alguns països i que en alguns llocs, no té la categoria de xocolata (és que de fet… no n’hauria de tenir cap xocolata blanca…). També veig que hi ha l’opció crispy, i això em recorda aquell punt que tenia...