Bol de sucre

Els famosos Mary Jane i els Long Boys, pendent per comentar. Oscar's de salmó. Espectacular. Autèntica enganyifa. Molt fan d'aquestes edicions "limitades" de sabors rarots! (Alerta amb el logo FRITOLAY hehehe) Si una cosa m'ha destrossat de debó aquest estiu, és descobrir PINSTROSITY : gent que "intenta" fer plats culinaris que troba per la xarxa Pinterest i només aconsegueix provocar vómits i desgana. No cal dir que seria la millor manera d'acabar amb la mal nutrició infantil (i no la "falta d'aliments" que pretenen fer-nos creure uns altres). Un exemple de Pinterest vs Pinstosity. Una altre raresa-bomba és l' Obama sushi , espectacular: No se què em fa més por... la pilota amb una retirada a Hitler o un xiclet amb gust de carn picada... ei, i alerta als petits detalls: 21 unitats! Gambes, gambes! Fa molt que no les veig per les botigues, què ha passat? Val, sense comentaris. ...

L'ultima entrada sobre en Jean Galler i la de més abans, d'en Bompas i Parr , no feien gaire justícia a què passa aquí a casa. Tendir sempre a veure allò de fora com a "fantàstic" o "espectacular" i no fer gaire cas del que passa a casa, és un costum que em passa força, i no m'agrada. Així que l'exercici d'avui serà veure el que es cou "per casa". Dentrada, tenim l' Oriol Balaguer (Calafell 1971), premi al millor postre del món al 2010 i millor pastisser de Catalunya al 2003 (per citar un parell de premis), porta més de 30 anys demanant un canvi al sector de la pastisseria, després de molta guerra sembla que li comencen a fer cas. Al 2002, va fundar l' Estudi de la Xocolata , un centre pioner a la península que porta els sabors, les textures i la sensibilitat de la pastisseria a un altre nivell. Personalment, em quedo amb el seu bombó d'oli d'oliva, espectacular presentació i barreja de sabors. (Aquí hi havia abans...

Jean Galler és nebot d’un humil pastisser Belga que l’any 1930 va fundar una empresa de confecció de dolços. 16 anys després, empès per la seva vessant més experimental i creativa, va anar a Basilea (Suïssa) a estudiar l’ofici i posteriorment va estar aprenent amb el millor cuiner-de-postres de França: Gaston Lenôtre (fill de la primera dona “xef” de Paris als 90). Acabats tots aquests anys d’aprenentatge i perfecció, 21 anys després engega la seva pròpia companyia. Avui, amb més de 100 empleats, produeix tot tipus de dolços, confits, gelats, bombons i galetes en infinitat de tipus i sabors arreu del món amb més de 2.000 botigues indirectes i unes botigues de marca pròpia exclusives a França, Japó i als Emirats Àrabs. De les barres de xocolata, 22 sabors i textures són el pilar de l’empresa. Gràficament diferenciades per una gama cromàtica de colors molt ben escollits i de fàcil distinció. El que he pogut provar són aquests dos: Praliné aux noix (Nou de Grenoble i avel...

Yupi és una onomatopeia sinònim de diversió i traduïble a l'angles com "Yahoo". També és el nom d'una empresa d’origen Alemany però coneguda per les 5 hectàrees de fàbrica que té a Gunung Putri , Bogor, a una hora de la capital d’Indonèsia, Jakarta. La seva producció supera de molt, a la competència Asiàtica, fet que l'ha mantingut com a empresa número 1 del sud est asiàtic durant els últims 10 anys. Aquest lideratge es deu a la qualitat excepcional, només comparat amb Fini a Espanya o Haribo a Alemanya. No és una ensabonada que he escrit, només cal que proveu aquestes gomes farcides de mango o xocolata i veureu que estan molt lluny de la majoria de gomes que es veuen a les botigues. El seu lideratge és indiscutible. El primer de mango, és el que em venia més a gust provar (de fet, tot el que són fruites exòtiques m'agrada), i d'entrada la seva forma i aspecte exterior em recorden els pastissos de Bompass & Parr , la brillantor i la gomos...

Si, és trist, he trobat això per casa, el nadal encara queda lluny. Tot i que hi ha gent que creu que el temps passa molt ràpid, com més gran més ràpid. Bé, doncs aquí un bombó farcit de crema. Deliciós. Aquest nadal procuraré estar alerta i agafar-ne uns quants més.

Loacker es va fundar al 1923 per Alfons Loacker, va iniciar la seva activitat a Sudtirolo (Tirol del Sud, Itàlia) però avui dia té la seva planta de producció a Heinfels (Àustria). És una empresa coneguda pels seus Quadratini ( Wafer o Waffer en anglès i Napolitanes aquí). Els quadratini són les conegudes napolitanes (que és el que ensenyo avui), formades per galetes d'oblia(1) amb capes de crema de cacau entre elles, formant un bloc fàcil de menjar. L'empresa té una pàgina de Facebook força actualitzada, doneu-hi un cop d'ull! També tenen punts de venda que et deixa gaudir de l'experiència Loacker amb les millor condicions (vaja, que menjaràs galetes i els que compris d'acompanyament et costarà un ull de la cara). A més a més, aquest any 2013 han guanyat el "Sapore dell'anno" per les seves barretes de xocolata. (1)Una oblia és un pastís, que data de l'edat mitjana, de forma prima i rodona, composta de farina i aigua, llet...

Dôma m'ha tornat a sorprendre per la seva qualitat (ja ho va fer amb aquests fudge anteriorment), sempre que m'arriba un producte de l'est d'Europa, em pregunto perquè no ha arribat mai abans que molts desastres alimentaris dels que es troben avui al mercat com si fossin grans perles gastronómiques... La qüestió és que els Rich Feeling tenen la millor combinació de jelly i xocolata que he provat fins ara. Tot i així, a la xocolata li he trobat la pega de ser massa dolça, si tens un jelly de fruita, que per se t'endolcirà la xocolata, no seria lógic fer una xocolata del 70% mínim? De totes maneres, res de tot això retreu el seu sabor de poma i cirera, la mida ideal que et permet menjar-lo amb dues queixalades o compartir-lo amb alguna companya o company i l'embolcall senzill i sense efectes "wosh" ni degradats d'aquests estranys que intenten vendre-ns a vegades altres marques. La veritat? Estic esperant impacient un lloc on pugui tr...