Bol de sucre

Endevineu qui s'ha menjat una bossa de bombons farcits d'una pasta de cafè... correcte, i d'una estocada. Si és que quan em trobo un bon producte, no puc parar. Per sort, sigh, només inclou 40 grams de producte. (Posar aquí cara emoji de pena i sofriment). Meiji és dels millors fabricants japonesos de dolços (i ara em fliparé una mica: del món), si aquí ja hem vist les galetes amb forma de bolets al·lucinogens Kino No Yama , els bombons de te verd Meltykiss o els plàtans de xocolata , per posar-ne uns exemples, avui no podia faltar els grans de café recoberts de xocolata. En aquesta caixa d'estètica retro , especialment per la tipografia emprada, i un fons ple de grans de café, hi ha en el seu centre inferior una tassa d'èpoques passades amb cafè sol que ja ens diu molt què hi trobarem. Si Coffeebeat no et sembla prou redundant, podem seguir al pas d'obrir la bossa i veure que, efectivament, parlem d'uns bombonets en forma de grans de cafè, t...

Meiji entre de ple a una guerra de bastons amb Glico , però a parer meu, ha començat malament o no he sabut trobar-hi la jugada oriental amb aquest gust infame de xocolata. Smoothie de xocolata en diuen ells, suposo que per justificar aquesta versió light o soft de cacau que té... si és que en algun moment puntual en té. Amb tot el respecte que es mereix la casa Meiji , i de la qual en podeu trobar grans productes en aquest blog, aquest producte no està a l'altura (que bé que amb la nova normativa de l'IEC puc escriure-ho així sense canviar-ho per "bloc" cada vegada que escrivia una entrada). Amb aquesta caixa d'un volum generós, i amb una portada molt suggerent. De quelcom comestible, greixos (detall de la mantega a la part superior) i cremós com el mousse de la foto... he decidit fer un tast a aquesta novetat. Si no us convenç la versió de xocolata que veieu aquí, podeu tastar la versió de maduixa. Això si, haureu d'esperar que faci més fred, j...

Encara que el juliol i l’agost siguin un infern al Japó, jo hi tornaria cada any. Quina meravella de dolços que hi tenen! No me’n podria cansar mai, impossible. Per això avui hi tornem per veure un altre producte d’una de les millors empreses de dolços japonesa, la Meiji i les seves gomes. Amb un gust de raïm increïble, o de Chardonnay , com els ha agradat batejar a ells (per la idea aquesta que tenen els asiàtics del fet que els francesos són quelcom superieur , hahaha, en fi) porten uns 2400 mg de col·lagen. Aquest producte és una molècula proteica en forma de fibra, present en tots els tipus de teixits conjuntius i aporten resistència a la tensió i flexibilitat. (Si voleu més coses, sempre teniu l’entrada de la Viquipèdia , recordeu-ho). La textura gelatinosa que té a l’exterior és increïble, vull dir que no té aquella rigidesa de les gelatines d’aquí, sinó que té més una funció de membrana que cobreix un líquid a l’interior. Això ho notes de seguida a la primera mossega...

Ara ja puc dir que he provat una llista de productes de te verd matcha força llarga, això em dóna algun dret no? No? Vaja… bé, tot i així que ningú em tregui la felicitat d’haver provat, per fi, els Meltykiss de Meiji . Com podeu suposar solets, és un producte de la casa japonesa Meiji (ooooh! Sorpresa!) i ja n’hem introduït alguns altres productes com ara els plàtans de xocolata o les boletes de mongeta vermella recobertes de te verd matcha . En aquest cas, els Meltykiss es caracteritzaven per ser uns bombons perfectament quadrats amb una textura molt cremosa a l’interior i un recobriment de xocolata que, segons creia, podia competir perfectament amb un producte xocolatejat europeu. i és aquí on m’he endut una bona decepció. Entendreu que tenia unes expectatives molt altes i que no es veu reflectit en el producte final. La caixa és d’una qualitat visual sublim, del que s’espera pel target d’aquests productes (ni massa vulgars per semblar barats ni massa nets i minimalis...

Si una cosa sap fer molt bé Meiji , és anar-me sorprenent diàriament. És estrany el dia que no trobo un producte estrany o d’aquests que dius: ho he de provar. Com és el cas d’avui amb aquest núvol de sucre plegat com si fos un mocador. Dintre d’aquests plecs de sucre, hi ha “amagat” petits trossets de caramel àcid i una mica de pica pica. Suposo que la idea és que el caramel començes a "espategar" (existeix? ve d'espetec que fan al menjar) com ho fan els Peta Zetas aquí ( Pop Rocks a altres països), però aquí Meiji no ho ha aconseguit… o jo he tingut un paquet defectuós. El sabor, ha estat escollit per davant de tota la resta de sabors que ofereix Meiji : el de meló. I quin meló senyors i senyores! Me’n menjaria camions sencers! L’apunt final, que ja estic habituat a fer a cada entrada, és una vegada més, l’increïble gràfica il·lustrativa que ofereix l’embolcall: petites copes de cava al·lucinant per tot el paquet acompanyat d’onomatopeies d’explosions pe...

Coi de calor, m’està deixant la xocolata estovada, per sort, hi ha coses que van amb capes protectores com aquests plàtans. Van gragejats amb sucre que els permet posteriorment, pintar amb aquest groc llampant. Meiji m’ha tornat a sorprendre per la diversitat dels seus productes, només cal que doneu un cop d’ull a les entrades que tenim etiquetades amb Meiji i flipareu. També amb aquests plàtans. Xocolata amb llet, però no gaire dolça i amb essència de plàtan tota l’estona. La cobertura exterior és suficient per aguantar la calor i mossegar sense problemes. Us ho recomano, una grandíssima troballa aquest producte. Ah, i no, no sé japonès, però si algú em vol traduir el que posa a la coberta, li regalo un producte! :)

Tornem les rareses japoneses (visca!). Avui us ensenyo la combinació de dues coses molt bones: unes mongetes dolces azuki , les mateixes que es fan servir pels pastissets doriyaki recobertes d’una base de xocolata de te verd molt dolç. La dolçor de les dues coses farà que poca gent li agradi. Jo mateix, que m’agrada molt aquestes coses, ho he trobat molt dolç i que fins i tot, arriba a cansar-me. (En dos dies encara no m’he acabat els 33 grams de producte. Per els “Matcha azuki chocolate” (明治抹茶小豆チョコレート) Meiji ha triat una caixa, visualment, molt luxosa. Clarament li dóna una categoria molt alta i elegant, però m’ha decebut una mica quan a dins, hi he vist la bossa estàndard i tan poc atractiva. Transparent potser hauria quedat millor, no tan ben protegits, però visualment més maco i coherent. Les boles, que a la caixa es veuen amb un perfecte verd, surten de la bossa amb aquestes taques blanques, esquerdades o amb poca brillantor. Desconec si és pel viatge que han fet d...

Des del 1944, Candy Industry s’encarrega de cobrir les notícies relacionades amb la confecció de dolços (caramels, gomes, galetes, snacks, xocolata i d’altres que em deixo però que entren dins la categoria). És una mica el “portal del sector” encara que la caòtica web no li faci gaire justícia. Cap problema, quan es tracta de voler buscar una informació, és una bona font. Darrera aquest portal hi trobem les mans de John R. Schrei , Rita M. Foumia , Michael T. Powell i Nikki Smith , entre d’altres. És notícia a principis d’any que publiquin un rànquing de les 100 empreses fabricants més potents del sector, jo, en aquest cas, m’he limitat a les primeres 25 i segurament molt de vosaltres us sorprendreu igual que jo, doncs hi ha marques que ni han sigut mencionades al nostre país. Començant pel final, tenim: CRM Group és una gran empresa de Brasil propietària dels bombons Kopenhagen , Chcolates Cocoa Brasil i Dan Top . A més a més, l’any passat van arribar a una mena d’acord per di...