Bol de sucre

Divendres passat vaig fer l'entrada número 500. No tot són dolços o salats, però déu ni do, ni jo creia que aguantaria tan fent-lo. L'experiència m'està agradant i espero seguir uns 500 productes més, pel cap baix! hehehe Tot és seguir un ritme còmode i no descartar cap dolç. Avui tenim unes catifes màgiques. Les Magic Carpets de Fini tenen aquest ratllat d'arc de Sant Martí molt curiós i que d'entrada m'ha agradat molt. Dista força de les llengües normals de colors plans que hi havia fins ara, i és, bàsicament, el mateix tallat a trossets. El punt d'acidesa és molt alt, potser massa i tot (i us ho dic jo, que m'encanta l'E330!), per tant, els que no sou gaire d'àcids eviteu-lo perquè us deixarà la llengua feta caldo.

Klet’s és la submarca que Fini fa servir per vendre els seus xiclets sense sucre. No és precisament amb aquest producte que coneixem la marca Fini, però us mentiria si no us digués que de tant en tant me’ls trobo a les botigues. Dic de tant en tant perquè funciona a batzegades… ara en tenen, ara no. Potser és un fet dels quatre llocs comptats que tinc controlats habitualment i d’altres que descobreixo durant les poques sortides que faig. He de confessar que cada vegada més, trobo el mateix a tot arreu, de manera que la monotonia s’està convertint en un fet habitual. Esperem que la “remuntada” econòmica de l’any passat doni fruits enguany amb novetats sorprenents. Tornem al Klet’s, que em despisto. N’he trobat de dos sabors i dels dos, el que m’ha fet més gràcia provar és el tropical. Per la raresa i la curiositat de saber quin sabor pot donar la mescla de mango amb no-se-què i pinya. La decepció ha sigut majúscula, crec que era una mena de taronja passada. Per sort, la hier...

De Sánchez Cano aka Fini , us n’he parlat molt. Són forces els xiclets farcits que han anat passant el bloc: pilotes de tenis, ous de dinosaure o les recents hamburgueses farcides de quètxup dolç . Els barrils nuclears pretenen estar farcits de “material radioactiu”, m’imagino que a Ascó deuen estar contents perquè ja saben on portar els residus mentre no acaben el cementiri nuclear… a Molina de Segura! Serietat, si us plau. El xiclet té una forma molt realista que la fa molt llaminera i divertida, fins i tot, porta gravat en un verd fúcsia la icona que l’identifica com a residu nuclear. El xiclet no conté  gluten , així com ho és el seu gran farcit de llima (ovious!). Tot plegat, el converteix amb un altre gran xiclet farcit per a tenir present a la propera compra. A dins porta un adhesiu! Visca! Feia molt que no en veia, és tota una gran idea que tornin aquestes coses. Enganxar-ho a qualsevol lloc i veure la (mala)reacció de la gent té el seu punt de morbosita...

Fini és una màquina de coses farcides, concretament en la seva gamma de xiclets hi trobem centenars de creacions des dels seus orígens als anys setanta, sempre, a la ciutat murciana Molina de Segura. Els Fini Burger gum és un més a la família de farcits que caldria els ja mencionats a aquest bloc: la pilota de tenis , l’ ou de dinosaure , la síndria i la col·lecció de pilotes esportives (que en el meu cas coincidia, de nou, amb una pilota de tenis d’una proporció més petita). L'elaboració d'aquests xiclets, cal aclarir que és molt més complex que altres xiclets de forma rodona o ovalada . I evidentment es troben a anys llum dels xiclets "despullats" (exemple lamentable el podem trobar als Clix ) que no haurien de ser legals, per dignitat. L’hamburguesa porta un “ketchup-like”, és a dir, un farciment espès que prova de semblar-se al quètxup real. A la realitat però, només és un farcit com qualsevol altre xiclet farcit de Fini , àcid i transparent. La durab...

Avui he tornat a una botiga de granel a buscar algunes novetats de setembre. Com ja he dit algunes vegades al bloc, el Setembre és el mes de les novetats, dels experiments, de les proves que s’han cuinat a principis d’any i que ara es posen a prova. N’he agafat unes quantes, i aquí la primera: Fini l’he presentat alguns cops, sobretot amb productes rodons farcits (xiclets farcits bàsicament) com les Tennis balls , els Dino eggs o el Water melon . Curiosament, mantenen una rivalitat amb Vidal que a vegades, em sorprèn la capacitat i rapidesa amb què es copien els productes entre ells, fins al punt que arriba a confondre el personal (jo mateix). La qualitat no és, tanmateix, equivalent. Els plàtans o els tubs àcids , sempre he trobat millors els de Fini que els de Vidal, pel sabor, la textura i la gomositat. Avui, amb les maduixes, és quan es nota una d’aquestes diferències. Aquesta no val gairebé res, em sap greu ser tan taxatiu: molt dura, poc sabor i la rigidesa que t...

Plàtans! Qui no n’ha agafat mai a granel d’aquests plàtans? Dubto que algú digui que no. Però quantes vegades n’heu agafat, i tot i tenir una aparença molt similar aquests heu dit… no és pas el sabor de sempre… Jo, moltes. Doncs la solució per evitar agafar per error els plàtans d’una altra marca és anar fins al supermercat i comprar la bossa de 100 grams de plàtans. Fini és una d’elles, i el seu plàtan (o banana) m’agrada molt. Tant la textura com la gomositat són de bona qualitat, i mentre es mantingui així, la casa Fini pot comptar amb mi per vendre una part els seus plàtans.

Ja tenim el divendres aquí. Avui, després d’uns dies parlant de xocolata, tornem a les gomes. Un cas curiós, com és la novetat aquesta de Fini (deu fer un any i escaig, no gaire més). S’assembla molt a les Pikotas de Dulciora , i deixaré per més endavant quina de les dues em sembla millor. De moment, les Cerezas ¡deliciosas! són molt bones, m’han agradat tot i que és producte que dura segons a la boca. És el que té ser una goma normal amb unes quantes capes de xarop (sucre?) al voltant. És el més senzill del món, però a la gent li agrada. Crec que és especialment atractiu els Crunchy Jellies que Fini ha batejat com a Punks , on podem trobar quatre sabors menys el de cirera que es ven per separat i tal com us l’he ensenyat avui. La confusió gràfica i visual amb la bola de Dulciora és molt clara. Inicialment, per Fini serà positiu perquè la gent les agafarà pensant que és la Pikota , però a la llarga, serà una tortura perquè no hauran creat cap univers visual per aque...

Gummy fruits neix amb la febre recent dels jellies embolicats individualment. Després d’anys amb els Gummy de Dulciora a cada botiga, ara ja tenim com a mínim tres marques que fan productes similars. (Cal sumar-hi els Softfruits de Vidal, més endavant). Per la mida, la forma i l’estat en què es trobaven, em pensava que seria una mena de gomelitas de Fiesta . I ja sabeu que l’experiència no va ser massa bona. Per sort, els Gummy fruits tenien força goma a l’interior i encara estaven tous. Els sabors són un altre tema, a pams. Dels quatre sabors principals, la taronja i la llimona són els més normals, els que m’han agradat més. En segon lloc, triaria la maduixa, que no se per quina raó, no en tenia gaire de maduixa. I per acabar, el color verd que ningú té massa clar quin sabor és però jo diria que poma… tot plegat, unes gomes de sucre i sense gluten per omplir la bossa de gomes.

Ja fa temps que comparo algunes gomes amb els famosos «tubs» o «rajoles» que menjo, però per ser sincers, poques vegades se de quina marca són. Ho compro a granel el 99,9% de les vegades (hi ha coses que comprar-les en bossa em sembla una estupidesa). Avui he fet una excepció. On vaig sempre, he demanat que em diguessin de quina marca era, i sorpresa (o no tant), de Fini . Aquesta empresa doncs, fa els tubs de regalèssia picants més bons, de moment. I espero que segueixin així força temps. En Manuel Sánchez Cano es mereix un aplaudiment

Les móres de goma, és de les coses que sempre he anat menjant de forma regular. Quan faig les meves pròpies bosses a granel, no hi poden faltar les rajoles àcides, les claus i les móres. Aquest costum, m’ha portat a provar molts tipus de mora, de dolentes i de molt bones (i que forces vegades costen de distingir bé les bones de les dolentes). El que no havia fet mai és comprar la bossa del supermercat, i com que al bloc m’agrada tenir-ho tot al més ben etiquetat possible, he decidit començar avui a fer-ho més sovint. Els primers han sigut Fini , líders del mercat espanyol en fabricació i distribució de gomes (segons dades fins al 2013), i els seus Jelly Berries , unes móres molt bones i que les col·locaria a la part de mores que consumiria regularment. N’he provat de millors, però les que fabrica Sánchez Cano a Molina de Segura (Múrcia) em semblen prou dignes per recomanar-les a tothom a què les provi.

Força més gran que la pilota de tennis que vaig comentar el 2012, és a dir, igual de gran que el xiclet farcit de síndria , us presento la definitiva pilota de tennis amb el millor farcit que he trobat fins avui dia. L’empresa, per descomptat, és Fini . Instal·lada al final del corredor mediterrani al polígon dels dolços d’Espanya: Molina de Segura, fabrica tonalades anuals que exporta arreu del món (un dia farem un google maps i veuràs quines “rises” que farem). No és en va que tingui un estand com els que hem vist aquest any a la fira ISM 2014 . El xiclet manté el relleu fidel de la seva germana petita, però l’envàs negre, les lletres rotllo “missió impossible” i la mida que sobrepassa els estàndards converteix aquesta bola amb un xiclet destacable. Si bé, la quantitat de sucre que conté, no convida a abusar-ne gaire, de fet, no abuseu d’aquestes coses, gaudiu-les! (Consell de iaia número 2367) Per acabar us ensenyo el tall de secció que tant m’agrada fer sempre en...

Hola! Sant tornem-hi, un altra actualització del bloc amb moltes imatges, de ja fa quasi un mes... la fira ISM de Köln (Colònia, Alamània). Aquest any, siguen més previsor que l' any passat , vaig visitar la fira amb dos dies, molt més tranquil i amb possibilitat de parlar amb algunes persones sobre els productes que fan i futures novetats que estan en caure. Tot això ho aniré posant més endavant, ara però, anem a veure imatges de la fira, i anècdotes, moltes anècdotes. Entrada a la fira amb un sol poc normal per l'època, recordem, va ser finals de gener a la Koelnmesse . Comencem amb Austria, que ha mantingut la mateixa gràfica que l'any passat. Quan una cosa funciona, més val no tocar gaire res, com per exemple, han introduit el cercle vermell a sobre els stands on l'any anterior hi havia una mena de cortina de fils blanc. Ho podeu veure i comparar aquí . Gran Bretanya segueix amb la seva mania de posar la union flag a tot arreu . Per altra banda, ...