Bol de sucre

Collons com hi va l’hivern aquest any… segur que no és menys calorós que els altres anys però ha entrat de cop, en un parell de dies. Per pal·liar el fort cop fa anys que tenim un bon remei, exacte, la xocolata negra (no aquestes coses rares amb llet que fan molts). Torras , l’empresa del Pla de l’estany de referència, fa anys que té al mercat una barreta feta d’or negre. Aquest or, és un secret no gaire ben guardat de Ghana que a diferència de les altres xocolates negres, és que té un regust intens que et deixa el coll marcat. El color i la textura són excel·lents amb l’afegit que és sense gluten i sense sucre. Especialment aquest any que va sobre la diabetis i els trastorns alimentaris, crec que és positiu ser més exigents amb els productes sense sucre. Començar per agafar la xocolata de Ghana amb un 72% de cacau és un bon començament!

Després de la barreta sense sucre i amb stevia de menta i la taronja , ara toca ampliar la família amb les barretes amb fruites del bosc. Igual que la rajola gran del mateix sabor, que vaig comentar aquí al seu dia aquí , inclou fruites liofilitzades d’un cruixit i sabor molt bons.

Farà quasi un any, us vaig parlar de les barretes de xocolata de format snack de Torres , les de menta i stevia . En plena eufòria després de la legalització de l’stevia a Europa el producte va ser pioner en el moment i en la combo de sabors. La xocolata, molt encertada pel meu gust, s’ha repetit aquest cop en un sabor més tradicional, les barretes amb petits trossets de taronja liofilitzada i de nou, amb stevia. Hi ha opinions molt dispars sobre el gust que desprèn l’estèvia, i en el meu cas, he de dir que només m’agrada en proporcions molt petites. Un sobre d’stèvia pel cafè, em provoca quasi arcades, horrible i fa impossible acabar-se el cafè. Ara bé, segons quins productes de brioixeria, xocolata o dolços sense sucre, sol entrar força millor si n’hi ha les proporcions adequades i el regust típic que té combina bé amb el sabor del producte. La barreta de xocolata negra i taronja tenia tots els ingredients adequats per acabar agradant-me. La línia gràfica entre una tipogr...

Fins ara, tota la xocolata Torras que havia posat era amb stevia, aquest edulcorant que s’ha posat tan de moda a Europa després de que Europa decidís abolir la seva prohibició. Torras es va avançar molt ràpid amb la barreta de xocolata, com aquestes de mango, maduixa i plàtan o amb formats més pocket com aquesta  amb un toc de menta. Avui però us ensenyo el que hem consumit a casa tota la vida. Amb sucre i 70% de cacau com ha de ser coi! Una bona llesca de pa i si no n’hi ha prou repetir el procés fins a acabar tip. Era el recurs pels impacients, com jo, quan teníem gana i poques ganes de posar-nos a fer un pa amb tomàquet. Una barreta senzilla, de 20g i sense gluten pel dia a dia.

I acabem la setmana amb un producte sense sucre, que fa temps que no en posava i de tant en tant un s'ha de cuidar. Torras , empresa històrica de Cornellà de Terri , va treure durant la fora ISM 2014 unes barretes de xocolata negra amb menta sense sucre i sense gluten. Una delícia pel paladar amb aquella xocolata negra tan característica. La forma de serra de la barreta, permet anar trencant per mòduls petits i fins i tot, compartir-ho amb els companys. (Ha sigut útil provar la reacció de la gent de l'oficina quan els he convidat a provar-ho sense saber què era.) La sorpresa? No es nota que és sense sucre, és igual d'addictiu que totes les xocolates . La contra? La menta no és gens perceptible, si bé és refrescant, però li faltaria un element visual a la xocolata per potenciar aquest sabor.

Porto uns dies que ni en Marc, ni jo, estem per escriure gaire, suposo que ja ho heu notat. Avui però, i amb l'excusa que feia bon temps i volíem anar a berenar amb ex-companys de l'escola que feia molt que no veiem, he anat a buscar un paquet de pa de motlle i unes quantes barres de xocolata. Les xocolates Torras es fan des del 1890, i com diuen a la seva web, és una de les més antigues del país. Ubicada a Cornellà de Terri (a tocar Banyoles, si, aquell poble que té un estany molt maco que sempre surt a les foto d'en Tomàs Molina), fabrica de les millors xocolates sense sucre que podem trobar. El més sorprenent de tot, és que no es trobi fàcilment tota la gama que fan, per exemple, les que vaig comprar recentment, amb el nou edulcorant: l'estèvia. A la Viquipèdia , trobareu informació molt més detallada sobre què és, i a aquest breu article d'en Claudi Mans, una mica d'história de l'additiu E-960. El primer que he obert, és el de mango. Suposo que...

Quatre caramels dins una bossa que donaven els de "2 sweet 4 you", de Dinamarca D'aquesta manera, et donaven la benvinguda l'empresa Danesa a la fira ISM 2013 , una fira on vaig caure en la novatada de: veure-la tota en un dia. Evidentment, va ser impossible, així que em vaig quedar amb flashos‚ d'aquí i d'allà, sobretot en els últims pavellons. Anem a pams: A l'entrada sud, per on vaig entrar no hi havia gaire gent fent cua (per dir 4 o 5 gats), tot i ser primera hora del matí el fred siberià que havien promès no hi era, vaig entrar al pavelló 11.2 ( pensant que era el 2). El món de les grans empreses em donaven la benvinguda, grans estands de molts metres quadrats acollien milers de d'homes de negre i corbata. El que recordo d'aquest pavelló és que hi ha milions de marques que no se pas si arribarem a veure mai a les nostres botigues, aquesta sensació es repetirà successivament durant la visita dels altres pavellons, és la lluita que s...