Bol de sucre

Recordereu Rovellini perquè a l'abril vaig parlar del bombó farcit de cirera . La pastisseria italiana també és responsable d'aquest praliné, molt més bo que el farcit de cirera, esteu avisats. Encara que cal vigilar el seu consum, per l'elevat greix que pot arribar a portar algunes varietats d'algunes empreses, en general és un bombó molt recomanable i sa. (Sa dins el consum moderat, és clar). La pasta del praliné és una mescla d'ametlla o avellana confitada en sucre caramel·litzat. Si fa no fa, s'utilitza la mateixa quantitat d'ametlles que de sucre. La mescla de caramel i fruits secs s'ha de deixar refredar i posteriorment, ratllar fins a obtenir una pols granulada: el pralín . Aquesta pols s'incorpora en cremes que serviran fel farcit de diferents bombons. En aquest cas, però, s'ha agafat el pralín i s'ha esmicolat fins a convertir-lo en una pasta oliosa amb molt de sabor que, mesclat amb un 25 per cent de xocolata f...

Bombons de xocolata a principis d'una primavera estiuenca i final d'un hivern inexistent. Però com sabeu, la xocolata ja no té una temporada fixada, si bé a l'hivern se segueix consumint a grans quantitats, a l'agost si ens conviden a uns bombons, no diem pas que no. El licor de cirera amb el que està farcit aquest bombó és molt bo, i sobretot molt dolç, punt que em permet dir que és fins i tot, una mica embafador. Si teniu problemes de sucre, potser convindria apartar aquest dolç, de moment. La xocolata per altra banda, no en tinc una valoració tan positiva com el farcit, l'he trobat faltat d'amargor que m'hauria anat de perles per contrarestar el farcit (o el farcit estava passat de volada i no hi havia prou cacau, qui sap. Jo ja el tinc coll avall). El seu embolcall tan clàssic i típic en aquests productes es caracteritza per unes simples cireres i el logotip de l'empresa: ni ingredients, ni contacte, ni res d'això... no se fins a quin punt...