Bol de sucre

Serà aquest, el producte que tornarà a fer un boom? Segurament, no serà tan bèstia com ho va ser el llançament dels caramels amb l'eslògan: Sin Smint no hay beso , però clarament, a nivell funcional, poques pastilles comprimides havien sigut tant refrescants. Doncs després de tant queixar-me, sembla que m'han fet cas (hahahaha) i aquesta nova fòrmula amb zinc i magnòlia verificada clínicament dona bons resultats. No he pogut verificar les dues hores però una hora ben bona si que l'he tingut. També cal afegir que l'efecte visual de Sandwich li dona un plus que no us sabria justificar perquè, però m'ha molat. Crec que és el primer producte, en molts anys, que crec que Perfetti està fent bé... perquè portaven una "ratxa" companys, que feien plorar el nen Jesús.

Fa setmanes que vull comentar aquesta barra de Perfetti Van Melle , i no hi ha manera de trobar què és exactament cada cosa. Si, regalèssia ho se, però no tot, i m'he quedat amb el dubte. La xarxa no m'ha ajudat gaire, Liquirone és una marca que te productes un pèl diferents. El més conegut, o el que m'ha semblat més fàcil de trobar és "l'original": una espècie de toffe rectangular molt semblant a les barretes de Milanówek o les de Herrgårdstoppen . Les que us ensenyo fotografiades avui són un sub producte de l'original, les "In & Out", que clarament fa referència al a la regalèssia exterior i el farcit d"original" a l'interior. La meva valoració és que el gust és bo, no crec que comparteixin la mateixa opinió els puristes de la regalèssia (a mi no m'agrada massa) però crec que passa bé. La seva gomositat entra dins la normalitat de les moltes gomes que podem trobar avui dia al mercat. Un altre producte de Perf...

Com ja vaig apuntar les primeres vegades quan parlava dels Mentos , crec que el seu embolcall individual tipus flowpack no té gaire sentit. Em refereixo que és un producte volàtil, que dura pocs segons i és inevitable menjar-ne més d’un, de manera que l’única manera de menjar-lo a gust és en paquets allargats com sempre. No crec que es pugui comparar en absolut amb el caramel o el xiclet (encara que avui dia els xiclets i la durabilitat són molt lamentables) per aquest simple fet. També, per aquesta mateixa raó, moltes vegades poso els Mentos dins el sac de productes de toffee-fruites, per la massa tova i la capacitat que té d’enganxar-se a la boca. Per gustos, és un producte que cuida els sabors, pocs són els que trobo massa amargs o extremadament dolços, de manera que són majoritàriament agradables. Aquest de “fruit”, conté una combinació de sabors suaus i agradables: taronja, llimona i maduixa (I poma? Potser m’ho ha semblat). L’embolcall l’he trobat molt més llaminer qu...

Tornem a les piruletes o “xupes”. Existeix “un xupa” per referir-nos a tots els caramels amb pal que s’assemblen al famós Chupa-Chups ? Bé, avui potser més que un caramel amb pal parlaríem d’un xiulet comestible. La gràcia dels Melody Pops , és que un cop desembolicats, pots bufar per la punta i fer un xiulet molt fort. Si a més a més sou creatius, i heu aguantat el curs de flauta que vau fer a l’escola o encara pitjor, aquella ocarina que es va posar tan de moda després, sabeu que tapant tan el forat superior com l’inferior, podeu variar el so que feu en bufar. Però si passeu del rotllo , o ja us n’heu cansat de fer el notes una estona després, podeu llepar-lo i assaborir aquesta maduixa artificial que val menys que “un duru sevillanu”. Mare de déu el que estan fent amb en nom de Chupa-Chups, no veuen els llombards de Perfetti Van Melle que això no pot ser? Una joguina mola maca, però un caramel lamentable.

L’octubre de l’any passat, parlava d’un sabor increïble que havia posat Air heads al seu toffee de fruita pla. Una delícia que segueix superant, per poc, el seu germà de cirera. Vegeu-lo: Seguint les mateixes característiques que l’anterior, tant en elasticitat com en textura crec que el toffee de Kentucky (igual que les seves aletes de pollastre) és una delícia. No me’n cansaré mai. Algú va a Estats Units aquest estiu i me’n pot portar? :) Per cert, feliç Sant Joan i bona revetlla! Tornem al 25 amb més dolçor que mai!

Deu unitats, és el que trobareu si compreu els chupa chups super àcids en bossa. Els dos sabors, maduixa i llimona, són els únics que trobareu disponibles, potser és tan sols l’inici i d’alguna manera, s’ampliarà a altres sabors. He de confessar que m’esperava molt més per un producte batejat com a “super ácido”, el resultat ha sigut molt decebedor. La maduixa ja ni la comento, de fet, fins i tot als chupa chups normals és el sabor que sempre intento evitar… com pot ser que el de plàtan o cola sigui infinitament millor? Per sort, la llimona, en ser ja ella mateixa cítrica, li dóna aquell punt picantet. Però ja està, res més. En fi, que crec que Perfetti ha de fotre-li canya a aquesta novetat si no vol que acabi amb un bluf. I de passada, que modifiqui les lletres de super ácido per quelcom més ben treballat. A servidor li sagnen els ulls davant d’aquesta atrocitat.

Avui tenim un altre producte de Perfetti van Melle , els italians que van comprar fa uns anys la catalana Chupa Chups, treuen el Mentos de xocolata en dues versions, una en xocolata blanca (que no he trobat i tampoc m’entusiasmi massa la veritat) i l’altra en versió toffee. Novetat? Ho he estat mirant i no en fa gaire pinta. Com diu en Kev al seu blog, són molt similars els Meller , que… oh sorpresa, també són de Perfetti. És a dir: perfectament podríem estar parlant d’un mateix producte amb envasos diferents. Fins aquí no em molesta, ja que jo el que vull és un producte farcit de xocolata, fet que aquests Mentos tenen molt regular. La xocolata està excessivament dura i l’he d’acabar llepant igual que el caramel amb el qual va recobert. Per mi, estan molt lluny dels Mentos originals. Pel que fa els sabors, no està malament, té un bon aromatitzant i després d’una bona estona, tot queda ben “estovat”. Depèn molt de la persona i de com vols els dolços, però jo no tinc tanta p...

Recordeu aquella classificació dels diferents Happydent que vaig fer aquí ? Doncs aquí he trobat el millor sabor de tots els Happydent que he provat fins avui dia. La combinació de mora, kiwi i maduixa és espectacular. És el dels sabors més potents de la marca i crec que Perfetti van Melle han fet un gran treball en aquest sabor. També cal destacar que els "no limit" tenen un percentatge de suc de fruita natural, mai sabrem quin, però alguna cosa tindrà. També és un xiclet sense sucre, encara que avui no sigui una cosa estranya, ja que la majoria que podem trobar al mercat ho són. Altres sabors de Happydent comentats al bloc: el de cola aquí , i el de maduixa amb poma aquí .

Si llegiu Airheads i us ve al cap la pel·lícula d’en Michael Lehmann amb aquella banda de música “The Lone Rangers”, és que sou molt grans. D’edat em refereixo. Però no serà el cas d’avui, evidentment, on parlaré d’un toffee de fruita extremadament bo! Apunteu-vos-ho a on coi sigui, però quan en trobeu un, compreu-lo! És “de lo milloret” que he provat de toffee de fruita fins ara. Molt millor que aquells Laffy Taffy de Nestlé i a l’alçada dels Hi-Chew de Morinaga, sens dubte, entre aquests dos caramels tous tinc seriosos dubtes per decantar-me per un costat o l’altre. De fet, aquesta “sort” m’obligarà a comprar sempre els dos fins que ho solucioni. 16 grams d’una pasta tova d’un blau elèctric, a estones sembla poc comestible, però el sabor artificial que hi ha és per menjar-s’ho amb el paper i tot. Detall curiós, de què deu ser la idea de posar Air-heads i un globus com a imatge? El producte, creat el 1986, és propietat de Perfetti Van Melle i la seva producció és a ...

Tornem a un xiclet clàssic d’aquest bloc, els Happydent. Alguns us preguntareu perquè coi és un xiclet clàssic, oi? Molt fàcil, és dels pocs que es venen a granel, mentre la resta fan estoigs o paquets amb moltes unitats, els embolcalls individualitzats em permet agafar-ne només un parell de cada sabor i altres productes. De manera que surto de la botiga ben servit. Els Happydent Xylit són xiclets sense sucre amb un punt de xilitol que els fa més refrescants. A diferència dels “ No limit ”, aquest porta un percentatge força elevat de xilitol (13%) i juntament amb l’àcid i el sabor de cola, el converteix en un dels més refrescants que he menjat últimament. Si bé, la seva durabilitat és la que és (mitjana-baixa), però el preu també ronda per allà baix, així que no és gens estrany. Punts positius per Perfetti .

Fruittella és molt conegut al nord, concretament als Països Baixos, i va molt bé per explicar d’on prové el nom de Perfettin Van Melle : Perfetti de la companyia italiana mentre Van Melle és l’empresa que fabrica aquests caramels suaus i molt saborosos des del 1931 a Breskens de la mà d’Isaak Van Melle. Amb un rosat molt pàlid i una textura airejada i molt agradable, el fruitella m’han ben enamorat el paladar. El sabor és el que m’ha sorprés més, acostumat a altres productes tous més «artificials» i que aquest matisen que els colorants i les aromes són naturals, pot ser que aquest 3% de suc de maduixa (concentrat) realment faci la seva feina. (Una Fanta porta un 8%). Ja en els seus orígens, quan va ser introduït al mercat alemany la gent l’anomenava «el dolços quadrats» i per molt que sembli una cosa ben normal avui dia, abans era un «hit», més ho va ser quan es va convertir en el primer producte en vendre’s com un rotllo quadrat. Són moltes les empreses que hi fan avui ...

“Tres vegades més gran que els originals ”. Així venen els italians de Perfetti Van Melle els nous Smint XL Mint enllaunats en uns pots de cinquanta unitats cada un. Menta “ultra-refrescant”, menta “verda”, maduixa i regalèssia són els primers sabors que han sortit, i el de menta és el que em va fer més el pes. Realment molt grans, i quasi al nivell dels caramels de mida mini, però perdent una mica el sabor que en els originals. Hi ha més “massa” de producte, però la sensació posterior al menjar és la mateixa, duradora però si deien que era tres vegades més gran… En el fons és Smint , una bomba de sabor que destrossa l’alè del menú de dinar (excepte si el menú és una calçotada o carn a la brasa amb allioli, llavors no tens cap remei). M’ha agradat el color pastel d’una part de les pastilles i el relleu triangular de l’altre. Li dóna un toc de “droga de disseny” que potser no l’hi veu tothom. Potser només l’hi veig jo. Jo què sé. En el fons no és intencionat. (oi?)

Fa molt de temps, força abans d’obrir aquest bloc, col·leccionava els caramels per fotografiar-los i pujarl-os al Flickr . El temps, em va acabar portant a parlar-ne d’ells, ja que moltes vegades acabava oblidant quin sabor o aspecte tenien (els dolents no, aquests em quedaven gravats al cap). Un dels productes que em fa més ràbia no haver comentat aquí són els Cremosa de Chupa Chups. La marca Cremosa, propietària de Chupa Chups i alhora de Perfetti Van Melle , va ser registrada per aquest últim des de Lainate (Milà, Lombardia) a l¡octubre del 2002, així que dedueixo que és a partir d’aquesta data (més aviat el 2003) quan el producte surt al mercat.(1) Caixeta de caramels farcits Cremosa / Foto: Gondola digital Els Cremosa, són els productes de Chupa Chups que ells consideren de sabors cremosos (és a dir, productes làctics: amb iogurt, llet, nata...) però paral·lelament, van aprofitar el renom de la marca Chupa Chups per fer el primer “producte sense pal de Chupa Chups” ...

Abans de fer una nova entrada de Happydent, he hagut de fer un research  força molest i massa llarg pel meu gust. Ho he fet per posar una mica d’ordre jo mateix, però trobo que això és una feina de Perfetti van Melle , vaja, si el que pretenen és vendre xiclets… o que Happydent tingui un sentit. Happydent dientes felices . Foto de Golosinas Matas y Almirón La pregunta que em feia jo, era quina diferència hi havia entre els Happydent No Limit que vaig comentar al desembre del 2012 i els que NO són limit, és a dir, els with fruit  o que van acompanyats amb el lema dientes felices (o dientes sanos) ? La resposta, CREC (no ho tinc massa clar) és en els ingredients. Imatge del Happydent No Limit , que vaig comentar aquí al seu dia. Gràcies a la feina que fa la botiga online El Rincón , posant els ingredients dels productes, he pogut comparar entre els No Limit (de maduixa, poma i gerds) amb els que són més farmacèutics . Aquests últims tenen un 13% de Xylitol me...

Qui va dir dilluns, quan vaig comentar els Mentos gum, que aquesta cosa no existia? Tu? Doncs avui el Mentos gum de fruits vermells: maduixa, gerds i móres vermelles. El xiclet no val res, tot és molt “diluït” i poc treballat… un producte de tercera regional si ho comparem amb els mentos original (sense gum, vull dir). La causa? Mentos no fa xiclets, i si en vol fer, caldrà que treballi molt i segueixi perfeccionant el producte. Mentrestant, seguiré amb els meus Orbit… Mentos va iniciar la seva activitat el 1948 a Holanda, i eren tal com els coneixem avui, unes petites esferes aplanades per dos costats oposats (com un plat volador) i una capa fina i dura al voltant, farcits amb una pasta tova masticable. A partir d’aquí va anar creixent fins a vendre’s a més de 130 països sota el paraigua de la multinacional Perfetti Van Melle , propietària també de Chupa Chups . El que és entretingut també és veure la quantitat increïble de material que hi ha. Això et permet fer una valo...

Ja tornem a ser aquí després d'aquesta petita pausa. Ho fem amb els xiclets Vivident , de la multinacional italiana Perfetti Van Melle . Sense sucre i sense gluten, són els que manen al mercat Italià de xiclets (una mica com els Orbit aquí...). El sabor és molt refrescant i segur que agrada als amants dels sabors forts per la sensació de refrescant que queda després de mastegar-los una bona estona. La mida de tot plegat i la seva textura al mastegar entre dintre dels paràmetres "populars" i per tan, no va més enllà del que podem trobar a les altres marques de xiclets. Bé, potser que el fet que el recomana l' Adi ? (Associazione Dentisti Italiani)?

Mentos , i per provar diferents sabors, els mini. L'opció d'agafar un pack més petit era únicament per poder-ne provar més sabors, perquè la quantitat  de 6 unitats a cada paquet fa riure, quan normalment en menges el doble... Si  bé, millor que els individuals que ja vaig comentar una vegada , és. Anem analitzar els sabors: El taronja, que ja havia provat abans, em va semblar força a la mandarina, hi ha gent que creu, erròniament, que és el mateix... doncs no. La taronja té un punt d'acidesa molt peculiar i no és pas fàcil de trobar "copies de laboratori" que igualin al sabor real. Però aquí Perfetti ha tirat pel dret i ha posat taronja a la mandarina i "avall que fa baixada". El verd, de poma, és brutal. És com les pomes Granny Smith àcides , quina delícia. No hi ha cap dubte que l'han encertat, a part de ser un sabor que m'agrada molt, la textura pròpia dels mentos i la gomositat que tenen només fan que l'experiència encara sigu...