Bol de sucre

Si encara no n’estàs del tot convençut de tastar la xocolata Monbana , tot i les boles i les xocolatines que us he parlat fa relativament poc, potser la mini barreta d’avui us acabarà de fer el pes. L’han anomenat 1934 , i conté un fantàstic 70% de cacau negre que m’ha posat molt content. És una delícia pel paladar durant el cafè o per pur vici a qualsevol moment del dia. Té una forma allargada amb dos unicorns, que són l’actual referència de Monbana després de la desaparició de la filla Louisette com a imatge de la marca el 1969. Entre els dos unicorns i amb una tipografia escollida el 2012 per modernitzar la imatge anterior, hi duu escrit Monbana, d’aquesta manera, resulta molt difícil dubtar de qui és la xocolatina.

Després de comentar el nougat tendre de Monbana i les vuit xocolatines de sabors i textures diferents , a arribat el moment de comentar un assortit de boles de xocolata farcides de coses. Res fora de l’òrbita de la confiteria clàssica però d’una xocolata molt bona, com és d’esperar d’aquesta empresa familiar del 1934. Sis sabors són els que he trobat a una mena de bossa transparent amb una franja rosa amb punts marrons, m’imagino que és una bossa genèrica on hi podem trobar altres productes de la marca. Però trobar-hi aquestes boles en flowpack ha sigut un gran encert. Les aniré comentant segons apareixen a la imatge superior, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Bola Pépita au spéculoos , és una bola de xocolata més dolça del que m’esperava amb un farcit de Spéculoos, tranquils, jo tampoc sabia què era fins que llegeixo per internet que es tracta d’una galeta tradicional al nord de França, Bèlgica i regions dels Països baixos i Alemanya. Es consumeix generalment per nadal ...

Avui us recordaré els torrons, ja em sap greu que no en sigui època, però crec que els d’avui són els dels productes que deixen de formar part dels dolços de temporada i passen al grup de dolç turístic o de tot l’any. És el cas del nogat tallat i envasat en petites peces d’uns 10 grams. Recordeu els Vital de Bèlgica? Els vaig comentar aquí fa poc menys d’un any i seria per mi, el producte germà del nogat de Monbana . Si bé, Monbana és més coneguda per la seva xocolata, crec que aquesta peça semi tova i amb cruiximents molt agradables mereix una certa atenció. Com a petita “pega”, crec que falten més ametlles per acabar de tenir un percentatge equilibrat de massa i fruits secs.

Ja fa dies que tinc pendent aquesta entrada d’unes xocolates que vaig poder tastar al seu stand durant els dies de la fira ISM d’aquest 2015. Si bé el nom em sonava una mica, no va ser fins a visitar-los, que em van posar al corrent de les coses que ens perdem perquè no estan distribuïdes per algú al nostre mercat (benaurats aquells que poden viatjar i provar aquestes coses fora del país). Monbana va néixer el 1934 a la mà de Luis Guattari que es dedicava a la producció de cacau i esmorzars amb base de farina de plàtan. Avui dia és una empresa que es caracteritza per l’ús de matèries primeres procedents de cultiu ecològic: República dominicana, Ghana o Nigèria són alguns dels països amb els que treballa aquest cultiu i l’utilitza a les seves produccions com ara les xocolatines quadrades, producte que porten fent des del 1978. L’altre punt fort de l’empresa és la varietat de gama que tenen i l’elasticitat que demostren a l’hora de fabricar o modificar fórmules de xocolati...