Bol de sucre

Al febrer, us comentava un dels bombons de Camille Bloch , el caramel·litzat ( Caramélisé ). Avui, us ensenyo el clàssic, el que ha fet coneguda la marca i de fet, el que es consumeix més. La barreta de xocolata farcida de praliné i avellanes senceres tallada a petits daus ideals per endrapar com un animal. La recepta és l’original del 1942, conservant aquestes fines capes de xocolata negra d’un 60% (els suïssos, d’això, es nota que en saben i ho han sabut vendre). És el típic bombó que et desperta els sentits i t’entra unes ganes impressionants de seguir-ne menjant. Per si no en tens prou amb la xocolata de la versió clàssica, tens un Ragusa amb més xocolata. Per la versió noir m’hauré d’esperar ja que per aquí, ha sigut impossible trobar-ne.

Una de les empreses que vaig descobrir a l’ ISM d’enguany va ser la Camille Bloch , que fabrica aquests bombons anomenats Ragusa. El nom, no té res a veure amb la ciutat Siciliana, però si amb l’antic nom llatí i italià de Dubrovnik, ciutat croata a la costa de Dalmàcia, capital d'una república sobirana (temps enrere). Segons la pàgina web, el nom va ser escollit per Rolf Bloch per “sonar bé en tots els idiomes”, no li diré pas que no, però a mi em sona més a marca d’armes que de bombons… no? Dit això, l’empresa ubicada a Courtelary (Suïssa) porta molts anys fent aquesta recepta de xocolata amb avellanes senceres (o en alguns casos, picades) i tallades de forma rectangular com marca la tradició confitera de la zona. Recordeu que no fa pas massa, comentant els Pierrot de E.Wedel , us comentava que la pasta d’avellana sorgeix davant la necessitat de produir els mateixos quilos de “cacau” amb menys cacau. Solució, afegint-hi avellanes. (Turquia és un macro productor d’avellane...