Bol de sucre

Quan segueixes molts blogs de dolços, n’hi han que et vénen moltes ganes de provar tu també. Són productes “you must take before you die” i això és el que m’he espavilat a fer. No són gaire habituals als asiàtics de per aquí, però per sort, a Barcelona n’hi ha uns quants i així és com n’he aconseguit un. Els caramels, van en una caixa del pitjor cartó que hàgiu vist mai, una mena de pasta grisa que és incapaç de protegir res. A sobre, porta imprès una estètica força pre-comunista. Desconec si està fet a propòsit o no. Crec que sí. Vaja, ho vull creure. Com el seu germà Botan Ame (que vam comentar aquí ) el paper es pot menjar. El segon, perquè el primer és un cel·lofan de plàstic. El sabor no us sabria dir què era. He llegit que pot ser taronja, uf, us ben asseguro que deuen ser taronges de Beijing. De València o Califòrnia segur que no. (Edito: la Wikipedia diu que porta llimona i taronja a parts iguals). Oh, però porten un adhesiu gratis! Aquesta tècnica és extremada...

Japó, per descomptat, també té els seus dolços clàssics i tradicionals que no moren mai. Un d'ells és el que fabrica Seika Foods , els “ Botan Ame ”. Al Japó però, s’anomenen “Bontan Ame” (afegint aquesta “n”) perquè allà els fan amb gust de pampelmusa (pomelo, 文旦). La versió a “la resta del món”, distribuida per JFC International , és únicament de taronja o, com és el cas d’avui, de llimona. D’una llimona suau, molt suau (com també es veu il·lustrat a la caixa on venen embolicats). Aquest envàs, conté 21 grams de caramels. Cada un d'ells embolicat amb un paper fi d’arròs que, alerta, et pots menjar. Jo ho he fet per una raó molt més simple, em deuen haver quedat una mica humits i el paper estava literalment enganxat al caramel, quin remei. Això en canvi queda poc elegant fer-ho amb els caramels tous o els que tenen un paper de parafina oi? Gràficament, el pack que jo tinc és una mena de “remake”, l’original que podeu veure amb una senzilla recerca per google, és u...