Bol de sucre

Chocolates Garoto és una de les deu fàbriques de xocolata més grans del món i la més gran d'Amèrica Latina. L'empresa, des de la seva fundació el 1929, té una cartera de més de setanta productes entre els quals destaco els caramels, ous de Pasqua, xocolata soluble i bombons. D'aquests últims tipus, a més a més del bombó que veurem avui, el Serenata de Amor , juntament amb la xocolata Baton i Talento , són els productes estrella de l'empresa. Va ser fundada per Henrich Meyerfreund , un immigrant alemany sota el nom de H. Meyerfreund & Cia i dedicada únicament a la fabricació de caramels. El 1934 rep una herència dels seus pares i ho va aprofitar per comprar maquinària per fabricar bombons. Dos anys més tard aconsegueix construir una nova infraestructura que, juntament amb l'ampliació de productes a base de xocolata, el catapulta a una de les empreses de dolços de referència. La mort d' Herich i la successió de fill a l'empresa va...

A Kit Kat dubto que li calgui una presentació a hores d'ara, al bloc de fet, encara no he comentat els clàssics però sí que ho vaig fer amb la versió “ Dark ”. Ah, i no l’he repetit pas… és que siguem clars, allò no és xocolata negra. Tornant al tema, avui toca el, Kit Kat solter o el  gran Kit Kat . Que una marca que té com a principal element identificador ser una unió de quatre barretes, acabi traient un producte que representa el 95% de les barretes del món: una barreta rectangular i allargada, ha de voler indicar alguna cosa. Potser només pretén dir-nos que els sobra temps i van fent “cosetes” com els kit kat de dues barretes (o dos dits) o la raresa britànica de cinc dits . Pel que fa la textura és pràcticament la mateixa, mateix sabor de cacau amb llet i idèntica galeta que li dóna cruiximent i un sabor característic a la vegada. Tot i així, tinc la impressió que la quadribarrada dura més que la soltera i també, la primera, la trobo a molts més llocs. (De fet, d...

Des del 1944, Candy Industry s’encarrega de cobrir les notícies relacionades amb la confecció de dolços (caramels, gomes, galetes, snacks, xocolata i d’altres que em deixo però que entren dins la categoria). És una mica el “portal del sector” encara que la caòtica web no li faci gaire justícia. Cap problema, quan es tracta de voler buscar una informació, és una bona font. Darrera aquest portal hi trobem les mans de John R. Schrei , Rita M. Foumia , Michael T. Powell i Nikki Smith , entre d’altres. És notícia a principis d’any que publiquin un rànquing de les 100 empreses fabricants més potents del sector, jo, en aquest cas, m’he limitat a les primeres 25 i segurament molt de vosaltres us sorprendreu igual que jo, doncs hi ha marques que ni han sigut mencionades al nostre país. Començant pel final, tenim: CRM Group és una gran empresa de Brasil propietària dels bombons Kopenhagen , Chcolates Cocoa Brasil i Dan Top . A més a més, l’any passat van arribar a una mena d’acord per di...

Si “Chimos es, un agujero, rodeado de buen caramelo” us sona, sou força grandets. És una cançó de l’empresa lleidatana General de Confiteria S.A. per anunciar uns caramels que feia, els Chimos . Perquè ho explico?, doncs perquè ben segur que és una còpia (com tantes altres vegades hem fet aquí amb altres productes) dels Polo anglesos. Rowntree, propietat de Nestlé , va començar a fabricar-los amb gust de menta (peppermint) el 1948, seguit poc després, d’una àmplia gama de sabors. Els Polo fruits, per exemple, són un tub mesclat amb caramels de maduixa, grosella, taronja, llimona i llima. Especials no els he trobat pas. Són bons i el fet de ser una anella té la seva gràcia, i prou. És molt probable que no en compri més, ja ho he vist, ho he provat, i això de comprar tantes unitats de cop no és bo. Digueu-me clàssic, hehehe. Als EUA, els Polo s’anomenen Life Savers , que és l’amo d’aquest producte i sembla que hi van molt al darrere. Aquí mai ha acabat de calar aquesta mena d...

Tornem a Europa al país que més ha contribuït a l’extensa varietat de dolços, barretes i bombons que trobem avui al supermercat: Anglaterra. A la ciutat de York, Henry Isaac Rowntree i amb l’ajuda de tota la família, van tirar endavant una petita producció de 12 persones el 1982 a una empresa que li feia la mosca a Cadbury, així com el gegant treia un producte nou, la família Rowntree també. I anar fent. Els Fruit Gums , que no m’han agradat especialment per la seva duresa i per ser massa enganxosos, van sortir al mercat el 1893. Fent números, són molts anys i ben segur que ha variat força tant el sabor com la textura. I més si la companyia passa de mà en mà com ho ha fet Rowntree, primer amb la unió amb l’empresa de toffees Mackintosh’s el 1969 i després, amb Nestlé, que va decidir comprar les dues d'una estacada  el 1988. Hi va haver judicis i picabralles d'oficina, la guerra Nestlé vs Mondelez International és més llarga que un dia sense pa. Com deia (i ja em perd...

Ximpum! Qui no conegui kitkat que surti del bloc. És broma, segur que l’heu vist i a vegades us ha fet “pal” agafar-ne, però jo crec que ho heu de fer. És del més ben parit que té Nestlé en format “barra”, després de comprar-ho a Rowntree’s de York (Anglaterra) el 1988. El KitKat el formen quatre rengleres de galetes, fetes cada una d'elles per diferents capes de galeta i xocolata (depèn del tipus de Kitkat que compreu) i tot plegat banyat de nou amb més xocolata. Igual que el Twix, el Kitkat és una barreta per compartir. (Però la majoria de gent s’ho menja individualment perquè estem rodejats de golafres , però no ho diem mai en veu alta). La versió “Dark” és de “lo milloret” que hi ha, negre com déu mana i sense romanços. La versió normal, encara que sigui amb una mica de llet, també m’agrada (normal, no és de Milka, per tant, és bo). Gràficament, crec que pel Dark sobren les lletres romanticistes i daurades. Es podria haver-hi buscat un toc més fosc i un embo...

Buscant info sobre els “Choco tubs” de Nestlé he descobert els Vending Pons , tenen un blog amb entrades interessants que deixo linkejat aquí per si voleu donar-hi un cop d’ull, avui o demà, o quan vulgueu vaja. El producte va ser novetat fa un any, i crec que la seva evolució ha sigut una mica desastrosa, no l’he vist enlloc. I on ho vaig comprar, un supermercat força apartat, ho tenien de qualsevol manera. Sort que hi ha gent que té blocs, com jo, que els ressuscitem. Una galeta rodona, farcida de crema de llet airejada i tot plegat banyat de xocolata amb llet (ecs). No és el millor que he provat de Nestlé, i més aviat, de tot el que he comentat de moment de la marca, és el que s’emporta el premi de “primer començant per la cua”. Si, és una neula dels xinos, mai millor descrit. Eviteu-lo, no val la pena.

Avui aprofito que ha sortit el primer (desastrós) redisseny de Nescafé en 75 anys d’història de la marca per parlar de la barra de xocolata blanca de la multinacional Nestlé: Milkybar . Anteriorment hem parlat de diversos productes Nestlé : el Crunch de matcha, els Laffy Taffy o els Bit-O-Honey . Nova marca mundial de Nescafé . Imatge de Solo Press La barra de Milkybar no fa gens de justícia a la marca, és insípida i té un cruixit molt tou. I no, no estava calenta ni tèbia, només que no fa “clec” sinó que es doblega una mica i després s’acaba trencant. Aixó m’ha fet caure de culs… una marca com Nestlé no pot tenir aquesta barra de xocolata blanca entre els seus productes, no amb aquesta qualitat. Llegeixo a la Wikipedia , que Milkybar també s’anomena Galak en alguns països i que en alguns llocs, no té la categoria de xocolata (és que de fet… no n’hauria de tenir cap xocolata blanca…). També veig que hi ha l’opció crispy, i això em recorda aquell punt que tenia...

Te verd, matcha, en el seu estat en pols. Imatge de Cocina con té verde Per fi tinc un producte de te matcha del que m’he enamorat. No és encara el Kit Kat que tantes ganes tinc de provar, però és espectacular. Fabricat per la casa Nestlé , tant la seva mida com la textura del producte és fantàstica. Les boles de cereal cruixent combinen molt bé amb la massa de sabor a matcha. D'aquests Crunch no deixaré mai de cansar-me, els heu de provar obligatòriament ! La producció d’aquest te és molt curiosa, iniciant-se la preparació unes quantes setmanes abans de la collita, es cobreixen les plantes del te per protegir-les del sol, d’aquesta manera s’allarga el seu creixement i les fulles adquireixen un verd més fosc. Amb aquest simple procés, el te guanya aminoàcids, creant així un té més dolç. Unitats envasades en flowpack. Després de la collita, les fulles s’assequen a una superfície plana. El material sec i pla se'l coneix com a “tencha” (碾茶), i un cop retirades...