Bol de sucre

I tornem amb els xiclets, aquest cop a un envasat individualment. Són els mateixos que els xiclets Artic o les mini boles agogó comentats al bloc: Confiteca (Quito, Ecuador), qui m'ha sorprès gratament aquest nou concepte de xiclet. Una bola amb petits gragejats de (sabors?) i colors variats. Al final, és un xiclet tutti-frutti, amb un embolcall tipus flowpack molt ben parit, amb molt de "colorillo" i un concepte força recurrent als dolços: futurisme i productes tòxics. No pregunteu perquè, però sempre m'ha fet gràcia. Sobretot l'època que hi havia un ninot de goma, en flubber , que a banda de poder-lo estampar a la cara d'un amic, després el podíeu menjar contents amb tota la porqueria que s'havia incorporat durant els llançaments. I no ens ha passat res eh? Ho dic perquè avui anem molt carregats de manies.

Hola! Sant tornem-hi, un altra actualització del bloc amb moltes imatges, de ja fa quasi un mes... la fira ISM de Köln (Colònia, Alamània). Aquest any, siguen més previsor que l' any passat , vaig visitar la fira amb dos dies, molt més tranquil i amb possibilitat de parlar amb algunes persones sobre els productes que fan i futures novetats que estan en caure. Tot això ho aniré posant més endavant, ara però, anem a veure imatges de la fira, i anècdotes, moltes anècdotes. Entrada a la fira amb un sol poc normal per l'època, recordem, va ser finals de gener a la Koelnmesse . Comencem amb Austria, que ha mantingut la mateixa gràfica que l'any passat. Quan una cosa funciona, més val no tocar gaire res, com per exemple, han introduit el cercle vermell a sobre els stands on l'any anterior hi havia una mena de cortina de fils blanc. Ho podeu veure i comparar aquí . Gran Bretanya segueix amb la seva mania de posar la union flag a tot arreu . Per altra banda, ...

Si, potser no és la millor època per ensenyar un xiclet refrescant, però crec que era interessant el seu sabor. No és que en vagi cap per aquí... n'heu vist mai? Jo diria que no, aquest és el primer xiclet de canyella que provo. Per sabor, no tinc a què comparar-ho, és refrescant i es pot mastegar molt bé. No s'enganxa i es manté uniforme fins que s'acaba el seu sabor, val a dir, que s'acaba molt ràpid. La versió "strong mint", menta forta, és normal, no hi tinc res a destacar i només repetiria si em fes falta un xiclet i no en trobés cap marca més disponible. El producte l'ha fabricat Confiteca , el gegant llatinoamericà nascut al 10 d'Octubre del 1963 sota el nom de American Chewing Products del Ecuador S.A., la primera companyia productora de xiclets del país amb l'exclusivitat de les patents i marques de l'American Chewing Products Corporation dels EUA. Quatre anys després, sortiria per primera vegada al mercat, el xiclet de bola...

Avui toca creuar l’atlàntic per anar a l’Equador, on Confiteca C.A. fabrica més de 50 tipus de dolços. Entre molts, els més populars són les boles AGOGO . El xiclet de bola és, molt probablement, el més popular, l’han fet milers d’empreses i se segueix venent sense parar. El que l’ha fet més popular, crec, és la constant aparició del cinema (bàsicament ianqui, però també japonès) de nanos que compren els xiclets a les màquines del carrer (o alguns interiors força transitats) tirant una moneda de 5 cèntims (de dòlar, of course) i fent girar una palanca giratòria. Hi ha moltes varietats de màquines expenedores de xiclets de bola, la més emocionant que recordo, estiuejant per Empuriabrava, és una mena de pin ball: baixava la bola i jugaves amb el teu xiclet fent punts que no servien per res, a més a més allà dins hi devia haver un fotimer de merda que s’anava enganxant al voltant del xiclet, fins que perdies i la bola queia pel forat. I te la menjaves amb tota mena de delícies d...