Bol de sucre

Pel producte segur que ja sabeu qui són. No? Una pista doncs: Escalofrío ... o eScAlOfRiO, ara si oi? El passat choni que porteu tots a dins havia de servir d'alguna cosa. Els germans Juan Lopez són també els autors d'aquest Fizzroll , que havia sigut Mega en el seu dia i que clarament, ara es ven amb menys pastilles. Per algú que va creixer envoltat de primer la ruta del bakalao i després, la Makina a Catalunya, el fizzroll era la marranada de sucre comprimit que ens permetia fer com els grans: prendre pastilles i fer veure que portàvem un colocón a sobre impressionant. Doncs bé, no els recordo tan insípids, però aquell temps tenia altres coses al cap com per pensar el que menjava, el seu toc àcid i el joc que ens donava superava qualsevol barrera que ens poguessin posar perquè no abuséssim d'aquestes coses. Una delícia que avui m'ha portat molts anys enrere, i que m'han portat, de manera excepcional, tornar-ne a comprar. No ho compraria pas ara, en cap c...

Recordeu que diumenge parlàvem dels Jake , unes pastilles de caramel comprimit amb vitamines i sense sucre. Doncs bé, avui, amb sucre i sense vitamines tenim els Escaolfrío , un dolç que fa anys que es troba a les nostres botigues i ja forma part d’un producte indispensable igual que les monedes de xocolata o els xumets chupa-chup. Va ser dels primers que vaig fotografiar per la galeria del Flickr (octubre del 2007) i em va cridar l’atenció la cara flipadissima del Yeti. Una peça gràfica que el Museu del Disseny de Barcelona hauria d’aconseguir ipso facto . Els nous models, els actuals, perden l’efecte op-art del fons i perden “efecte”… això si, el Yeti segueix a la seva “movida rave” i ho agraeixo, no els ho hauria perdonat mai als Hermanos Juan López . Per cert, refresco la memória, ells també són els fabricants dels caramels tous de regalèssia Mastia . Sense recordar si les anteriors pastilles eren iguals, ara porten el Yeti marcat als caramels comprimits, sempre de c...

Avui us ensenyo un altre clàssic dels quioscos i botigues de dolços de barri, els Mastia . Tenen el gruix i les mides quasi clavades als Sugus, el paper fins i tot, té el mateix tacte. Diguem que forma part de l’estàndard dels caramels tous i quadrats. El que m’ha sorprès és que fos de regalèssia, no m’ho esperava perquè no és la forma ni el producte que t’esperes trobar de regalèssia a l’estat espanyol. Sí que em recorda força un producte que havia comentat prèviament al bloc i d’una procedència força llunyana, els Bravo de Fagerström . Però la comparació amb els caramels tous suecs (tipus toffee de fruites) no és comparable, els Mastia es queden uns quants pobles enrere. Ni per sabor ni per textura els tornaria a comprar, els germans Juan López de Badajoz els queda uns quants retocs per fer. Nascuda el 1984 són especialistes en els caramels comprimits, per exemple, uns molt coneguts: Escalofrío , que veurem en breus aquí.