Bol de sucre

He agafat aquest Puccho per la seva raresa. Si no coneixeu els altres sabors de Puccho, us recomano moltíssim abans donar un cop d'ull a les entrades d'altres gustos com aranges , mandarina , tropical , o iogurt ,  però com el meló d'Hokkaido o la llimona Yuzu , aquest torna a ser un d'aquelles edicions limitades que porten un ingredient característic d'una regió del Japó. Us presento els caramels tous àcids amb gust... d'oliva! Si, resulta que no en tinc prou que al costat de casa hi hagi el primer país productor d'oli, sinó que he d'anar a la petita illa de Kyushu (九州). L'únic lloc de tot el Japó on hi ha plantades oliveres. Visca! (Ara només falta saber si s'hi pot cultivar blat i tomàquets de penjar per poder-hi germinar una comunitat catalana al japò... XD) El caramel tou és com la resta de la família de productes Puccho de forma rectangular amb el farcit àcid habitual que li dona una característica que la competència no té. Ara...

Les gomes super àcides (o extremes segons com ho mireu) són tot un “must” als blocs de dolços, aneu al que aneu sempre cau una de les seves característiques bosses kawaiianes . Exceptuant l’ultima actualització (les que venen amb un personatge triangular en 3D) totes portaven una clara referència a l’alt contingut d’àcid. I amb raó ho feien, i em reafirmo a les anteriors entrades d’aquest producte amb gust de Soda o Raïm : aquests petits triangles són unes bombes àcides de cuidado . Però si no us agrada gaire, podeu llepar-ho ràpid, doncs, l’acidesa només es troba a la capa més superficial de la goma, a dins és una goma dura (tipus wine gum anglès) amb essència. Cada bossa conté unes vint peces (25 grams) que poden ser perfectament menjades en pocs minuts, ara bé, no em faig responsable de com et queda la llengua després… incapaç de trobar gust a res durant les pròximes hores. Jo m’apunto el següent sabor a provar...  Shigekix Energy . Potser a la propera fira ISM ? ...

Ja puc tornar a carregar-me els porus de la llengua a base de gomes! Visca! Després d’acabar-me l’última bossa, estava esperant molt ansiosament que m’arribés el paquet-amic del Japó amb un sabor nou dels Shigekix . Són la bomba, boníssims, vull que en facin aquí, ja! Però probablement deu passar els límits d’acidesa fins a l’estratosfera, llàstima. Ho seguirem comprant per correu doncs, i així de passada, em sento un addicte a un àcid únic i molt difícil d’aconseguir, hehhehe I què tal aquest nou sabor de raïm? Doncs com que fa molt que no en menjava i recordo vagament el sabor de soda de l’anterior, he de dir que segueix sent un sabor magnífic. Bo i combina molt bé amb l’acidesa. No recordava però, la duresa de la goma. Llepant-los de fet, duren més, així que és una alternativa molt recomanable a l’hora de consumir els Shigekix de UHA .

Com la majoria de productes japonesos que comento, desconec què posa a la caixa fins després, quan en faig una mica de recerca per internet. Curiosament, aquest toffee dur de llet, no sabia que era de UHA fins que ho he buscat… vaja, que ho pos a la caixa en vermell eh? Però res, no ho havia vist. podeu veure el disseny anterior a Candyblog . Doncs resulta que són els que fan els Shigekix i els Puccho que tant he comentat aquest estiu. Aquest producte però, és força diferent: d’entrada no fa cap mena d’olor, ni al obrir la caixa i l’embolcall. Una vegada desembolicats, veig que per alguns costats s’ha enganxat al paper. Podria ser la meva poca cura de conservació, o l’alt concentrat de llet que porta, que deu fer el toffee molt sensible. Si per fora és dur, a dins, un cop llepada la capa exterior, és esponjosa quasi com si es tractés d¡una mena de pols. Això, provoca que en mastegar el que queda de la massa exterior i la pols interior, es converteixi en una mena de toffee ...

Envasos i embalatges que canvien molt sovint no és pas res estrany al món dels caramels, si bé, es pot dividir també aquestes dues tendències en les empreses que s’ho poden permetre i les que en prou feines encara paguen el que van fer temps enrere. El cas de UHA (recordeu: Unique Human Adventure , encara ric molt fort, i la mascota/logo? hehehe) és del primer tipus, en deu anys l’han canviat com a mínim 4 vegades. Una barbaritat si tenim en compte que són productes que la gent li cal un temps per assimilar-los. El que intueixo, i això pot incloure que estic totalment equivocat, és que allò que va començar com un “electroxoc cerebral” per mitjà d’una goma ultraàcida anomenada: Aha! Brain , ha passat a ser unes gomes molt àcides, evitant qualsevol relació amb l’ speed … els últims envasos (és a dir, els que veieu en aquesta entrada) la cosa ha quedat amb la “mascota” o producte animat i cònic amb els llavis forçats per l’acidesa de les gomes. Una mica la cara que posava en Supruna...

I tres! Acabo la trilogia de Puccho amb aquest d’edició limitada. Després de parlar del Puccho de llimona i de shikwasa, avui en Kumamon (la mascota de la prefectura de Kumamoto (熊本県)) ens presenta el sabor d’ aranges ( Citrus paradisi o Pomelo , en castellà), un fruit cítric que es planta molt a la zona. (La relació és similat a la que tenen les taronges amb València). M’agrada com apareix en Kumamon a l’envàs, com si tot ell ho fos i donant un negre intens a tot el disseny. De moment, és el millor que tinc d’ell després d’aparèixer al post de charaben i als Tirol (チロル) de moniato i mongeta vermella. A més a més, per si no ho havia comentat en una entrada abans, en Kumamon va guanyar el premi de la millor mascota nacional (si, aquestes coses existeixen) l'any 2011, per davant d’en Bary-san (un pollastre que representa la ciutat d’Imabari, va guanyar el primer premi el 2012 i la Nishiko-kun (una cosa molt rara… vaja, rara com el nom de la ciutat que representa: Nishik...

Segon dia de Pucchomania ! Avui és el torn dels Puccho de la família fruti , les que recreen escenes tradicionals i folklòriques del japó (no em feu dir ni èpoques ni de quina era pertanyen, no sigueu tan dolents). Si a l’anterior, als de iogurt hi havia un meló hokkaido vivint al bosc en solitari (considero el potet de llet com una mascota) i alimentant-se bàsicament del que l’envolta (bàsicament de peixos que compartia amb el seu col·lega ós) en aquest envàs l’escena és molt més animada i festiva: Representa a grans trets, les tradicions de l’illa d’ Okinawa  (冲縄県): la varietat de fruites cítriques, les danses de màscares, arbres que neixen del mar (en una mena de delta) i escenes típiques d’una zona costanera. Tot plegat ho podeu anar assimilant llegint qualsevol guia sobre l’illa. El sabor, naturalment, és una raresa cítrica que només es troba en aquesta illa del sud del Japó (recordeu que us vaig comentar que dins el mateix país, hi ha sabors de Puccho que només...

Heheheh (riure de trapella). Ahir em va arribar el paquet amb els 3 tubs de caramels tous (de tipus Sugus , per entendre’ns) de UHA Mikakuto . Per qui no se’n recorda, UHA prové de Unique Human Adventure , mola oi? El d’avui és un caramel tou compost de tres experiències, un recurs que ja hem vist anteriorment als Puccho de fruites tropicals i els Puccho de iogurt . En aquest cas, la massa és d’un groc lleugerament ataronjat molt intens, igual que l’aroma de llimona Yuzu (un híbrid entre mandarina i aranja, que en japonès i xinès s'escriu així: 柚子), que tan bon punt he obert el paquet he pogut apreciar. Ei, apunteu-vos el, és el millor dels 3 que m’han arribat i no m’he pogut estar de menjar-ne mentre els feia fotos. La primera part, la del sabor, és boníssima, el farcit de iogurt que li dona el toc creamy , també és ideal. El que ha fallat, aquell punt que dius: llàstima… que quasi et poso un 10 ! És que en el farcit hi hauria d’haver una mena de boles petites i àcide...

Avui tornem al Japó i tornem a parlar de Puccho , que em té atrapat en els seus grafismes als embolcalls "kawaiiistes" (mira, una paraula amb tres "i"). Si en el seu dia, el de meló amb iogurt em va captivar per l'escènica de meló que feien servir, i més tard el de super-iogurt per la cremositat i gomositat que tenia, aquest n'agafa el millor de tots dos i en treu deu peces de color ataronjat farcits d'una mena de gelatina dura encara més taronja que potencia el sabor de tot plegat a dins de la boca. No em pregunteu sobre el sabor "tropical", no n'he pogut treure l'entrellat en cap de les peces que m'he anat menjant (són els nervis del partit Barça-Milan, segurament...). Però de cap manera hi he notat un mango, o una pinya, o una llima... res de tot plegat i potser molt de tots ells. Al cap i a la fi, és el sabor final el que compta, i aquest està molt ben aconseguit. M'agrada el concepte de producte que té Puccho ...

Avui provem de nou una delícia de  Puccho , aquesta vegada de iogurt. Ja he comentat altres productes de iogurt  aquí  i  aquí , però aquest és extremadament addictiu. Si ets dels que t'agraden els " Griego " de la casa Danone, aquest el supera de molt. La textura al començament és força més dura que els altres Puccho que he provat, però un cop l'ensalives a la boca, la massa es torna esponjosa i desprèn el sabor de iogurt. El que he trobat a faltar és les boles. A l'envàs ho posa (jo m'he basat en la il·lustració) i creia que seria com els de  Fanta i ramune , però no, és més aviat un "Sugus" de iogurt, amb un sabor molt bo. Aprofitant que nosaltres també estem al  facebook , us recomanem la  pàgina de Puccho , i d'aquesta manera, a partir d'ara, si també coneixem la fanpage de l'empresa/marca, ho posarem.

Si, ja veieu que la tendència del meu bloc és kawaii, però no ho faig expressament home, és el que tinc a mà ara aquests dies. Bé això i que s'acosta el Saló del Manga de Barcelona i estic molt otaku. Però ara en serio, mireu-vos el paper, no és mono? (accent cursi). Si voleu, podeu donar una volta aquí  i preguntar-te perquè encara no estàs fent el curs de japonès que tantes vegades has dit que faries. L'escena en qüestió és (d'esquerra a dreta), un vas de llet personificat i en estat crític davant els fets que està presenciant. Un cap de meló (els melons que els japos mengen son aquests ) compartint amb el seu amic ós, un banquet de salmons que passen pel riu en fila índia. Girant 1/4 el paquet, una guineu passat completament de tot ens mira a nosaltres, i a la dreta, en Bambi passant per allà desorientat i fardant de la seva popularitat fins a la sopa. Girem 1/4 més el paquet i ja tenim el final feliç (mal pensats!) del conte: el vas de llet i el meló lliguen i van ...