Bol de sucre

Semble increible que no l'hagués comentat. Potser perquè resulta que és omnipresent? Després dels farcits Nimm2 , els banyats de xocolata Riesen o els (ja no tant vistos, i quasi amagats) Original crunch , crec que ja tocava un de sense sucre. Doncs Storck també te productes sense sucre, discretament en té, tot i que per un bon caramel de caramel (valga'n la redundància) si no és amb sucre, que no en diguin caramel de caramel , que busquin un altre nom. Perquè el sabor és clarament molt diferent dels caramels original, si, tal com us dic. Per sort, o no, aquest venia amb un toc de xocolata molt discret que ha ajudat a entrar aquesta mancança del sucre original. la valoració d'aquest caramel és molt positiva, un Werther's Original sense sucre chco podria haver sigut un gran bluf, una enganyifa o un desastre directament. D'alguna manera, han aconseguit trepejar-ho tot i fer un caramel decent que animo a provar si teniu l'ocasió de trobar-lo. Si, no us ...

No són pocs els productes de caramel farcits que hem comentat aquí, els farcits de café Barnier o els farcits de mel Gerió en són un dels molts exemples que podeu trobar a l'arxiu. Però que una marca de la multinacional alamana Storck , molt coneguda (aquí) per les boles de caramel tou farcit que varem veure aquí , ara vingui amb un caramel farcit... és estrany. Potser el fet que Halls també s'hagi apuntat a aquesta moda, hagi empés Storck al mateix camí? Què pretenen dir-nos aquestes empreses fent uns productes que fins ara fan empreses més petites i artesanals (cuidant la qualitat per sobre de la quantitat)? Que fan el mateix? Em costa de creure. Molt. M'ho miro sempre amb escepticisme... digueu-me pirrònic, ves. En tot cas, més pur o menys, en aquest cas estem parlant d'un producte que el seu farcit m'ha sorprès per la seva intensitat. És molt forta, tant els de llimona com els de taronja i potser algunes persones no els acabarà de fer el pes, a m...

Avui he descobert una cosa més, suposo que alguns ja ho sabieu, jo no. De fet, molts noms de marques bones que conec tenen un bon departament de naming darrere que els ajuda, em costa saber què volen. Però quan ho descobreixes, et sorprén i segons l’afecte que hi mostris, et cauen millor o pitjor. En el cas del Nimm2 … vol dir “Agafa’n 2”, una mica com aquell eslògan dels Petit Suisse (avui conegut com Danonino ) “a mi me daban dos”. Oi? En el cas dels caramels tous farcits de goma fabricats per la multinacional alamana Stork , “agafa’n dos” té una referència a la quantitat de vitamines que porten. Si, és clar, tothom s’ho empassa aquestes coses… avui dia desconec l’efectivitat que tenen, la veritat, però em sorprendria molt que un producte de golafreria , com són els dolços, tingui tanta efectivitat l’ús de “conté vitamines”. Però ei, per posar-ho, que no falti. Sempre va bé posar-hi vitamines als quilos de sucre que ens fotem diàriament. Si morim de diabetis, almenys, que e...

Si d’una cosa podem fatxendejar aquests dies és d’aquest Werther’s Original Crunch, doncs és dels pocs països que en tenim. El bombó de la casa Storck és dels millors que podeu trobar ara a les botigues de granel. Avellanes i ametlles trossejades i mesclades en una pasta de toffee, posteriorment, una capa fina de xocolata banya tot el bombó carregant-lo d’un sabor de xocolata amb llet molt gran (massa pel meu gust). Un nou èxit del poble de Werther , casa del confiter Gustav Nebel, el seu fundador.

Des del 1944, Candy Industry s’encarrega de cobrir les notícies relacionades amb la confecció de dolços (caramels, gomes, galetes, snacks, xocolata i d’altres que em deixo però que entren dins la categoria). És una mica el “portal del sector” encara que la caòtica web no li faci gaire justícia. Cap problema, quan es tracta de voler buscar una informació, és una bona font. Darrera aquest portal hi trobem les mans de John R. Schrei , Rita M. Foumia , Michael T. Powell i Nikki Smith , entre d’altres. És notícia a principis d’any que publiquin un rànquing de les 100 empreses fabricants més potents del sector, jo, en aquest cas, m’he limitat a les primeres 25 i segurament molt de vosaltres us sorprendreu igual que jo, doncs hi ha marques que ni han sigut mencionades al nostre país. Començant pel final, tenim: CRM Group és una gran empresa de Brasil propietària dels bombons Kopenhagen , Chcolates Cocoa Brasil i Dan Top . A més a més, l’any passat van arribar a una mena d’acord per di...

Si a principis del mes passat vaig parlar de l’assortit , poc habitual a les nostres botigues (fins i tot supermercats), avui toca a la gallina dels ous d’or: el Werther’s Original . Delícia pel paladar. Cremós, de textura fina i amb un sabor de mantega molt bona. És dels pocs productes que poc hi tinc a dir. Val la pena provar-lo? Ja tardes! De debò no té res a criticar? Deixant de banda que és una mica enganxós a les dents, no. Si trobes que és enganxós, sempre pots provar de llepar-lo com si fos un caramel, o provar els nous caramel crème .

Avui parlaré d’un producte que també coneixeu molt, o si més no, heu vist a milers de llocs al llarg del país. Crec que no hi ha botiga de dolços que no tinguin l’original caramel dur de toffee amb paper daurat: els Werther’s Original , anomenats així des del 1990, ja que abans es deien Werther's Echte. A l'esquerra, els que vaig provar. A la dreta, la família sencera de la seva web . Però avui no parlaré del clàssic, sinó d’uns pots amb varietat de caramels que potser no trobareu tan fàcilment com els altres. En vaig agafar 4 sabors però realment, segons la web alamana de la marca n’hi ha sis. Cap problema, més endavant els busco i amplio el post o en faig un de nou. Werther's de mousse El primer que vaig obrir, i no vaig fer foto (aghhh!) va ser el de xocolata negra, volia començar amb bon peu amb una cosa que tenia tots els punts per agradar-me, i efectivament, va ser un bon bombó, xocolata sense cap crítica. El segon, ja més previsor, el vaig partir prim...

D'ençà que porto escrivint el bloc, em trobo caramels i coses a tot arreu, em fixo amb la marca que ho fabrica, d'on és el producte i després si no em queda massa clar li dono un parell de clics al Sr.Google (o era senyora?) i aclareixo dubtes. Però la ganduleria que m'entra aquests dues amb el canvi de temps (el fred) i les poques hores de llum, m'havia fet saltar aquests passos quan per casa algú va comprar una bossa de Riesen. En vaig començar a menjar un darrera l'altre pensant "quina americanada més bona, collons" i  error! Bombó i xocolata Alemanya! La peça individual de Riesen és d'una mida força agradable per menjar-se'l directament de cop, res de fer mossegades petites, un rera l'altre, que el que és bo no dura sempre. Pel que fa la textura he de confessar que és dura, tan la xocolata de fora (que sigui dura ja és normal en aquests casos) com el farcit de dins, que manté una espessor força consistent de manera que les primeres ...