Bol de sucre

Si dimecres passat varem veure el Tuenti , avui toca el 9- Teen . (És dilluns,  no espereu que sigui enginyós, encara menys a les 8 i mitja). El que jo sempre havia pensat que eren corbates, resulta que són ninots amb una antena fàl·lica al cap. No se si després d'aquest impacte visual tinc ganes de menjar més homenots pervertits. Els Haribo teen pica es caracteritzen per ser picants, és a dir, tenen un toc molt suau de picantor que no hem de confondre amb les versions àcides o últra àcides. Els Teen d' Haribo són els primers que provo d'aquesta línia de pica que han fet els alemanys a Cornellà del Terri .

Haribo ja ens ha ocupat forces entrades en aquest blog , però potser no tantes com es mereix una empresa com la que és. La meva percepció és que els locals, supermercats i botigues de barri, hi ha un creixement de marques com Trolli o Vidal respecte l'alemanya ubicada en part a Cornellà de Terri. Després de Favoritos , els Color.Rado , les Parisinas o les Anelles de Colors , avui toca una de vermell, perquè la regalèssia vermella deu ser, quasi segur, la més llaminera de totes les llaminadures. A la bossa hi trobarem 4 tipus molt coneguts a les botigues, aviam si les se descriure bé: Tubs petits farcits d'una goma més tova i amb un toc d'acidesa, les autèntiques rajoles amb el mateix farcit que els tubs amb millor consistència i sense l'arrebossat àcid de l'exterior, uns tubs dentats per fora en espiral i sense farcit, per acabar, la tira de regalèssia vermella més famosa que et pots imaginar. Tot plegat fa un bon combinat, una mica pobre a primer cop ...

Sóc jo, o les bosses Haribo són cada vegades més petites? Potser m'ho sembla, o segurament, la competència les ha fet més grosses. El que és segur, és que tots ronden entre els 100 i els 150 grams de gelatina aromatitzada (o similar). Les anelles és una altra de les gomes més populars a les botigues de caramels (o ja podem dir les botigues de gomes? Ho dic per l'escàs espai destinat al caramel que hi ha actualment), juntament amb els cors , les melons o altres productes d'Haribo com la regalèsia enrotllada, les Parisinas i els Colo-Rado (vaja, aquests d'Haribo també tenen un departament de màrqueting catxondo, com els 5). De maduixa, poma (les millors, amb diferència), llimona, mora (pse, no gaire) i préssec (un altre de molt bo, per quan una bossa, únicament de poma i préssec?). La textura de les gomes és força densa, no us puc dir si per el "suc de fruita" que porta o per el tipus de gelatina. Com bé explica a la web de l'empresa, les gomes ...

Els Maoam d’avui, i fins on jo recordo, són els mateixos que ja vaig comentar al juny del 2014, una selecció de sabors d’allò més normals amb una textura molt cremosa. D’entre els molts caramels tous que he provat, crec que aquests són dels pocs que ha repetit més de dues vegades. Són cinc sabors que tots coneixeu: maduixa, llimona, taronja, cola i cirera. Potser el de cola no és tan habitual veure’n a les botigues però sempre és d’agrair per l’aroma aquesta tan característica. El que m’ha animat a fer una nova entrada és el canvi cada vegada més soso que està duent a terme Haribo amb els seus productes (no els de la seva marca però si amb les que són de la seva propietat des de fa anys). Com pot ser que una marca que té un dels productes flavour-mixed més famosos del món, on apareixen fruites humanitzades gaudint del “roce” entre elles tingui aquestes presentacions tanta sosa en els seus productes més normals o amb àcid? No m’ho explico.   Maoam sour, embolc...

Maoam amplia la seva gamma de productes, o bé, Haribo treu productes amb la seva marca germana Maoam per alguns mercats. O només estem parlant d’un projecte en fase embrionari. El que sigui, és molt divertit. Recordeu que Maoam són aquells caramels tous, tipus Sugus, que podeu trobar, buscant molt bé, en forma també de bola sota el nom “ Pinballs Fruittoffees ”. Deuen portar força al mercat perquè n’he vist de models diferents que apunten a diferents restylings (i per tant, a diferents tendències). Però avui parlem de l’altra tendéncia que tothom fa però que no veig gaire consumint. Els Kracher ’s. Són uns petits núvols amb molt d’àcid i espetecs (no fuet, eh? Parlo del caramel pica-pica) mesclats a dins, protegits per una capa dura de caramel que els permet pintar de colors vius. La seva mescla em recorda molt els confits de quant era petit, colors molt pàl·lids i gastat pels costats o relleus del producte. És un producte molt bo, però alhora molt volàtil. La bossa m’ha...

Després de la bossa de Haribo favoritos , que no em va convèncer massa, avui li he donat l’oportunitat a la bossa Color-Rado (res a veure amb la ciutat de Colorado, eh?). Aquesta bossa conté un assortit de gomes, gomes de gelatina, mescles de goma amb regalèssia i trossets de regalèssia amb altres pastes i núvols tous. Els trossets de regalèssia sola els he deixat per més endavant, m’he limitat a menjar els que van combinats que m’han entrat molt millor. De fet, ja estava avisat que aquesta bossa no és recomanable als que no ens acaba de fer el pes la regalèssia, però sí que m’interessava els “combos” i quin sabor tindrien. La conclusió és que és bona, i si com jo, no us fa gaire el pes la regalèssia, aquestes gomes mig-mig us aniran de perles. Compartiu la bossa eh? 300g per una persona al dia és una bomba per la salut. Queda pendent més ressenyes de l’ empresa alamana , potser aquest estiu m’animo i amplio la secció que ja toca.

Des del 1944, Candy Industry s’encarrega de cobrir les notícies relacionades amb la confecció de dolços (caramels, gomes, galetes, snacks, xocolata i d’altres que em deixo però que entren dins la categoria). És una mica el “portal del sector” encara que la caòtica web no li faci gaire justícia. Cap problema, quan es tracta de voler buscar una informació, és una bona font. Darrera aquest portal hi trobem les mans de John R. Schrei , Rita M. Foumia , Michael T. Powell i Nikki Smith , entre d’altres. És notícia a principis d’any que publiquin un rànquing de les 100 empreses fabricants més potents del sector, jo, en aquest cas, m’he limitat a les primeres 25 i segurament molt de vosaltres us sorprendreu igual que jo, doncs hi ha marques que ni han sigut mencionades al nostre país. Començant pel final, tenim: CRM Group és una gran empresa de Brasil propietària dels bombons Kopenhagen , Chcolates Cocoa Brasil i Dan Top . A més a més, l’any passat van arribar a una mena d’acord per di...

Oh si, les bosses amb mescles. No se qui ha començat però ja comença a fregar l’abús! El que havia de ser una petita bossa mix, i a falta de novetats significatives en el sector de les llaminadures (gomes), totes les marques han tret la seva versió de bosses «clàssiques», «de por» (halloween, s’entén) o el que ens espera «happy christmas mix». La d’avui, és la clàssica d’Haribo, on no podia faltar l’os. De fet, d’ Haribo és el que més m’ha agradat, i el pitjor, se l’emporta la maduixa: horrible maduixa de sabor insípid i de gomositat precària. Pel que fa la mini coca cola, bé, correcte igual que el cor (que aquest sí que era bo de sabor!). Casualment aquests dos i l’os són els que comparteixen la mateixa textura d’Haribo que tots coneixem. El gran «oh» ha sigut la móra, si bé no és pas millor que les Jelly Berries de Fini, tenen una textura a l’hora de menjar molt similar, el sabor de les mores d’Haribo és un altre punt que han de millorar. La valoració que en faig de la ...

La primera bossa d’ Haribo , se que sona un xic estrany, doncs n’hi ha a cada supermercat de Catalunya, però jo sempre he sigut més d’anar a buscar les gomes a granel. Potser per això han acabat instal·lant també als supermercats, espais destinats al pick and mix. Les Parisinas , amb una imatge molt afrancesada, són gomes normals a base de glucosa, gelatina i molt de sucre. Com a reclam diferenciador, aquestes tenen suc de fruita a partir de concentrat… un 6,9% (!) A la pàgina d’ Haribo hi consten cinc sabors: maduixa, taronja, pinya, poma i llimona. No he tingut tanta sort amb els meus 100g, cap goma de poma que m’hauria agradat moltíssim! Sols amb uns de pinya una mica dubtosos, els de llimona no gaire encertats en el sabor ni en l’acidesa i on només es salven els de maduixa perquè tenen més sabor de mora o gerd que maduixa, però igual de bons. La bossa, de totes les que té Haribo, és de les més encertades gràficament. Pel contingut, no crec que l’agafi més, hi ha gomes ...

Seguim amb gomes, sucre i coses que agraden si en podem menjar molta quantitat. Avui anem a prop de Banyoles, a Cornellà del Terri , on ja hem dit vàries vegades que hi ha una de les tantes fàbriques Haribo . Aquesta multinacional Alemanya és tot una icona pels seus ossos, però la coneixeu per alguna cosa més? Avui us presento els chamallow’s, els núvols de tota la vida, que vénen trenats a partir de tres colors: rosa i groc pastel trenats al voltant d’un núvol blanc interior, tot color pastel que li dóna un aire infantil, dolç i llaminer. Per molt poc que us sembli estrany, aquest núvol no m’ha semblat res de l’altre món, a més a més, com que va envasat, és més car que la resta que pots trobar, més petits, a granel (i si ets dels que no suportes consumir plàstic perquè si, això ja és un despropòsit). Si el voleu provar, endavant, però esteu avisats, no és un producte a l’alçada d’ Haribo . Aquí evasats en un pot de plàstic. Imatge cortesía de Raineri Group Expos...