Bol de sucre

Bon dia! Tornem al japó, que sempre hi fan coses divertides o hi fan rareses encara que no estiguin de moda… com les pastilles de sidral (una mica efervescents). Jo aquí en recordo un parell de marques que les fabricaven (barrilete? Bazoka?), que van triomfar molt (n'hi havia a cada botiga de dolços), unes pastilles petites que anaven molt bé per imitar els grans que anaven a la “ruta del bacalao” (per cert, n’hi ha una exposició al Macba de Barcelona ara mateix, sobre les rave i la contracultura musical). Doncs bé, Kasugai , que n’he parlat molt bé de les gomes en aquesta entrada, té una bossa de pastilles petites i grans amb cinc sabors diferents: maduixa, meló, raïm, taronja i llimona. Tots trobo que són fantàstics, divertits i per compartir. Si bé, la pega és que et deixa la llengua feta un nyap i després no hi ha manera de menjar quelcom decent fins al cap d’una bona estona.

Els últims posts a Candy Blog  m'ha fet recordar que fa uns mesos em van portar uns dolços de la Fira de Canton, la Xina. Així que he anat a la caixa on els guardava i efectivament, hi he trobat un Kasugai. L'empres és Japonesa, del 1928, però no va començar la seva aventura amb les gomes fins el 1990. Embolicat dins d'un flowpack taronja hi trobem una goma força dura, s'ha de mossegar amb ganes i no es desfà a la boca a mil trossets. Té una textura més similar al toffee que a la fruita italiana ensucrada. Personalment m'agrada més, la duresa t'obliga a llepar-lo durant els primers minuts. I és el millor que podríeu fer perquè si una cosa estem d'acord tots els que hem provat els Kasugai, és el sabor que té. Molt i molt intens, res a comparar amb moltes gomes que es venen que hi posen el mínim per notar-hi alguna cosa, aquí s'hi veu una voluntat de fer una pasta "gustosa" a un preu popular. Per posar-hi "una pega", el color de ...