Bol de sucre

Avui anem cap a Torrejón de Ardoz, prop de la capital d’Espanya, on Intervan hi te la seva fàbrica i on hi fabriquen productes com els que hem comentat en el bloc, que no són pocs: el més conegut, el café Dry , els jellies sense sucre , els caramels tous Pictolín (tipus toffee de fruita) amb sucre i sense. L’isomalt és un producte com l’estèvia o el maltitol que serveix per fer caramels sense sucre. Normalment no es sol posar, ja que al meu parer, més o menys tot fan el mateix i són força similars, però quan veig que Intervan ho posa d’una manera tan visual, és perquè deu portar quelcom més. Doncs no, és un caramel sense sucre amb isomalt. El sabor eucaliptus és bo i repetiria si els tornés a veure, el que m’ha fet més gràcia, però, és aquesta “i” que hi ha marcat al caramel, fabricat amb el sistema dipositat, i que em recorda molt els logos dels anys 70 i principis dels 80. El caramel, dels que he comentat, és probablement el més retro que he vist aquest any. Una bona rede...

Porto uns quants dies buscant caramels de cafè. Alguna cosa que s'assembli aquells Cappuccino de Kopiko . I mentre no els trobo, m'he anat trobant d'altres de similars. Un d'aquests és un popular i força vist: els Café Dry . (Un cafè sec, quina cosa més estranya). Doncs mira, aquesta versió és molt cremosa (si, clar, ho posa a l'embolcall), però no només aixó, crec que és un caramel de cafè que s'apropa més als Werther's Original que, per exemple, els ja mencionats Kopiko. És a dir, un CafèLatte de l' Starbucks dipositat en forma de pastilla i amb un paper vintage. Millor oi? Prou descriptiu. La pastilla, ai, el caramel dipositat porta una "i" marcada, que no és més que el símbol que fa servir Intervan per marcar els seus caramels. Una de les avantatges que té els caramels dipositats. Tot depèn dels gustos de cadascú. Si preferiu aquests o els tradicionals no acaba afectant el sabor (no significativament) i si, en canvi, que es n...

Avui anem a Madrit , concretament a Torrejón de Ardoz on Intervan hi té la seva seu. Coneixeu la marca perquè us en vaig parlar fa temps amb els seus caramels tous amb sucre , i la versió sense sucre . Avui us ensenyo el jelly de pectina sense sucre que molt segur heu vist sovint a les botigues perquè és molt petit i el seu paper força característic . Hi ha gustos per tot, en aquest cas, no m’ha semblat un producte dolent, ni de bon tros, però crec que podria ser un xic millor. El color i la textura de la goma és molt bona, llàstima que s’acabi de pressa. Ja em coneixeu… jo aquestes coses no les llepo. Les engoleixo.

Caramels tous, si no són els de Morinaga , em costa molt agafar-ne. Suposo que deu ser que m’he acostumat massa bé. Intervan, molt coneguda pel seu caramel “café dry” o els Picolín masticables sense sucre que vaig comentar fa un any, també fa aquests masticables amb sucre. Us diré que dels tres sabors que ha provat (i perquè no n’hi havia més. Segurament, perquè algú que li agradaven molts els altres sabors es va posar a agafar-ne com un boig a la botiga i en va deixar sense). I jo feliç perquè em pensava que era una mescla “rara” que havien tret. Doncs bé, a més a més de la pinya, la llimona i el plàtan, també podreu trobar els Pictolín de taronja i cirera. Dels tres, la llimona i el plàtan m’han semblat molt sonsos , però el de pinya és boníssim. I això que la pinya no és que m’entusiasmi massa. Al començament és molt dur (ja és normal en aquests casos) però de mica en mica s’estova, que també és el més normal, fins que es converteix amb una goma tova força enganxosa q...

Acabem la setmana amb uns toffees sense sucre. Segurament els haureu vist força, ja que es tracta d’una marca que va agafar molta força quan es va fusionar al Grup SOS Arana Alimentación (juntament amb altres marques com Cuétara , Olis Carbonell , El Monaguillo etc. Des de l’any 2011, i després de vàries entrades i sortides d’empreses espanyoles, SOS Corporación Alimentaria passa a anomenar-se Deoleo). De les sortides d’empreses, el 2008, hi trobem Intervan, que havia comprat Pictolín (el 2000) i va acabar sent el que és avui dia: una empresa de Torrejón de Ardoz (Madrit) D’aquests toffees sense sucre, en trobem de 3 sabors, escrits a l’embolcall com si fos un cartell de circ dels anys 50 amb un fons psicodèlic (soft LSD, que diria Humphry Osmond ). El primer, de maduixa amb nata, m’ha recordat molt els Frooties , m’ha vingut així de cop i això que aquells eren de síndria… (A la península sempre s’han fet els sabors molt més forts i intensos que als altres llocs). No m’h...