Bol de sucre

Després d'uns dies al nord d'Europa, concretament a Suècia, en torno una mica decebut del que hi ha allà. No per la quantitat de gomes i fudges que hi ha (que és molt), sinó per la xocolata. Com que molts productes que hi havia els podia trobar perfectament a prop de casa, vaig tirar pel dret: compraria allò que fos Suec i del més econòmic que pogués, i faria una comparació amb el més econòmic que es fa aquí. Comencem per aquesta barra, de nom familiar, i del que en puc deduir el seu perquè: xocolata amb avellanes. L'avellana no en tinc res a dir, ni fu ni fa que diria, res de l'altre mont, però la xocolata... buf, era incomestible. El problema no és la xocolata amb llet, (que al meu parer és una blasfèmia), sinó que és indescriptible el regust que et deixa després d'empassar-te'n un tros. Potser era una barreta dolenta, a vegades pot passar, però no: la següent que vaig provar de la marca Cloetta , la Plopp, em va passar exactament igual. Aquest cop ...