Bol de sucre

Trolli no té qui l'aturi, crec que està fent una campanya per col·locar-se a tots els cois de racons del món (entengueu món com la zona de Sabadell i Barcelona, on em moc més). Avui és el torn d'una degustació que m'han ofert, però ja en podeu trobar a molts llocs: els ossets de Trolli! Encara que sigui una icona d'Haribo, els ossets és la primera goma de pectina que fa una empresa que es vol dedicar això, la raó? La gent ha associat l'ós com una goma bona i n'agafen sense pensar-ho gaire. També podríem incloure dins les formes de goma populars els plàtans, les móres (que en vaig comentar aquí recentment) i les rajoles àcides. Volia afegir també el meló de Vidal, però és un xiclet. La diferencia entre els ossos de Trolli i Haribo és el sabor: els de maduixa molt bé, els blancs que no ha acabat de trobar-hi el seu gust (algú sap quin és?) un "ok" justet, i el verd, que pretenia ser una espècie de llima-llimona o no se què molt dolç, ha qued...

El te verd és molt popular a Àsia, com també ho és en aquest blog, després dels bombons Tirol , les boles amb arròs dins, els bombons amb caixa Look  de Fujiya o el Crunch de Nestlé, crec que feia falta una barra de xocolata digne de mencionar: la Crunky de Lotte és una joia. Com és habitual, els packagings asiàtics donant lliçons a la resta del món de com s'ha de fer. Aquest era una mica complicat però no deixa de formar part d'aquell "plus de qualitat" que diferencia entre uns i altres en els envasos d'usar i llençar. Un cop obert, la xocolata! Un relleu a cada reserva elevada de la rajola de xocolata fa molta patxoca. No és l'única, ho fan practicament totes les marques de xocolata, però aquesta m'agrada especialment per el lettering que incorpora. Us n'ensenyo un close up : Si bé, molt dolça, els petits granets d’arròs inflat que porta incorporat li dóna un gust diferent. He obeït les recomanacions de Napajapan i l’he ...

Avui us parlaré d’un caramel que m’ha portat de fora, concretament de Tunísia. No és precisament pels caramels que la majoria deveu conèixer aquest país, però és un dels ports de creuers de la mediterrània més ben parits per visitar. Doncs bé, Papillon és una empresa ubicada a Ariana i fabrica aquest caramel farcit. D’entrada, un caramel farcit es determina per la quantitat de farcit. Aquest no en surt gaire ben parat de la quantitat però en destaco l’acidesa i la forta essència que hi han posat a l’interior que compensa d’alguna manera, el poc sabor del caramel exterior. Segurament a idea era de fer un caramel cremós amb tocs de fruites (com les que podeu veure a la bossa al final del post), però no ha sortit massa bé. Gràficament, m’he enamorat de les paraules SWEET, molt contundents i es poden destacar de lluny. Molt important. Destacar, en un embolcall de caramel no és gens fàcil, aquí a més han aconseguit que els tons dels diferents sabors siguin molt agradables. El ca...

Avui parlarem d’un altre producte de Topps Co Inc (també coneguda com “Topps”) on els seus productes estrella són les col·leccions, de coses en general, sobretot cartes i cromos de basquet i futbol americà. El producte d’avui no porta cromo, ni res similar, però em recorda unes bosses que em cagava el tió amb el carbó: l’or comestible. Era exactament això, grans irregulars de xiclet banyats de color groc elèctric per donar l’efecte d'aurat. Adjunto foto de The Find i Montrose Candy : N’he agafat un de cada sabor per comparar, la maduixa per defecte sol ser un sabor avorridet, potser per la saturació d’aquest sabor al món (penseu en algun producte multisabor que NO tingui maduixa… difícil, oi?) Però els Bazooka de maduixa se n’han sortit prou bé, diguem que és un sabor acceptable. La versió de gerds (blaus) si que és una mica decebedor, me l’esperava més intens però és comestible. La mastegabilitat d’aquests xiclets és variable, si en vols molt, n’agafes més, ...

No sé com m’ho faig, però sempre acabo amb una d’aquestes coses amb llet a les mans… Avui però, m’he fet gràcia les “avellanas enteras”, no sabeu la gràcia que m’ha fet llegir-ho… així que “enteras” eh? Ara ho veurem… Ja coneixeu la meva fascinació per la xocolata amb llet… ho vaig deixar més o menys clar amb els petit écolier o els Huesitos (ara en mans de Chocolates Valor ). Aquesta barreta segueix la línia deliciosa… un farcit de crema airejada d’avellana amb… caramel? Avellanes senceres? Bah! Si no fos pel bon gust (i regust) del farcit interior, no valdria res. Un despropòsit de barreta. Se salva el disseny de l'envàs. El clàssic i inconfusible color de Milka amb el producte partit amb el qual suposadament hi hauria de trobar a dins. Però ja es sap que aquestes coses, i més provinent d'una gran multinacional com Mondelēz International , els que han fabricat i ideat el producte de dins difereix molt de l'equip gràfic i de màrqueting que hi han treballat.

“Tres vegades més gran que els originals ”. Així venen els italians de Perfetti Van Melle els nous Smint XL Mint enllaunats en uns pots de cinquanta unitats cada un. Menta “ultra-refrescant”, menta “verda”, maduixa i regalèssia són els primers sabors que han sortit, i el de menta és el que em va fer més el pes. Realment molt grans, i quasi al nivell dels caramels de mida mini, però perdent una mica el sabor que en els originals. Hi ha més “massa” de producte, però la sensació posterior al menjar és la mateixa, duradora però si deien que era tres vegades més gran… En el fons és Smint , una bomba de sabor que destrossa l’alè del menú de dinar (excepte si el menú és una calçotada o carn a la brasa amb allioli, llavors no tens cap remei). M’ha agradat el color pastel d’una part de les pastilles i el relleu triangular de l’altre. Li dóna un toc de “droga de disseny” que potser no l’hi veu tothom. Potser només l’hi veig jo. Jo què sé. En el fons no és intencionat. (oi?)

Les móres de goma, és de les coses que sempre he anat menjant de forma regular. Quan faig les meves pròpies bosses a granel, no hi poden faltar les rajoles àcides, les claus i les móres. Aquest costum, m’ha portat a provar molts tipus de mora, de dolentes i de molt bones (i que forces vegades costen de distingir bé les bones de les dolentes). El que no havia fet mai és comprar la bossa del supermercat, i com que al bloc m’agrada tenir-ho tot al més ben etiquetat possible, he decidit començar avui a fer-ho més sovint. Els primers han sigut Fini , líders del mercat espanyol en fabricació i distribució de gomes (segons dades fins al 2013), i els seus Jelly Berries , unes móres molt bones i que les col·locaria a la part de mores que consumiria regularment. N’he provat de millors, però les que fabrica Sánchez Cano a Molina de Segura (Múrcia) em semblen prou dignes per recomanar-les a tothom a què les provi.

Avui em salto les normes per informar que ja es pot trobar els packs de Nutella & Go! als Estats Units. I que, segons HI Consumption , també hi ha la possibilitat de comprar caixes de 12 unitats cada una a Amazon .

Avui he vist uns caramels i gomes per casa. No se qui els ha dut, però tenen la pinta del fet que arreplegats d’algun lloc, segur. Visualment no crec que ningú de casa hagi comprat aquesta cosa tan kitsch (ep, potser si…) Al que anava. Un és una goma en forma de cor, de taronja i molt similar al Kasugai que vaig comentar fa dos anys. Al tractar-se, ambdues, d’empreses asiàtiques, la meva sensació és que són competència: tenen forma de cor, són molts cops de taronja i porten suc (i en donen constància efusivament perquè n’hi deu haver que no en porten). Bé, en comparació al Kasugai , aquest és vomitiu. Ho sento però la taronja no s’aguanta per enlloc i la textura és enganxosa i molt dura a l’inici, res a veure amb una goma gelatinosa o de pectina. L’altre producte és un caramel, de pinya, un sabor un poc comú i que m’atreia bastant provar-lo. És passable, força millor que la goma de taronja però tampoc m’ha impressionat molt. Tot plegat potser estic següent molt estricte amb...

Si ahir vau a anar a la " V ", avui estareu esgotats. Jo, més tard del normal, us presento els " 5 ", els xiclets de Wrigley pel mercat jove-adult. Amb un nom de sabor tan catxondo com Hirbabuena , o sota un de més "emocional i vibrant" com Electro , Wrigley m'ha sorprès. Si bé no són cap novetat, ni he descobert res que no hàgiu vist al supermercat o benzinera habitual, jo no els havia agafat mai perquè de lluny, em semblava el típic producte que no val res a escala de sabor però que tenen un departament de disseny molt ben parit i que havien fet una gran feina per maquillar el producte.   Error, el xiclet és molt bo, refrescant i amb una goma masticable molt esponjosa. La seva durabilitat és major als que havia comentat aquí i a més, deixa un regust "mentolat" al coll durant una bona estona. Un orgasme de xiclet vaja. Ei, però no és conya, estan a anys llum dels Mentos , els Orbit (bé, aquest encara estan al mateix alt nivell)...

Ja els vaig comentar quan us parlava dels Fruitfil de la casa Pran (empresa Índia), crec que avui ja tocava parlar dels Bubbaloo, els primers farcits per qui realment em moria de ganes de trobar i menjar. Nascuts el 1988, es venen a més de 25 països i una gama de sabors força generosa: el de plàtan, és un sabor que no us recomano gaire, no és massa bo comparat amb altres marques. Potser els de cola o maduixa són més intensos. Per sabor i textura, és dels xiclets efímers i d’una durada relativament curta. Un cop consumit del farcit, el xiclet es converteix rapidament en una massa insípida i crea bombolletes amb facilitat. (És ideal per fer boles d’aire!) Segona versió del logo Últim disseny creat per Pierini Partners Us heu fixat amb el gat que sempre surt? Doncs encara que tingui aquest aire de mafiós o quinqui (navajero) dels 70, es diu «Bubba» i va ser creat el 1997 per atreure el públic infantil (i després us queixeu de com creix el jovent). El 2013 va ser l’últim...

Ja he comentat vàries vegades els Tirol (チロル), els bombons aquests japonesos que cada any sorprèn amb una dotzena de novetats i sabors estranys per nosaltres. Els de moniato o te verd en són alguns. El d’avui, és un altra raresa: gelat cremós de llet i vainilla. El gelat de llet és el mantegós, el que té un alt contingut de greixos i és boníssim. A la web de Snack Love en diuen Jersey Milk , precisament, perquè provenen d’aquest tipus de vaca que porten el mateix nom: vaca jersey. Originaries de les illes de Channel , que conformen l’estat independent de Jersey però sota domini del Regne Unit. Bé, prou història, teniu la Wikipedia per adormir-vos llegint. Els Tirol en qüestió incorporen a més a més, petites boles d’arròs que li donen un toc cruixent durant el menjar. He de confessar que és tot plegat és una combinació de sabors molt bona, si bé, poc adequat pels que patiu colesterol. De totes maneres, un no us farà mal… La imatge que l’acompanya, és el que també he ...

Avui us presento un caramel que es presenta com un “lo más de lo más” en calmants. Es veu que conté propietats que ajuden a calmar les persones, en aquest cas, als homes (perquè si doneu un cop d’ull a la web, veureu que n’hi ha per dones també). El més impactant, des del meu punt de vista és el contrast negre amb el verd fluor del paper, li dóna una estètica “tòxica” que si estigués als meus 14 o 15 anys, en compraria a grapats… si no fos perquè el producte és més un ibuprofèn que una bomba àcida que et rebenta les glàndules gustatives. Obert l’embolcall aquest discotequero , em trobo un caramel molt transparent i una taca fosca al centre. Un caramel farcit, genial! A més a més el color tenia molt de lligam amb l’estètica exterior, i això m’ha fet canviar l’opinió negativa que tenia a l’inici. Un primer contacte amb el caramel i ummmm, boníssim! La llima-llimona l’he notat rapidament, un sabor àcid sense abusar i deixant un bon regust al paladar. De mica en mica s’anava...

Buscant info sobre els “Choco tubs” de Nestlé he descobert els Vending Pons , tenen un blog amb entrades interessants que deixo linkejat aquí per si voleu donar-hi un cop d’ull, avui o demà, o quan vulgueu vaja. El producte va ser novetat fa un any, i crec que la seva evolució ha sigut una mica desastrosa, no l’he vist enlloc. I on ho vaig comprar, un supermercat força apartat, ho tenien de qualsevol manera. Sort que hi ha gent que té blocs, com jo, que els ressuscitem. Una galeta rodona, farcida de crema de llet airejada i tot plegat banyat de xocolata amb llet (ecs). No és el millor que he provat de Nestlé, i més aviat, de tot el que he comentat de moment de la marca, és el que s’emporta el premi de “primer començant per la cua”. Si, és una neula dels xinos, mai millor descrit. Eviteu-lo, no val la pena.

Recuperem les bosses de caramels! Crec que feia molt, massa, que no ho feia i he trobat una bona raó. Els caramels d'eucaliptus Dol's amb vitamina C són molt bons! Són rodons amb cantonades fines que no tallen, a més a més, tenen una espècie d'efecte a tota la part externa del caramel que els dona un efecte "cristal·litzat" molt maco. Diguem que aquest toc els distingeix d'altres caramels i els fa més "farmacèutics" que és el mercat on els he trobat. Juntament amb els Ricola , els Juanola i els Sfizia. El caramel, va dins aquesta bossa de toc mate i blavosa (blau per l’eucaliptus? Reconec que és el punt de tot plegat que em balla i no em quadra. El disseny és del 2010, així que potser és una nova tendència que ve... o un fail) i dins, el caramel amb un paper transparent molt senzill, pràctic i que no cal donar-hi més voltes, tampoc en el sabor, que és bo, però no en destaco res especial. Deixa un regust força durador i si no us agrada gaire ...

Bon dilluns a tothom i tothoma . Aquest mes és, de llarg, el que mou més novetats de l'any, el segueixen els dies de nadal i setmana santa, però són novetats menors. Potser perquè molta gent torna a la rutina laboral, els nanos van a l'escola de nou i per tant, tornen a berenar dia si dia també. El que no tindran, força segur, són aquests caramels comprimits (o tablets , con diuen alguns) amb “efecte refrescant” i un xic àcids. Meiji , el gegant Japonès dels derivats de xocolata i de les rareses que circulen com virals per internet, s’encarrega de fabricar aquests comprimits efervescents cítrics refrescants (vaja, amb descripció…). Al mercat, actualment n’hi ha de forces sabors, alguns es van renovant cada any i d’altres són autèntics sabors històrics, patrimoni del Japó, que dirien alguns. Obrint la caixa, i retirant el sobre que ve tancat hermèticament, trobem divuit pastilles/caramels refrescants amb un toc de salt i una mica de vitamina C. Aquesta fórmula sala...