Bol de sucre

Maayan fotografiada per Jason Lewis A finals de gener d'enguany parlava de l' Alice Stewardson i les seves creacions realistes de ceràmica. En parlava perquè amb la ceràmica hi canalitzava un manifest personal contra el menjar d'impuls (que sol ser la majoria del que comento per aquí) i ho vaig trobar molt interessant. Avui, no és l'objecte que es representa si no el material que es fa servir per donar forma a objectes quotidians. Peçes d'art i mans fotografiades per Jason Lewis fotografíes de Sarah Jacobs i publicades a Bussiness Insider Una de les coses que m'ha sorprès és que algunes peces s'hi veu uns colors, o més aviat una mescla de colors, que impressionen i si no sabéssim que es tracta d'una peça feta amb sucre i colorant alimentari, pensaríem que és d'un altre planeta. No és així, Maayan Zilberman ho tenia tot pensat i calculat. Treballar com a directora creativa i dissenyadora durant quinze anys a la indústria de la llence...

Comencem la setmana a Itàlia. Encara que el temps no acompanyi, comentarem un bombó farcit de xocolata, bé, dic xocolata per entendre'ns, però per un euro, no espereu un gran orgasme. De fet, no l'arribareu a notar. Això és una crema de succedani amb llet i farcit amb una crema d'avellana i cereals. Com l'he trobat? Doncs molt bo. El bombó té una mida força generosa, més o menys igual que un Ferrero Rocher i va embolicat amb aquest doble llaç que podeu veure a les fotografies. Un cop obert, les dues meitats de la bola són perfectament visibles i m'han entrat unes ganes molt grans de separar-les per veure com era per dins. Segur que vosaltres també en tindreu ganes, i us serà fàcil ja que tan sols fent una mica de pressió amb els dits, veureu com es separen i queden panxa enlaire amb el seu farcit perfectament dipositat. Traient el tema del preu de nou, per un euro, crec que Vergani ha fet un producte comestible i agradable que no m'importa menjar una...

Seguim ampliant la llista dels xiclets 5 , avui, amb els Celsius . He de confessar que aquest m'han agradat molt més que els anteriors. Sóc un fanàtic de les fruites del bosc, gerds, nabius o mores em semblen uns sabors increïbles. Amb una mica del mentol, per fer-ho més refrescant, el "galaciar de frutos rojos" el puc posar tranquil·lament al primer lloc dels xiclets 5, al costat de l' Evolution i per davant de l' Electro i el Black . Els que us agrada el xiclet, esteu avisats, aquest és un bon sabor que us durarà el poc que duren ara els xiclets: poquíssim. Però tindreu el regal de les fruites una bona estona, cortesia de Mars Wrigley .

Avui tornem a Girona, aquesta ciutat que no se si us ha quedat clar, hi han gravat escenes de la sisena temporada de la sèrie Joc de Trons . No en sabíeu res oi? És que no ho han dit gaires vegades, sort que hi sóc jo per parlar-ne en un bloc de dolços. Anem al tema. Trichoc és una neula petita que porta xocolata a la galeta i ve farcida de crema de cacau. Acompanyat amb el cafè m'ha agradat molt i n'he demanat unes quantes al cambrer per fer-ne l'entrada al bloc. El que em sembla estrany és que no n'he vist encara a les botigues i fins on puc veure a la web de Gerio , fa temps que circula per casa nostra. L'embolcall és senzill, una mini neula molt farcida (ja veieu que a la realitat, tampoc va tan carregada de xocolata) i un camp d'espigues de blat a la part inferior per reforçar l'efecte crunch que té.

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit. ...

No em direu que no us he alegrat el divendres, una barreta de Lindt no es comenta cada dia. Seguint amb la tendència de productes suïssos (recordeu els Cielos de dimecres), avui toca parlar de l'emprea de David Sprüngli-Schwarz i el seu fill, Rudolf Sprüngli-Ammann. La Nocciolatte són tres avellanes senceres recobertes de crema d'avellana i xocolata amb llet i col·locades sobre una base de xocolata que li dóna aquesta presentació tan elegant. Encara que no acostumi a parlar bé de la xocolata amb llet, trobo que la que han aconseguit els de Lindt en aquesta es mereix un aplaudiment. Deliciosa combinació (recordeu alguna cosa amb avellanes que no sigui deliciosa?). Els orígens de l'empresa els podeu llegir a l'entrada de la Viquipèdia , prou ampli per entendre l'empresa fundada pel suís Rudolf.

Avui una mica de salat. Fa molt que no en poso i crec que el d'avui és prou interessant. Va guanyar-se el respecte en innovació a la fira ISM d'enguany tant per la mescla de sabors com per l'originalitat del producte. Si unes olives seques i cruixents recobertes en una pols de sabor a pizza no us fa el pes, Dumet també n'ha preparat una versió pels amants del Wasabi , al Curry indi, al Paprika , a la salsa agra i ceba o amb xili i llima. Totes les propostes venen amb aquest recobriment que porta el sabor incorporat. Uns sabors molt a la línia dels snacks i que a mi se'm faria estrany menjar per berenar, per exemple. Una bona opció per qui vulgui canviar la rutina de les patates fregides de sempre, ara, caldrà veure a quin preu ho vendrà al públic l'empresa suïssa Dumet aquest snack Cielos .

La setmana passada la vam acabar amb una espècie de barreta, avui hi tornem. La casa Kellogg 's , amb la seva família Special K intenta atraure un públic que normalment això de snacks els provoca urticària. Obsessionades per les kilocalories ingerides a cada àpat (perquè, de moment, sobre la taula són elles qui tiren d'aquest carro) han trobat a Special K el seu món. Dic el seu món perquè si mireu bé els Biscuit Moments , veureu que aquests productes el primer que aprimen és el compte corrent, i després, per les elevades dosis de fibra, la resta del cos. Entre blat i civada, el que sí que m'ha fet gràcia són els trossets de nabius i el motiu ratllat i ondulat de la xocolata que li han tirat per sobre. El producte és bo, no té molt de sabor però queda clar que tot plegat forma part d'un producte elaborat i pensat per unes persones molt concretes de les quals em trobo jo, com a extrem oposat. De la casa Kellogg 's, els meus productes, són els Coc...

Avui anem al sud del mediterrani, a Tunísia perquè és on hi ha l'empresa Bonel ( o Bonelle , no queda clar a la web quin dels dos és el correcte, per si de cas, jo faig servir el que veieu imprès a l'embolcall. I què és? Doncs un xurro de cereal farcit de crema de cacau amb llet, amb un nom graciós (Snapy) i un personatge sense braços ni cames que m'ha fet recordar en Rayman (coses meves). Molt cruixent i lleuger. Si heu seguit el bloc de fa uns mesos, recordareu aquell snack salat i estrany japonès: Umaibō ( うまい棒 ) (d'on havia de ser sinó?) fabricat per Yaokin . Doncs bé, aquest és dolç, un cereal com els que podeu trobar recobert de xocolata o mesclat amb altres coses per donar una sensació de cruiximent. La galeta, cheeto , patata de blat... com li voleu dir, és molt bo. Llàstima que el fet que porti cacau de llet, sigui dolç i el cereal extrusionat sigui tan airós, fa que la durabilitat del dolç sigui quasi efímer. Pot ser divertit una vegada, o dos...

Si, feia temps que no posava galetes. Suposo que té una explicació... les galetes, a les mans, no em duren ni deu minuts. Si la crema que porta entre capes, és igual de bona que la galeta de crema d'avellanes Manner , malament, encara dura menys. Els italians de Balconi Dolciaria ho han sabut fer molt bé, i m'he hagut de resistir molt per portar-les fins a casa i fer-ne fotos. Tant la galeta com la crema de cacau que porta és increïble. Feia molt de temps que no en trobava de tant bones, i això que som (suposadament) un país amb molta galeta. Balconi , com deia, és italiana i està especialitzada en la fabricació de pastes, galetes i alteres productes derivats d'aquesta branca dels dolços. Fundada al 1953 per el jove pastisser Michele Balconi en un petit taller artesanal i que amb treball i esforç ha arribat a convertir-se en un èxit global. Actualment, ho ha dues fàbriques que no paren en tot el dia per produir més de cinc milions de brioixos al dia. Una animalad...

Després de veure els Happy Cup , els Dip Dip o els Nocilla sticks , crec que ja puc parlar d'una plaga, oi?, no és cap novetat però sembla que ha tornat a agafar força aquests últims anys. Amb aquest envàs més proper als nocilla sticks que als gots a què estem més acostumats, us presento el Miodelka . La producció d'aquest snack es fa a Polònia, concretament a Bielsko-Biała, a pocs quilòmetres de la República Txeca i Eslovàquia. L’empresa té el peculiar nom de CD S.A. , tot i que és considerat una empresa productora de mel la crema d'avellanes amb bastonets per sucar representa un producte que complementa la seva activitat principal, la mel. Activitat que porten desenvolupant des del 1989 i que ha anat creixent significativament amb els anys. Tant la crema d'avellanes, com els bastonets cruixents per sucar, és molt bo i no dubtaria en repetir si se'm presentés l'ocasió. Només que a vegades, aquests tipus de productes, i ara em refereixo a tots els que ...

Crispyclan és una col·lecció de chips (patates fregides) de la casa italiana La Mole . El primer que crida l'atenció és el seu elaborat embalatge sense l'habitual brillantor de les bosses de patates. Això, els dibuixos que podeu veure a la resta de la col·lecció de sabors (naturals, rosmarino , pizza i paprika) i pel fet de ser una espècie de raviolis aixafats sense farcit. Ja m'heu llegit algunes vegades parlar del picant, i em tira enrere, no m'agrada gaire i sovint ho trobo massa fort. No és el cas d'aquests, prou decents i que m'he pogut menjar sense problema. Potser els amants del picant ho trobaran massa suau per ells. Bé, almenys, el sabor del paprika és molt bo, i ben segur que us agrada. La Mole es va fundar el 1978 coma empresa de fornejat, que feia coses que es fan al forn, vaja. Aquesta passió que mostraven per la feina es va veure posteriorment en un rendiment considerable de la producció, que els va permetre alhora, treballar amb altre...

Sembla que per fi, tenim un toffee farcit amb un farcit com déu mana. Al final han sigut els de Milka que han tret un assortit de toffees farcits amb sabors: el clàssic, el de crema d'avellana i el de cafè. Jo com que sóc així de gafe malastruc (gràcies diccionari) he agafat el més dolç, el que desprén un aire de xocolata amb llet més béstia i que indubtablement, dels tres, ja es veia a venir que no m'agradaria. Però he caigut a la mateixa trampa que tothom. La bossa. I quina bossa senyors, aquest mate violeta de la marca amb aquestes lletres d'aire cal·ligràfic, amb la lligadura de les efes i el remolí de caramel que hipnotitza... no em podeu negar que atrapa. Atrapa ara que és de les poques que fan servir aquesta impressió. Ja ho veurem més endavant. El producte però, està uns quants quilòmetres enrere. Per començar, una vegada obert el paper ha passat de primera divisió a tercera regional, i per si ja anava errat en el sabor, l'olor de crema de llet desna...

Sóc jo, o les bosses Haribo són cada vegades més petites? Potser m'ho sembla, o segurament, la competència les ha fet més grosses. El que és segur, és que tots ronden entre els 100 i els 150 grams de gelatina aromatitzada (o similar). Les anelles és una altra de les gomes més populars a les botigues de caramels (o ja podem dir les botigues de gomes? Ho dic per l'escàs espai destinat al caramel que hi ha actualment), juntament amb els cors , les melons o altres productes d'Haribo com la regalèsia enrotllada, les Parisinas i els Colo-Rado (vaja, aquests d'Haribo també tenen un departament de màrqueting catxondo, com els 5). De maduixa, poma (les millors, amb diferència), llimona, mora (pse, no gaire) i préssec (un altre de molt bo, per quan una bossa, únicament de poma i préssec?). La textura de les gomes és força densa, no us puc dir si per el "suc de fruita" que porta o per el tipus de gelatina. Com bé explica a la web de l'empresa, les gomes ...