Bol de sucre

Ja he comentat vàries vegades els Tirol (チロル), els bombons aquests japonesos que cada any sorprèn amb una dotzena de novetats i sabors estranys per nosaltres. Els de moniato o te verd en són alguns. El d’avui, és un altra raresa: gelat cremós de llet i vainilla. El gelat de llet és el mantegós, el que té un alt contingut de greixos i és boníssim. A la web de Snack Love en diuen Jersey Milk , precisament, perquè provenen d’aquest tipus de vaca que porten el mateix nom: vaca jersey. Originaries de les illes de Channel , que conformen l’estat independent de Jersey però sota domini del Regne Unit. Bé, prou història, teniu la Wikipedia per adormir-vos llegint. Els Tirol en qüestió incorporen a més a més, petites boles d’arròs que li donen un toc cruixent durant el menjar. He de confessar que és tot plegat és una combinació de sabors molt bona, si bé, poc adequat pels que patiu colesterol. De totes maneres, un no us farà mal… La imatge que l’acompanya, és el que també he ...

I tres! Acabo la trilogia de Puccho amb aquest d’edició limitada. Després de parlar del Puccho de llimona i de shikwasa, avui en Kumamon (la mascota de la prefectura de Kumamoto (熊本県)) ens presenta el sabor d’ aranges ( Citrus paradisi o Pomelo , en castellà), un fruit cítric que es planta molt a la zona. (La relació és similat a la que tenen les taronges amb València). M’agrada com apareix en Kumamon a l’envàs, com si tot ell ho fos i donant un negre intens a tot el disseny. De moment, és el millor que tinc d’ell després d’aparèixer al post de charaben i als Tirol (チロル) de moniato i mongeta vermella. A més a més, per si no ho havia comentat en una entrada abans, en Kumamon va guanyar el premi de la millor mascota nacional (si, aquestes coses existeixen) l'any 2011, per davant d’en Bary-san (un pollastre que representa la ciutat d’Imabari, va guanyar el primer premi el 2012 i la Nishiko-kun (una cosa molt rara… vaja, rara com el nom de la ciutat que representa: Nishik...

He tornat a tenir, (de fet, ja fa dies) uns bombons Tirol (チロル) a les mans. En vaig provar el 2012 quan vaig començar la meva addicció a tot el que tenia (o volia fer veure que contenia) té verd aka Matcha. Llavors tenia una perspectiva molt diferent de les coses amb té verd, però amb els anys he pogut comprovar-ne molts sabors i textures diferents, amb sensacions i experiències bones i dolentes per a cada un d’ells. i això perquè ho explico? Perquè m’està passant ara amb els productes de moniato. El moniato en si, no m’agrada gaire, l’evito tan com puc però si cal menjar-ne, es fa i punt. Quan un producte conté moniato, o un producte rar (o poc comú a Catalunya) el que n’espero és alguna cosa totalment diferent i amb l’esperança de trobar un sabor que em sorprengui. Ho van fer els Crunch de matcha fa poc, ho poden fer molts en un futur pròxim. En el cas dels Tirol de moniato i mongeta vermella, no m’han causat aquesta sorpresa, ni ganes de tornar-ne a provar. Un bombó d...