Bol de sucre

Avui tornem a Girona, aquesta ciutat que no se si us ha quedat clar, hi han gravat escenes de la sisena temporada de la sèrie Joc de Trons . No en sabíeu res oi? És que no ho han dit gaires vegades, sort que hi sóc jo per parlar-ne en un bloc de dolços. Anem al tema. Trichoc és una neula petita que porta xocolata a la galeta i ve farcida de crema de cacau. Acompanyat amb el cafè m'ha agradat molt i n'he demanat unes quantes al cambrer per fer-ne l'entrada al bloc. El que em sembla estrany és que no n'he vist encara a les botigues i fins on puc veure a la web de Gerio , fa temps que circula per casa nostra. L'embolcall és senzill, una mini neula molt farcida (ja veieu que a la realitat, tampoc va tan carregada de xocolata) i un camp d'espigues de blat a la part inferior per reforçar l'efecte crunch que té.

Avui anem al sud del mediterrani, a Tunísia perquè és on hi ha l'empresa Bonel ( o Bonelle , no queda clar a la web quin dels dos és el correcte, per si de cas, jo faig servir el que veieu imprès a l'embolcall. I què és? Doncs un xurro de cereal farcit de crema de cacau amb llet, amb un nom graciós (Snapy) i un personatge sense braços ni cames que m'ha fet recordar en Rayman (coses meves). Molt cruixent i lleuger. Si heu seguit el bloc de fa uns mesos, recordareu aquell snack salat i estrany japonès: Umaibō ( うまい棒 ) (d'on havia de ser sinó?) fabricat per Yaokin . Doncs bé, aquest és dolç, un cereal com els que podeu trobar recobert de xocolata o mesclat amb altres coses per donar una sensació de cruiximent. La galeta, cheeto , patata de blat... com li voleu dir, és molt bo. Llàstima que el fet que porti cacau de llet, sigui dolç i el cereal extrusionat sigui tan airós, fa que la durabilitat del dolç sigui quasi efímer. Pot ser divertit una vegada, o dos...