Bol de sucre

La setmana passada la vam acabar amb una espècie de barreta, avui hi tornem. La casa Kellogg 's , amb la seva família Special K intenta atraure un públic que normalment això de snacks els provoca urticària. Obsessionades per les kilocalories ingerides a cada àpat (perquè, de moment, sobre la taula són elles qui tiren d'aquest carro) han trobat a Special K el seu món. Dic el seu món perquè si mireu bé els Biscuit Moments , veureu que aquests productes el primer que aprimen és el compte corrent, i després, per les elevades dosis de fibra, la resta del cos. Entre blat i civada, el que sí que m'ha fet gràcia són els trossets de nabius i el motiu ratllat i ondulat de la xocolata que li han tirat per sobre. El producte és bo, no té molt de sabor però queda clar que tot plegat forma part d'un producte elaborat i pensat per unes persones molt concretes de les quals em trobo jo, com a extrem oposat. De la casa Kellogg 's, els meus productes, són els Coc...

Avui anem al sud del mediterrani, a Tunísia perquè és on hi ha l'empresa Bonel ( o Bonelle , no queda clar a la web quin dels dos és el correcte, per si de cas, jo faig servir el que veieu imprès a l'embolcall. I què és? Doncs un xurro de cereal farcit de crema de cacau amb llet, amb un nom graciós (Snapy) i un personatge sense braços ni cames que m'ha fet recordar en Rayman (coses meves). Molt cruixent i lleuger. Si heu seguit el bloc de fa uns mesos, recordareu aquell snack salat i estrany japonès: Umaibō ( うまい棒 ) (d'on havia de ser sinó?) fabricat per Yaokin . Doncs bé, aquest és dolç, un cereal com els que podeu trobar recobert de xocolata o mesclat amb altres coses per donar una sensació de cruiximent. La galeta, cheeto , patata de blat... com li voleu dir, és molt bo. Llàstima que el fet que porti cacau de llet, sigui dolç i el cereal extrusionat sigui tan airós, fa que la durabilitat del dolç sigui quasi efímer. Pot ser divertit una vegada, o dos...