Bol de sucre

Abans-d'ahir parlàvem de balsàmics i avui ja tinc el coll fet un nyap, però ha sigut menys greu perquè tinc molts caramels de mel i llimona per ensenyar. Tot delicatessen de la fira ISM 2016 . Una d’aquestes és el caramel de mel Verquin . Alguns potser no ho recordeu perquè fa molt de temps, però fan coses molt interessants aquesta empresa francesa. Una d’elles, uns cubs de goma quadrats recoberts de xocolata, els FWI . Potser el nom no va ser el més adequat. No, definitivament el nom pot haver matat el producte definitivament. I els de mel? Doncs molt bons. És curiosa la forma de l’abella al caramel, el seu relleu i el color natural (ho posa a la bossa) que té. Quasi sembla una gemma d’aquestes que venen a les parades de “bruixeria” (si, aquestes coses malauradament existeixen) com a amulet o pedra per a ouija. Vaja, que si no ho compares amb alguna cosa, és un caramel d’allò més bo. Només que no va farcit com els que acostumem a tenir aquí, i es nota cap al final, quan...

Culture Miel és el nom que rep actualment (des del 2015) el que havia sigut l’empresa Miels Villeneuve i d’altres que s’han ajuntat i associat al llarg dels anys. L’activitat de Miels Villeneuve comença el 1936 amb la comercialització de la pròpia mel que collia els apicultors que la formaven. El creixement de l’empresa artesana a la fabricació industrial sorgeix el 1974 i culmina al 2008 amb la compra de la Biscuiterie de France (un fabricant tradicional de pa de gingebre) i la creació d’una nova empresa. Les dues empreses, sota la direcció de Thierry Lauvergeat passen a anomenar-se Culture Miel. Deixant de banda que crec que el nou nom no s'adapta gens bé per una empresa que ven mel i derivats d'ella, he de dir que el caramel de mel que fabricaven (i suposo que encara el deuen fabricar) Miels Villeneuve és molt bo. El color taronja-clar del caramel aconsegueix una aparença visual molt llaminera que pocs poden igualar. Crec que és mereixedor de la llista de caramels ...

Ara que ha tornat el fred de cop, recupero aquells caramels que van bé pel coll. Els de mel (i si no us agrada gaire, els que vénen combinats amb llimona). A casa, sempre hem sigut dels farcits de Gerio , comentats l’any passat aquí , perquè eren els que hi havia a la botigueta del costat de casa. Els Misky és un caramel que fa temps que el tinc vist i mai he agafat. Primer perquè el blanc sobre el color clar del caramel no es veu gens i això no desprèn gaire confiança, però d’ençà que tinc el bloc, m’hi fixo més i agafo tot allò que abans no hauria agafat mai. I ben fet que feia… aquests caramels no tenen gaire gust de mel i venien una mica deformats...i sense farcit! Ni rastre, tu. No és que el sabor sigui dolent, perquè al final, el regust que deixa és correcte, només que... coi! No li diguin "rellenos" a una cosa que no en té! Misky és una empresa que ha quedat absorbida pel gegant Argentí Arcor , iniciat per Fulvio Pagani a la localitat de Arroyito. Aquesta m...

Si hi ha una empresa actual que representi la confiteria italiana, aquesta és Leone , iniciada per Luigi Leone el 1857 en un petit espai/botiga a Alba . Els caramels de mel amb un toc de farigola són ja uns productes posteriors al boom que va fer l’empresa amb les clàssiques pastilles, algunes gomes (poques), la seva xocolata i una especialitat italiana: regalèssia de Calàbria . Si bé tenen molts productes diferents, Leone és conegut, per mi, per les pastilles. El caramel és molt aromàtic, però ni rastre de l’essència de farigola blanca, una planta que és molt antisèptica i creix a cada cantonada de la mediterrània. Segur que n’heu vist de plantades als parcs i jardins de la ciutat. A Sabadell en tenim forces. La mel, segons la pròpia pàgina de Leone , és de mil flors i cent per cent italiana. El paper el veig molt vintage, no se si és perquè realment fa molt de temps que no el canvien o han fet fa poc un disseny que s’assembli a un producte tradicional i clàssic. També ...

Caramels de mel! Si, normalment després de dir això posaria el nom d'un producte suís o austríac, (que posen mel fins i tot a la sopa), però aquest és una de les tantes mostres que vaig poder arreplegar de l'estand, discret i fins i tot un xic amagat, de Gerio a la fira ISM 2014 . És un caramel de sabor bastant acceptable, potser el paper no li acaba de fer justícia. Molt "oldie", d'aquell temps... potser també es tracta d'això, de dir-li al client, ei, que portem 75 anys fent-lo igual que el primer dia (quantes vegades no ens han dit això les marques eh? I tots ens ho hem empassat! hahaha). De tots maneres, en tinc un altre de farcit pendent per pujar, i aquest sí que promet, i molt!