Bol de sucre

Serà aquest, el producte que tornarà a fer un boom? Segurament, no serà tan bèstia com ho va ser el llançament dels caramels amb l'eslògan: Sin Smint no hay beso , però clarament, a nivell funcional, poques pastilles comprimides havien sigut tant refrescants. Doncs després de tant queixar-me, sembla que m'han fet cas (hahahaha) i aquesta nova fòrmula amb zinc i magnòlia verificada clínicament dona bons resultats. No he pogut verificar les dues hores però una hora ben bona si que l'he tingut. També cal afegir que l'efecte visual de Sandwich li dona un plus que no us sabria justificar perquè, però m'ha molat. Crec que és el primer producte, en molts anys, que crec que Perfetti està fent bé... perquè portaven una "ratxa" companys, que feien plorar el nen Jesús.

Ja som a l'últim més de l'any, i el començo amb un producte força atípic per aquestes dates. Si, els caramels comprimits Jake , amb vitamines i sense sucre tenen aquest punt que per mi, es poden prendre tot l'any. Aquesta essència que porta igual que em va passar a l'anterior de gerds , és refotudament deliciós! Aquest d'avui, té la mateixa composició sòlida que l'anterior, no és cap raresa tinguen en compte que és un motlle de caramels comprimits, hehehe, però si que he notat molts menys trossets decoratius a dins. Si us fixeu amb el de gerds, sembla que sigui una mescla de fruites amb altres coses dins el comprimit, però en aquest cas, el de préssec s'ha quedat sense trossets. Només per això, els meus ulls ho han detectat com alguna cosa que no és tant natural com l'altre. Però és el mateix. De fet, el sabor és molt més bo, així que m'he deixat de collonades i crec que ja no me'n queda cap. :D Com recordareu alguns, Jake és una marca...

Comprimits amb beneficis, amb extres, amb afegits que li donen un plus. No ho se , comprimits a seques, perquè aquí només coneixem els de sucre ( Pep-Dex ) o les que prenien els joves makineros de l'escena de l'àrea metropolitana de Barcelona a la segona meitat dels 90. Només alguns, i per sort, avui no són així. Les pastilles d'avui son més similars a les refrescants angleses, aquelles amb menta i amb tocs balsàmics. Són tota aquella gama de pastilles que havien quedat reduïdes al consum farmacèutic perquè d'aquesta manera es retroalimenta un producte que escassament funcionava com deia l'etiqueta. De debò us penseu que prenent-me aquestes pastilles he notat un " boost " energètic increïble? Si us plau. Està molt bé aquest subgènere Taurinero que ha sorgit amb tot això de les begudes energètiques, però pareu ja... només em falta veure l'anunci d'en Gasol prenent-se aquest suc de civada isotònica. (Déu ser per quan vas restret, s...

Ah, quin embolcall més americà dels 80! Aquesta tonalitat de colors, destacant el rosa salmó del fons m'han ben enamorat, una tipografia molt divertida que queda molt ben equilibrada al costat dels dibuixos de fruites a la part inferior dret. Tot plegat, dona ganes d'agafar-ho, encara que la descripció del producte estigui en xinès. Una vegada obert hi ha trobat dues pastilles comprimides, no és cap error, ho posa al paper i es podia palpar amb els dits abans d'obrir-lo. El gust, pensant al començament que era maduixa, m'ha sorprès molt, és del més bo que he provat de la Xina. Quin préssec més ben parit que han aconseguit, en part, pel toc de mentol que hi han mesclat. És una bona combinació i et deixa la boca molt refrescant. No n'he vist per aquí, de fet, és d'unes mostres que vaig agafar a principis d'any a la fira ISM (si, encara em duren productes d'aquelles dates...) L'empresa que figura a tot arreu és la que te com a web aquesta de G...

Portem uns dies enfeinats. Però tranquils, que ho tornem a tenir tot a lloc aviat, cap problema! Agafem aquest tram final de l'any amb la gola ben fresca, perquè no? Si m'estan sortint caramels comprimits de sota les pedres. Aquest però, no són un producte qualsevol. El 1842, Fortuin , una empresa de la ciutat de Dokkum als Països Baixos, va iniciar la seva aventura en la confecció de dolços. Obsessionats amb el peppermint anglès, no van parar fins a aconseguir una qualitat única, fet que els va permetre confeccionar els Wilhelmina Mints el 1892. Fou en aquest any quan se celebraven els 50 anys de l'empresa i es va decidir elaborar un producte prèmium que alhora, honraria a la princesa holandesa (que posteriorment esdevindria reina). Igual que les galetes Daneses o altres productes anglesos, la casa reial no va dubtar en premiar-los amb un títol que encara posseeixen. Bé, a mi el títol em barrufa força, però la pastilla l'he trobat molt acceptable. ...

Inventat pel químic francès Jean -Pierre- Joseph D' Arcet , aquestes pastilles són tota una institució a França. Els inicis d'aquesta pastilla curativa que contenia tots els beneficis de l'aigua termal de Vichy (al cor d'Alvèrnia) daten el 1925, però no va ser fins al 1856 que pren la forma octagonal tan característica. Fins al 1914, les pastilles comprimides amb un toc de menta van ser objecte de desig de l'aristocràcia francesa, per tant, es podia considerar un producte high class , fins que el 1914 va començar a deixar-se veure a les farmàcies i botigues on la gent els podia aconseguir com a aliment de confiteria. Actualment, en mans de la multinacional Mondelēz International via Kraft Foods, es troba al lineal dels mercats de la manera que ho podeu veure a les imatges, amb tres sabors naturals: el de menta, els d'anís i llimona i una versió més lleugera sense sucre per diabètics o persones que no volen afegir més sucre a la seva dieta. ...

Recordeu que diumenge parlàvem dels Jake , unes pastilles de caramel comprimit amb vitamines i sense sucre. Doncs bé, avui, amb sucre i sense vitamines tenim els Escaolfrío , un dolç que fa anys que es troba a les nostres botigues i ja forma part d’un producte indispensable igual que les monedes de xocolata o els xumets chupa-chup. Va ser dels primers que vaig fotografiar per la galeria del Flickr (octubre del 2007) i em va cridar l’atenció la cara flipadissima del Yeti. Una peça gràfica que el Museu del Disseny de Barcelona hauria d’aconseguir ipso facto . Els nous models, els actuals, perden l’efecte op-art del fons i perden “efecte”… això si, el Yeti segueix a la seva “movida rave” i ho agraeixo, no els ho hauria perdonat mai als Hermanos Juan López . Per cert, refresco la memória, ells també són els fabricants dels caramels tous de regalèssia Mastia . Sense recordar si les anteriors pastilles eren iguals, ara porten el Yeti marcat als caramels comprimits, sempre de c...

Avui us presento un dels dos caramels comprimits que tinc per aquesta setmana. Aquest primer, es diuen Jake i són de la casa americana Packom Sweets . És un producte sense sucre i conté vitamines (vitamina C, vitamina E, vitamina B2, vitamina B1 i antioxidants). Un clar exemple de cap on van els caramels d’avui: a la “funcionalitat”. De fet, aquest mixt entre dolç i medicament ja podria existir aquí si no fos perquè hi ha lobbies farmacèutics que obliguen a què no sigui així per llei. Fot molt, i sobretot més quan veus que estan ells fent caramels… a preus de medicament! Per això espero que aquests productes triomfin aquí i acabin amb el lobby dels “dolços saludables” que han instal·lat les farmacèutiques. Les formes triangulars de les pastilles recorden molt i molt els Smint, de fet, tenen pràcticament la mateixa forma, textura i mida dels Smint XL , fet que em sorprèn força i que desconec fins a quin punt la marca de Perfetti Van Melle té registrats els seus caramels tr...

Des del 1930, Choward’s ha estat oferint aquestes pastilles de violeta al públic americà (i països del voltant). Amb aquest sabor, va ser conegut i consumit durant molts anys, encara que avui, per aquells que no esteu habituats al sabor de la violeta hi ha l’opció d’aconseguir-los amb gust de guaiaba , gaultheria (ni deia, ho he buscat per internet: una planta aromàtica de la qual se’n pot fer un te molt bo), llimona, menta verda i menta d’aquella que refresca una burrada. Tinc poca cosa més a afegir del que ja ha comentat la Cybelle al seu bloc  (fa deu anys...). Les pastilles tenen una aroma molt similar a les populars violetas de Madrit però el seu gust és pèssim. No les he trobat massa encertades i no se perquè són tan conegudes, no penso pas repetir-les, tot i que no descarto provar algun dels altres sabors de Choward’s com els de Tropical fruits (Guava) o menta. Com comentava al començament, els Choward’s varen aparèixer a NYC el 1930 de la mà de Charles Howard a...

A principis d’any vaig parlar-vos d’uns caramels comprimits . Eren de préssec madur, molt bo i havia posat el llistó molt alt per l’essència que tenia com pel regust que tenia. Però avui, provant un altre sabor de la mateixa marca, i d’un sabor que m’agrada molt, he vist que també poden equivocar-se. La llauna de plàstic Orion amb pastilles blaves amb gust de nabius no té el mateix nivell. L’empresa Japonesa, considerés de les millors 25 empreses de confiteria , crec que no té un bon gust en aquest sabor tan especial en els dolços: cal cuidar els sabors de fruites del bosc, i especialment les móres i els nabius. Un petit esforç en millorar-ho seria un nou win per l’empresa. De moment, jo de vosaltres seguiria amb altres sabors i deixaria aquest en segon pla.

Tot comença a Munic el 1948, on la parella Karl Berger i la seva dona Franziska Berger decideixen muntar l’empresa Kalfany Bonbon GmbH . Kalfany va ser la primera empresa alemanya a fer servir envasos metàl·lics per guardar-hi caramels i va tenir molt d’èxit. Als 70, es mouen de Munic a Herbolzheim (prop de Müllheim) i els bons resultats de l’empresa els porta a acceptar una oferta de compra del grup Zertus (Que en aquell moment també va comprar l’holandesa Diele que també feia pastilles i avui ja forma part d’un conglomerat d’empreses molt gran i potent que engloba empreses que soles ja ho eren… feu números). Tots, han acabat fabricant pastilles sota el nom de Pulmoll , convertint la fàbrica de Kalfany en la més potent d’Àsia i Europa. Els Pulmoll són unes pastilles molt refrescants que van molt bé per ajudar a curar refredats. Van ser inventats pel farmacèutic francès Jacques Lafarge el 1946 als afores de París. El seu sabor clàssic era una mescla de regalèssia, mel i men...

Avui pastilles. S’acosten els festivals (ha passat el Primavera Sound ja fa dies…) però queda el Sónar… i les pastilles aniran de conya. Els paquets grans (21g) que fabrica l’empresa Holandesa conté el 100% de Vitamina C diària recomanada per l'OMS, mentre que el paquet aquest petit de degustació es queda a poc menys de la meitat. Tot i així, em sembla una dosi de vitamina C molt elevada. Pel que fa el sabor, el que ha aconseguit Pep-dex em sembla que deu ser el millor de tots, difícil de superar, doncs és el que més m’ha agradat. Els nabius , per molt eròtic que soni el nom, són els Blueberries , tot un clàssic als sabors nòrdics mentre que aquí ens conformem amb les mores i amb una mica de sort, als gerds. Tant la textura com la quantitat de dextrosa són correctes, una bona opció si us agraden les pastilles comprimides i amb gustos que persisteixen una bona estona a la boca. Jo, en canvi, són un tipus de dolç que ni fu ni fa, de manera que són comptades les vegades que e...

Recordeu els caramels de La Cafetera que fabricava Dulsa S.A. des de Pamplona? Doncs són també els fabricants dels Hit , unes pastilles de caramel molt petites de diferents sabors. Si fins ara en podíem trobar de menta, taronja, llimona, maduixa i tutti fruti, ara caldrà afegir-hi cinc sabors més a la família: cola, mango i pinya per a tots els públics i dos sabors més pensats en els adults: café i canyella picant. A la mateixa web de l’empresa ja especifiquen que és el mateix típic sabor de canyella de nord-Amèrica (el qual desconec). Provant el de cola, m’adono que el sabor està molt suavitzat. M’esperava quelcom més pujat de to, que em fes una mica l’efecte dels Smints (explosiu i molt potent) i ha sigut més l’efecte del caramel… notes el sabor mentre llepes, però un cop s’ha consumit la pastilla dura, desapareix el sabor. Per la mida, les pastilles (o millor li’n dic llegums?) són visualment atractives, potser el de cola no és el millor exemple pel color aquest fosc qu...

Peppersmith és dels packagings més elegants que he tingut a les mans aquest 2015, no ho comparo amb les il·lustracions kawaii dels envasos japonesos, sinó per la senzillesa de la caixa, els colors, la tipografia, els relleus i el to de color que manté la família de productes. Nascuda fa poc, el 2009 per Mike Stevens i Dan Shrimpton, treballadors d’una altra empresa: Inocent Drinks que pertany un 90% a la Coca-Cola Company. Peppersmith es caracteritza per la fabricació de xiclets, pastilles i caramels amb base de xylitol . Si bé, l’any passat, van canviar la base dels seus xiclets per un mix industrial que va provocar la ira d’alguns consumidors. Ells, ho justifiquen que el natural, s’enganxava i feia perdre les qualitats del xiclet molt rapidament (si, és el que tenen les coses naturals senyors, que no dura anys…) Tornem a les caixes de pastilles de 100% de xylitol: són l'hòstia de refrescants, en serio (perdoneu l'expressió), és una menta brutal amb toc d’acidesa...

Trobar la història de l’empresa Trebor no és fàcil. Després de fusionar-se amb Bassett i ambdues comprades posteriorment per Cadbury , la majoria d’informació passa per la que menciona la gran multinacional en mans, avui dia, de Mondelēz International . Però internet és gran i amb una mica de paciència es poden trobar coses. Una altra imatge de l'empresa, aproximadament també de la mateixa època que la següent. El 1907, al carrer Shaftersbury (New East End) Robertson & Woodcock decideixen apuntar-se a l’aventura de bullir sucre i fer-ne dolços. Com diuen els de Black Jack Sweets , és mentida que la marca Trebor sigui originàriament el nom d’un dels fundadors (Robert Robertson) al revés, la raó, és que la casa (masia?) on treballaven tenia ja el nom de Trebor House. La primera guerra mundial va tocar l’empresa (de fet, totes van patir un fort increment del preu del sucre…) i no va ser fins al 1920, amb l’entrada de nou personal que es va reimpulsar l’empresa i batejar l...