Bol de sucre

Ahir, com alguns ja heu pogut llegir, ahir va tancar Fiesta . Ho podeu llegir a La Vanguardia o a l' Ara . Ja vaig comentar aquí que les piruletes amb forma de cor, d’una característica cirera impossible de confondre, era l’única cosa de la marca que realment valia la pena. Els Gomelitas , que em semblaven una novetat de la casa, per mi van ser una mala experiència. Però per si no fos prou… els xiclets farcits apunten el mateix camí. Ni farcit, ni xiclet. Un roc blanc insípid amb la famosa marca Fiesta, que tantes alegries donava amb els caramels de pal o els Kojak: piruletes amb xiclet a l’interior (que no em feien gaire el pes, i crec que només he provat una vegada i fa molts anys), treia paral·lelament aquestes coses que no s’aguantaven per enlloc. Al final, l’empresa es dissoldrà, potser algú comprarà la marca, però no serà el mateix. Aquí s’acaba les entrades, doncs, de l’empresa Ponce Candy de Puerto Rico. (*) Alguns m'ho heu comentat. Plega Fiesta, però ben...

Mai m’havien enredat tant amb tant poc. Fiesta , coneguda pels Kojak i piruletes amb forma de cor del mateix sabor (i que es mereixen una entrada aviat!) m’ha colat aquestes Gomelitas dures, seques i de dubtós sabor. Un cop de puny al fetge sense avisar. Amb l’ajuda de la pàgina web i mirant a contrallum les gomes, he anat intentant saber els sabors que tenia: de maduixa cap, de préssec tres (tot i que no n’estic segur que tingués sabor de préssec, en serio), de llimona i pinya una de cada. El millor d’ells? Cap. La peça petita i prima amb molt de paper i uns llaços excessivament llargs donen una sensació que el producte és molt residual i que en certa manera, m’estan venent gat per llebre. Només els he trobat, per pura sort a una botiga, tipus “tot a 100” a Sabadell. Potser, si els trobo visualment més atractius i tous (sobretot això: tous), els dono una segona oportunitat. De moment, es poden quedar a l’infern. Als anys 40, l’empresa Ponce Industries de la ciu...