Bol de sucre

Mira que ens arriben coses estranyes de Xina, no només als tot a un euro i escaig, sinó també als supermercats normals. Però els Man Go ! , d'avui, té un dels millors embolcalls de gomes que he vist aquest any.   Yake és una empresa molt recent, fundada el 2004 a Fuijan , l'any d'aquella cosa multiculti del Fórum i poc abans de la samba de Carlinhos Brown amb en Jordi Hereu... o era el revés? Bé, ja us heu situat en una època recent, oi? Doncs aquesta gent en poc temps, i com moltes empreses xineses, s'han fet enormes. Més de 100 milions de dòlars amb xiclets, piruletes, Toffees, xocolatines i caramels vitaminats. Ah, i gomes! A la part de gomes, hi podem trobar un intent dels ossets d' Haribo , unes pastilles rodones i altres gomes més elaborades com unes panotxes petites, unes boles amb una textura granulada, grills de fruita o aquest amb forma de mango. La textura és increïble però és que el sabor ho és mil vegades més! He flipat molt i m'ha...

Avui tornem a les pizzes. Si heu seguit el bloc fa temps, veureu que fins ara n’havíem comentat dues: la senzilla que fan a Indonèsia els de Gummy Zone i ja més elaborada pizza de Look-o-Look (amb més varietat de gomes) dels Països Baixos. La Family Pizza  de Damel , es quedaria una mica per sobre de la de Gummy Zone . Dic una mica perquè el seu cost d’euro i pico per 64 grams comparat amb la de Gummy fa força mal, un comentari molt català, com podeu veure, però és cert. De totes maneres, com indica a la part del darrere del producte, la pizza ha estat manipulada per persones amb discapacitat i d’alguna manera, esteu contribuint a la integració laboral d’aquestes persones. Cromàticament és una pizza amb un gran predomini del vermell, pràcticament tota la part superior és vermella amb tocs de verd i la part inferior l’ataronjat que representa la base de la pizza (deu portar molt de xili, hehehe). El seu gust és bastant nul, goma i sucre és el que notareu i potser un pel ...

Joygum és una empresa força nova, encara no ha complert els deu anys d’existència i ja s’ha convertit en un dels líders de productes amb llicència del país. Salvatore Caggegi va començar la seva activitat a la tranquil·la capital Siciliana:  Palerm , treballant les millors llicències que aconseguia i aplicant-los a productes com els d’aquí: Aquest pal de goma farcit desconec quin nom popular té, sempre que n’he volgut l’he anomenat “stripe rodó”, per diferència-jo de les tires planes i àcides que alguns deveu conèixer. Aquest de crema i farcit de maduixa és el pitjor stripe rodó que he provat, d’una qualitat molt baixa i amb un farcit molt airejat que no té ni cos per mastegar ni assaborir. No vull pensar malament, però crec que dependre tant de la llicència i posar-hi productes dolents no és la millor forma de guanyar-se la vida. Però cadascú sap el que es fa. Jo, de moment, no repetiré.

L'any 2000, s’inicia l’activitat de Pobeda (Victória) a la ciutat d’Iegórievsk (a la província de Moscú, Russia). S’especialitza a l’elaboració de la xocolata amb una maquinària molt nova i un personal preparat exclusivament per fer funcionar aquestes. En només quatre anys, ha assolit la producció de 50.000 tones l’any i una varietat de productes molt ample, fabricant barretes de xocolata sense sucre, bombons amb pa d’àngel, trufes, bombons de massapà i amb altres farciments, pralinés i productes de temporada. El seu mercat són els països propers, sobretot de la Unió Europea, però dubto que arribin aquí a curt termini. Les mostres que faig servir són de la fira ISM de Colònia d’enguany (Si no sabeu què és, aquí en teniu una entrada). La goma no és pas dolenta, però tampoc em diu res especial. Si que té un sabor molt peculiar que no puc arribar a definir… potser algú que conegui el rus em podria traduir el que diu el paper? Hi surt una abella i una poma vermella a un dels...