Bol de sucre

Aquesta entrada és d'una caixa que vaig comprar l'any passat. Després de Tots Sants vaig veure que encara no n'havia parlat i ja ho vaig deixar córrer fins l'any següent. Un post 365 dies després que dirien alguns. La caixa és un assortit de "coses que fan por", bruixes, dents de vampir, carabasses, esquelets i altres gomes per fer volum com la piruleta (amb el seu paper característic halloweeenià ), un xiclet farcit del buit o ple segons l'optimisme del que el mastega i cintes de regalèssia de colors. Tot és goma Vidal , que ja he comentat varies vegades que són molt bones, acceptables algunes, molt millors les altres. Exemples? Home, ara recordo les calaveres farcides o els diables picants de l'any passat i se'm fa la boca aigua!

Avui tirem de la bossa de mostres de l'ISM, que com sabeu si vareu poder llegir l'entrada de les barretes Fudge , sabreu que, enlloc de buscar un país representant de la fira, s'ha triat un concepte. Enguany, per començar aquest nou canvi, anava sobre caramels, gomes i xocolates apte per a vegetarians (no tinc clar si també vegans ). Una de les empreses que més apostaven pel concepte de goma totalment Vegan era Johannes Lühders , empresa alamana que en desconeixia completament tot, de manera que he anat a donar un cop d'ull al seu web: empresa que va iniciar l'activitat a una petita botiga a Hamburg i es clar, l'èxit dels seus productes va fer petit l'espai i van veure's obligats a canviar de lloc. Al 1958, el fill del fundador, Johann-Hinrich Lühders va seguir la saga familiar al 1958, ampliant les línies de producció amb maquinària avançada que els va permetre consolidar com una gran proveïdora de dolços alemany. Al 1998, la tercera generació va...

Una de les tendències que vaig veure augmentar a moltes empreses a l'ISM (i que m'ensumo que baixarà ràpidament) és la emojinització dels productes. Ja podem veure els emoji® impresos en tot tipus de productes, i mentre escric aquesta entrada, n'estan fent mil més. Ja sabeu que n'hi ha de diferents models, Android i Facebook, n'han fet les seves versions, però els originals, són els de iOS, que són els que fan servir Ragolds . Ragolds és una empresa alamana que desconeixia, (i mira que a l'ISM es troba al pavelló de les grans empreses) amb seu a Hamburg i amb més de 125 anys d'experiència en el sector. Una fabricació anual de 35 milions de quilos i una goma que es troba entre les millors que he provat. Per molta forma d'excrement, o caca, que veieu, aquesta goma és increïble. Té una textura, a vegades, més pròpia dels wine gum anglesos, com ara els Maynards o els Rowntrees que la goma que coneixem aquí, molt més tova i airosa de dins. El s...

Si dimecres passat varem veure el Tuenti , avui toca el 9- Teen . (És dilluns,  no espereu que sigui enginyós, encara menys a les 8 i mitja). El que jo sempre havia pensat que eren corbates, resulta que són ninots amb una antena fàl·lica al cap. No se si després d'aquest impacte visual tinc ganes de menjar més homenots pervertits. Els Haribo teen pica es caracteritzen per ser picants, és a dir, tenen un toc molt suau de picantor que no hem de confondre amb les versions àcides o últra àcides. Els Teen d' Haribo són els primers que provo d'aquesta línia de pica que han fet els alemanys a Cornellà del Terri .

Haribo ja ens ha ocupat forces entrades en aquest blog , però potser no tantes com es mereix una empresa com la que és. La meva percepció és que els locals, supermercats i botigues de barri, hi ha un creixement de marques com Trolli o Vidal respecte l'alemanya ubicada en part a Cornellà de Terri. Després de Favoritos , els Color.Rado , les Parisinas o les Anelles de Colors , avui toca una de vermell, perquè la regalèssia vermella deu ser, quasi segur, la més llaminera de totes les llaminadures. A la bossa hi trobarem 4 tipus molt coneguts a les botigues, aviam si les se descriure bé: Tubs petits farcits d'una goma més tova i amb un toc d'acidesa, les autèntiques rajoles amb el mateix farcit que els tubs amb millor consistència i sense l'arrebossat àcid de l'exterior, uns tubs dentats per fora en espiral i sense farcit, per acabar, la tira de regalèssia vermella més famosa que et pots imaginar. Tot plegat fa un bon combinat, una mica pobre a primer cop ...

Vaja, els quatre dies de festa d'aquest pont de Tot Sants m'ha fet perdre un dels millors posts de l'any, casum! Mira que era fantàstic per aquells que voleu fer castanyada i halloween alhora. Però com que no vull deixar feina per l'any que ve, us presento les calaveres farcides ! És un altre producte de Vidal , que es podria complementar amb els diables picants que vaig comentar a finals d'Octubre i que tenen la mateixa gomositat, textura i pinta de xungos . El sabor és molt bo i el seu farcit encara més. Jo no m'ho pensaria dos cops, si no és halloween, sempre pots pensar que ets un fan de Vidres a la Sang i menjar-los a cop de heaviata .

Recordeu la colombiana Súper de Alimentos ? Si home, la que fa la col·lecció aquesta de caramels Oka Loka amb una estètica molt street art i graffitera . Doncs té una col·lecció de gomes amb la marca Trululu (que ja que l'hem anomenat, deixeu-me dir que és una merda de nom per unes gomes) i entre les gomes Tropicals , els Aros i Moras hi ha la part d'animals Feroces . I quins són? Doncs el rat penat, el tauró i el llangardaix. Vaja, molt perillosos, sobretot l'últim, hahaha. Va, prou, prou, que les gomes són prou comestibles com per anar-ne fent conya. El millor sabor és el tauró que és de color blau, seguit del rat penat vermell. El llangardaix, ni rastre, ni foto ni valoració perquè no l'he vist. Llàstima... aquest verd tenia pinta de ser una meló, o una poma o fins i tot, un sabor àcid com la llima (molt popular als països llatins). Tot plegat em sembla genial per ocasions puntuals on implica mainada pel mig, perquè si no, us aconsello qualsevol cosa més...

Sóc jo, o les bosses Haribo són cada vegades més petites? Potser m'ho sembla, o segurament, la competència les ha fet més grosses. El que és segur, és que tots ronden entre els 100 i els 150 grams de gelatina aromatitzada (o similar). Les anelles és una altra de les gomes més populars a les botigues de caramels (o ja podem dir les botigues de gomes? Ho dic per l'escàs espai destinat al caramel que hi ha actualment), juntament amb els cors , les melons o altres productes d'Haribo com la regalèsia enrotllada, les Parisinas i els Colo-Rado (vaja, aquests d'Haribo també tenen un departament de màrqueting catxondo, com els 5). De maduixa, poma (les millors, amb diferència), llimona, mora (pse, no gaire) i préssec (un altre de molt bo, per quan una bossa, únicament de poma i préssec?). La textura de les gomes és força densa, no us puc dir si per el "suc de fruita" que porta o per el tipus de gelatina. Com bé explica a la web de l'empresa, les gomes ...

Industrias Burmar fa anys que fan gomes, però no ha sigut fins ara a l’última fira ISM quan hi he parat atenció. Molt més coneguda pels Flax: unes barres de gelatina apte per a celíacs amb suc de fruita natural i per les cantimplores, també de gelatina, Zumrok. Però anem a les gomes, que entre ampolles de cola, animalets i ossos, vaig veure les mores que com sabeu, m’encanten. Crec que deu ser la goma més senzilla de fer perquè sempre que les provo les trobo bones. Faci qui les faci, estan sempre dins el vàrem de bo i molt bo. I ho veig com una cosa positiva, molt positiva. I gaire més a afegir, unes gomes vermelles i negres dins una bossa amb la mascota/logo gravada. UN altre producte d’una empresa força recent, creada el 1973 per l’actual gerent: Evaristo Burgueño. Als 80 s’afegeixen a la creació de gomes (el boom del caramel de goma, concretament) i després dels jocs olímpics de Barcelona, van treure les cantimplores. UN dia les presentarem (i em posaré nostàlgic, hehehe).

Un altre producte de la fira ISM d’enguany, ara que he aconseguit una mica de temps per fer-ne bones fotografies, els productes que vaig emportar-me de la fira colonesa seran fluides. Doncs moltes de les novetats d’allà no passen d’això, de petits projectes que o bé en països adjacents al de fabricació. Per molts motius. Un d’ells segurament serà aquest sushi candy de Look-o-Look . L’empresa dels països Baixos ja va sorprendre l’any passat per la gran campanya de la Pizza que va fer durant la fira ISM i que vam comentar aquí en aquest blog. Aquest any han anat un pas més enllà i han tret la Candy Bbq (mireu fotos de la fira) i el Candy Sushi . Personalment crec que són coses molt divertides però tenen un petit problema, que tot això, el que queda bé i agrada… és fer-ho DIY, és a dir, fer-ho tu mateix. Potser el factor que nosaltres podem comprar a molts llocs les gomes a granel, sense sentir-nos obligats a comprar bosses grans al supermercat i triar amb més precisió les gomes ...

Avui tornem a les delícies que vaig poder aconseguir a la fira ISM d’aquest any 2016, concretament a un dels llocs on al meu primer any a la fira, vaig criticar durament l’ús del Hummer-limusina i les noies lleugeres de roba que hi abundaven. Aquests últims anys però, Katjes han canviat força, l’stand s’ha moderat i fins i tot, hi han posat una impressora de gomes 3D on qui volia podia anar a imprimir el seu nom… prèvia cua de gent corresponent. Jo vaig anar directe a la teca, que és al que havia vingut, i vaig ser obsequiat amb aquesta bossa de conillets. Ai, ara que em pensava que havíem oblidat el tema playoboyero … hehehe. La veritat és que… ostres quines gomes més bones! Indubtablement això li passa la mà a la cara a Trolli i Vidal (per dir dos dels grans que hi ha per casa nostra), les dues textures són increïblement bones quant a sabor i gomositat, especialment la goma airejada de la cara (vegeu la part rosa dels conills). L’orella vermella i verda tenen aquesta textu...

Les gomes Beasty Energy no s’han de confondre, de cap manera, amb els Beasty Boys, aquells jueus que feien punk, hip hop i funk als Estats Units. Vaja, de fet, des del 1982 encara toquen i graven… potser sí que tenen relació amb les gomes! La taurina que porten en una bossa deu ser la que corre per les venes de l’Adrock i en Mike D. El target principal, i que em sorprèn força (no ho dic ni en clau positiva, ni negativa) és One bag is one energy drink , “Una bossa és una beguda energètica”, prolongant aquesta tendència a drogar… perdó, volia dir ajudar, a les persones que rapidament tenen símptomes de cansament. Aquestes similituds amb Monster o l’austríaca Red Bull, aprofiten el target que tenen aquestes per col·locar-li el mateix producte funcional a la mateixa franja d'edat. I diria més: la forma del toro podria ser, rapidament, un producte molt amable pels habitants del país veí La textura i gomositat de les Beasty Energy Shot Gummi és molt similar a les gomes angleses,...

Després de la bossa de Haribo favoritos , que no em va convèncer massa, avui li he donat l’oportunitat a la bossa Color-Rado (res a veure amb la ciutat de Colorado, eh?). Aquesta bossa conté un assortit de gomes, gomes de gelatina, mescles de goma amb regalèssia i trossets de regalèssia amb altres pastes i núvols tous. Els trossets de regalèssia sola els he deixat per més endavant, m’he limitat a menjar els que van combinats que m’han entrat molt millor. De fet, ja estava avisat que aquesta bossa no és recomanable als que no ens acaba de fer el pes la regalèssia, però sí que m’interessava els “combos” i quin sabor tindrien. La conclusió és que és bona, i si com jo, no us fa gaire el pes la regalèssia, aquestes gomes mig-mig us aniran de perles. Compartiu la bossa eh? 300g per una persona al dia és una bomba per la salut. Queda pendent més ressenyes de l’ empresa alamana , potser aquest estiu m’animo i amplio la secció que ja toca.

Encara que aquí al maig comença a arribar el caloret , escapar-se a Brasil segueix sent una opció a tenir en compte. Ja que alguns hi aneu (emoji guinyo-guinyo) aprofiteu per comprar coses de Docile (per exemple) i així podrem ampliar la gama de productes d’aquesta empresa familiar de Lajeado (Rio Grande de Sul) de qui ja vam comentar els xiclets Zoah! i avui, aquestes gomes. Creada pels germans Heineck al 1991, avui s’ha convertit en una empresa líder de l’amèrica llatina en productes de confiteria com jellies, xiclets, begudes energètiques o caramels comprimits. Una cosa que m’he fixat en els seus productes és la semblança indiscutible amb els productes estrella de grans multinacionals: doneu un cop d’ull als Minty i ho entendreu. Pel que fa la Docigoma , les he trobat molt bones. Encara que segur que n’hi ha molts més sabors, m’he de conformar amb els verds i els vermells que he trobat al tub de 5 unitats. Crec que són de poma i maduixa, però mirant a la web, sembla qu...

Trolli no té qui l'aturi, crec que està fent una campanya per col·locar-se a tots els cois de racons del món (entengueu món com la zona de Sabadell i Barcelona, on em moc més). Avui és el torn d'una degustació que m'han ofert, però ja en podeu trobar a molts llocs: els ossets de Trolli! Encara que sigui una icona d'Haribo, els ossets és la primera goma de pectina que fa una empresa que es vol dedicar això, la raó? La gent ha associat l'ós com una goma bona i n'agafen sense pensar-ho gaire. També podríem incloure dins les formes de goma populars els plàtans, les móres (que en vaig comentar aquí recentment) i les rajoles àcides. Volia afegir també el meló de Vidal, però és un xiclet. La diferencia entre els ossos de Trolli i Haribo és el sabor: els de maduixa molt bé, els blancs que no ha acabat de trobar-hi el seu gust (algú sap quin és?) un "ok" justet, i el verd, que pretenia ser una espècie de llima-llimona o no se què molt dolç, ha qued...

Feia temps que no posava una entrada friki al bloc. Aquesta vegada ho faig recuperant un capítol del 2008 del tan enyorat programa Silenci? . El capítol presentava el treball sobre dolços del fotògraf Craig Kanarick, en faig una còpia: El fotògraf Craig Kanarick segurament és de la mateixa opinió. Tones de xuxes, fantàstiques composicions de llaminadures, piles i piles de xiclet... benvinguts al món del sucre a les parets, el món de Kanarick, que ha convertit en realitat el somni de tot nen i el de més d'un adult. Ara ja podem tenir l'imperi del sucre a les parets de casa gràcies a la sèrie de fotografies Eye Candy. Kanarick és un senyor que s'ha proposat fer bavejar a mig món amb aquest projecte, a còpia de retratar paquets de picolandia, palotes i regalèssia vermella. O sigui que ja podeu retirar del passadís el póster de Todo sobre mi madre , la portada del Goo de Sonic Youth del menjador, el cartell de Blow Up d'Antonioni o la foto d' Audrey Hepbur...

Bebeto és una marca de caramels de goma que no coneixia fins a la fira ISM d'aquest any, així que m'ha tocat buscar una mica sobre qui són i què fan. Kervan Gida , és una companyia Turca fundada al 1998 i que s'ha fet molt forta aquests últims anys, sumant-hi un procés d'expansió sense aturador, afegint al seu catàleg de productes, tot allò que pertany al mercat d'impuls (Candy toys), incloent begudes (Capri-sun). Això els ha permès tenir diferents segments i diferents públics. En principi moltes empreses ofereixen aquesta divisió per sectors, però de moment, a ells no els he trobat cap pega tan a la versió de gomes Premium com a més bàsica de totes. La versió Premium de Bebeto, vaig provar unes rajoles de les que sóc molt fan, aquí en trobem a pràcticament a totes les botigues (he dit pràcticament, però voleu dir que n'hi han que no les tinguin?). Aquestes però, son molt més fines i, alerta, tenen un sabor de maduixa molt recomanable i que han deixat...