Bol de sucre

Haribo ja ens ha ocupat forces entrades en aquest blog , però potser no tantes com es mereix una empresa com la que és. La meva percepció és que els locals, supermercats i botigues de barri, hi ha un creixement de marques com Trolli o Vidal respecte l'alemanya ubicada en part a Cornellà de Terri. Després de Favoritos , els Color.Rado , les Parisinas o les Anelles de Colors , avui toca una de vermell, perquè la regalèssia vermella deu ser, quasi segur, la més llaminera de totes les llaminadures. A la bossa hi trobarem 4 tipus molt coneguts a les botigues, aviam si les se descriure bé: Tubs petits farcits d'una goma més tova i amb un toc d'acidesa, les autèntiques rajoles amb el mateix farcit que els tubs amb millor consistència i sense l'arrebossat àcid de l'exterior, uns tubs dentats per fora en espiral i sense farcit, per acabar, la tira de regalèssia vermella més famosa que et pots imaginar. Tot plegat fa un bon combinat, una mica pobre a primer cop ...

Oh si, les bosses amb mescles. No se qui ha començat però ja comença a fregar l’abús! El que havia de ser una petita bossa mix, i a falta de novetats significatives en el sector de les llaminadures (gomes), totes les marques han tret la seva versió de bosses «clàssiques», «de por» (halloween, s’entén) o el que ens espera «happy christmas mix». La d’avui, és la clàssica d’Haribo, on no podia faltar l’os. De fet, d’ Haribo és el que més m’ha agradat, i el pitjor, se l’emporta la maduixa: horrible maduixa de sabor insípid i de gomositat precària. Pel que fa la mini coca cola, bé, correcte igual que el cor (que aquest sí que era bo de sabor!). Casualment aquests dos i l’os són els que comparteixen la mateixa textura d’Haribo que tots coneixem. El gran «oh» ha sigut la móra, si bé no és pas millor que les Jelly Berries de Fini, tenen una textura a l’hora de menjar molt similar, el sabor de les mores d’Haribo és un altre punt que han de millorar. La valoració que en faig de la ...