Bol de sucre

Cloetta va ser de les primeres multinacionals que vaig comentar al blog. També, aprofitant que comprava productes d'ella, entrava i descobria històries increïbles darrera de les empreses de dolços. De Cloetta coneixem les pastilles de goma Läkerol , els toffees de fruita Chewits o les barretes de xocolata amb llet Tarragona i Plopp , entre d'altres que podeu trobar a la llista de marques del bloc. La pastilla comprimida d'avui, la King , és un tipus de dolç modern molt escandinau, alemany i anglès. Aquí la gent que en menja va molt amb els Smint (aha, una entrada pendent que veureu d'aquí poc!) i poca cosa més. Jo mateix, me'n canso molt ràpidament d'aquestes pastilles i sovint acabo tirant més pels caramels mentolats. King és una empresa holandesa, fundada per la família De Vries al 1902 i que posteriorment, el grup Cloetta Fazer varen comprar. És clarament, la tendència actual d'empreses mono-producte que per sobreviure, es fusionen amb altres...

Stop Hoest (o Stophoest , tot junt) són unes pastilles mentolades, amb aquest toc de marró que veieu a la imatge. Un marró un xic lleig a primer cop d'ull, i encara més per un mediterrani com jo. No és un acabat de producte gaire comú aquí, però si que ho és a molts països nòrdics (i qui diu nòrdics, diu de mig Europa fins al Pol). La característica principal que en destaco és que són molt refrescants, i així m'ho va fer saber el pobre becari que portava una cara de no dormir a l'aeroport d'Amsterdam, ja m'agradaria rebre consells iguals a l'aeroport de Barcelona... hahaha . El fabricant és Red band , una empresa Holandesa fundada el 1928 (sota el nom de TJ Sobreriegue ) i enfocada ja en els seus inicis, a la fabricació de gomes, regalèssia i productes mentolats. Deu anys després, l'empresa ja opta per una segona fàbrica, aquesta a Bèlgica amb la tecnologia més avançada del moment. El punt interessant és el 1967 on es crea la marca Red B...

Avui pastilles. S’acosten els festivals (ha passat el Primavera Sound ja fa dies…) però queda el Sónar… i les pastilles aniran de conya. Els paquets grans (21g) que fabrica l’empresa Holandesa conté el 100% de Vitamina C diària recomanada per l'OMS, mentre que el paquet aquest petit de degustació es queda a poc menys de la meitat. Tot i així, em sembla una dosi de vitamina C molt elevada. Pel que fa el sabor, el que ha aconseguit Pep-dex em sembla que deu ser el millor de tots, difícil de superar, doncs és el que més m’ha agradat. Els nabius , per molt eròtic que soni el nom, són els Blueberries , tot un clàssic als sabors nòrdics mentre que aquí ens conformem amb les mores i amb una mica de sort, als gerds. Tant la textura com la quantitat de dextrosa són correctes, una bona opció si us agraden les pastilles comprimides i amb gustos que persisteixen una bona estona a la boca. Jo, en canvi, són un tipus de dolç que ni fu ni fa, de manera que són comptades les vegades que e...

Fascini és una altra marca que estava present a la fira ISM (vaja, que ja veieu que la fira és la crême de la crême del dolç). Situats en un estand molt gran amb els productes que anaven desfilant sobre una cinta transportadora, similar a la que podeu trobar als restaurants asiàtics d’aquí. (Podeu veure l’estand aquí ). La mostra que tinc per ensenyar-vos són trossets de tires (ells en diuen cinturons, uffff), de diferents colors i sabors amb un toc d’acidesa molt i molt emocionant. L’acidesa queda lluny de la bomba japonesa Shigekix però ja us aviso que aquest tampoc us deixa indiferent. Els sabors molt encertats per part meva, sobretot els de síndria i poma (espectaculars), potser el pitjor és el de maduixa, i el que passa sense pena ni glòria seria el de cola. Els colors, com podeu veure, són així d’apagats, segurament per l’efecte dels dos àcids que porta: el màlic i el cítric (a més a més de la dextrosa). Una delícia pels amants de les cintes àcides. Fascini és una ...