Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Italià

Pastilles sense sucre Leonsnella

 Ho vaig dir el Juliol passat, que la caixa la tinc, i els caramels també, només em faltava el temps. Ara n'he tingut, i potser el caramel n'ha sortit el principal damnificat, no m'ho tingueu en compte, seria injust que valoréssiu Leone pel producte que veureu aquí. És, com us venia prometent, el millor que tinc de la marca. Oblideu els caramels de mel i herbes o les gomes Zodiaco , les pastilles Leonsnella són una passada. Les pastilles ja d'entrada són sense sucre, a pocs llocs veureu pastillatge sense sucre, però ells n'han sabut fer una gamma molt seductora. Jo no he volgut donar-hi gaires voltes, he tirat pel dret amb el més senzill, el de menta (si no saben fer el de menta, ja podem plegar) i molt refrescant! Oblideu-vos de les pastilles angleses amb dextrosa, això és per llepar-ho amb calma amb el seu refreshment oportú. Els colorants naturals i l' stevia són un plus que no podeu deixar per alt. La història dels Leone o oficialment...

Caramel de miele i timo bianco

Si hi ha una empresa actual que representi la confiteria italiana, aquesta és Leone , iniciada per Luigi Leone el 1857 en un petit espai/botiga a Alba . Els caramels de mel amb un toc de farigola són ja uns productes posteriors al boom que va fer l’empresa amb les clàssiques pastilles, algunes gomes (poques), la seva xocolata i una especialitat italiana: regalèssia de Calàbria . Si bé tenen molts productes diferents, Leone és conegut, per mi, per les pastilles. El caramel és molt aromàtic, però ni rastre de l’essència de farigola blanca, una planta que és molt antisèptica i creix a cada cantonada de la mediterrània. Segur que n’heu vist de plantades als parcs i jardins de la ciutat. A Sabadell en tenim forces. La mel, segons la pròpia pàgina de Leone , és de mil flors i cent per cent italiana. El paper el veig molt vintage, no se si és perquè realment fa molt de temps que no el canvien o han fet fa poc un disseny que s’assembli a un producte tradicional i clàssic. També ...

Trinketto gum

Trinketto , com el sidral o la regalèssia, és un producte de tota la vida dins del món de la confiteria, més conegut com a caramel líquid . L’empresa italiana Casa del Dolce va llençar el seu caramel líquid el 1960 i deu anys després, li va donar aquesta forma de dildo … Als 90, neix la mascota que li donarà nom al producte: Trinketto , i per acabar, el 2014, en 3D. La popularitat de la mascota, l’ha convertit en un “hit” de l’empresa, i per això n’han decidit fer-ne una família de productes com el que presento avui, el trinketto gum. Uns xiclets en forma d’ampolla (molt semblants a les de Coca-Cola) farcits per donar-hi potencia al sabor. Segons la seva web, es pot trobar en 4 sabors diferents: maduixa, poma, llimona i un que sembla mora o similar. Dels 4, el de maduixa és més bo i el que jo crec que és mora (o cirera? o_0?) són els dos únics que he provat. La textura dels dos xiclets és la mateixa, només canvia el sabor i el color, i la conclusió de tot plegat és que ...

Dietorelle i la seva goma de regalèsia

Dietorelle és una marca italiana de caramels sense sucre, bé, de fet, no és una marca qualsevol… representa un terç del mercat dels caramels. Indiscutiblement de les marques que han sabut aguantar tots els canvis del sector, acompanyat sempre d’una imatge gràfica molt canviant, fresca i a l'última. Actualment, forma part del grup suec Cloetta , qui l'any passat va comprar la irlandesa Jelly Bean Factory (comentada al seu temps aquí). Aquí, la marca té seguidors, però no és, ni de bon tros, tan coneguda ni consumida. Molt probablement, per la bona qualitat i rivalitat que existeix amb les marques locals. Però deixem de banda els caramels i centrem-nos a aquesta novetat de goma, envasada en peces individuals amb una cara transparent que ens permet veure el color de la goma de dins. La cara b de l’embolcall, ens diu (amb una tipografia que em provoca arcades) que es tracta de quelcom tou. Provem-lo i horror. No m’ha agradat pas. La seva textura és molt més propera als “wi...