Bol de sucre

Les gomes Beasty Energy no s’han de confondre, de cap manera, amb els Beasty Boys, aquells jueus que feien punk, hip hop i funk als Estats Units. Vaja, de fet, des del 1982 encara toquen i graven… potser sí que tenen relació amb les gomes! La taurina que porten en una bossa deu ser la que corre per les venes de l’Adrock i en Mike D. El target principal, i que em sorprèn força (no ho dic ni en clau positiva, ni negativa) és One bag is one energy drink , “Una bossa és una beguda energètica”, prolongant aquesta tendència a drogar… perdó, volia dir ajudar, a les persones que rapidament tenen símptomes de cansament. Aquestes similituds amb Monster o l’austríaca Red Bull, aprofiten el target que tenen aquestes per col·locar-li el mateix producte funcional a la mateixa franja d'edat. I diria més: la forma del toro podria ser, rapidament, un producte molt amable pels habitants del país veí La textura i gomositat de les Beasty Energy Shot Gummi és molt similar a les gomes angleses,...

L’any passat us vaig presentar la multinacional Kracie i la seva gran diversificació del negoci, com sempre, nosaltres parlarem de la part dels dolços que és la que majoritàriament toquem aquí al bloc. Si l’última vegada parlàvem d’una mescla de joc (kit de pesca) i gomes  (peixos, pops i calamars) per menjar, avui veureu únicament gomes amb formes. La massa de què estan fetes és exactament la mateixa que l’última vegada, una maduixa artificial i poc accentuada que deixa bastant a desitjar. Ara ja m’apunto que de Kracie , millor evitar la maduixa. Hi ha altres sabors com poma o meló que ben segur que tenen un gust millor (val a dir que el nivell que deixa el de maduixa és fàcil de superar). Per menjar-lo, sempre podeu fer com en aquest vídeo , però jo no he tingut pas tanta paciència, els he endrapat un darrere l’altre resignat amb el poc sabor que tenen. Però com sempre, una cosa dolenta es veu compensada en una altra de molt agradable. Si, efectivament estimat lector, ...

Els que vau anar a la fira ISM , ho coneixereu, cada dia en donaven gratuïtament a l’entrada al costat dels Sun Rice (que aquest any ja no n’he agafat perquè en vaig quedar tip de les edicions passades, a més atipen molt). Aquesta mini-pizza té la seva gràcia perquè va dins una caixa que respecta força les caixes de pizza originals, i també una il·lustració clavada a la que et posen normalment. A dins però, la pizza està formada per diferents gomes: a banda dels tres trossets de pizza hi ha plàtans, ous ferrats, ossos (ossets), mores, monges de taronja i una peça verda que no se distingir. Tot plegat, ingredients molt pizzeros (mode ironia on). Per rematar-ho, un stripe vermell i àcid pel damunt dona un efecte de “ketchup” o salsa especial per pizza. Tot molt divertit i que de ben segur que agrada a la mainada . El fabricant es diu Look-o-look , que la primera vegada vaig llegir ràpid loko-loko i em va semblar més encertat que l’original. L’empresa és originària dels P...

Suposo que recordeu Trolli , aquella marca alamana de Mederer GmBH, oi? Avui doncs, us presento allò que m’agrada més d’aquesta marca: si! Les anelles de poma o apfelringe (en alemany). És ben segur una goma que em tornava boig de petit i encara ho fa, una mica, a estones. El seu punt d’acidesa i gomositat és increïble, rarament s’enganxa i el seu ensucrat exterior és d’un gra perfecte. No tenen gluten ni lactosa , positiu. I una de les contres que li podem trobar és que fa servir molta gelatina de procedència animal, si bé des de l'empresa confirmen que és de la maxima qualitat del mercat. Però els vegetarians hauran de buscar altres fons d’alimentar-se, doncs sembla ser que d'anelles de poma, res de res. (Potser altres productes de la marca seran aptes per a vegetarians, no pas aquest cas).

Ja fa temps que comparo algunes gomes amb els famosos «tubs» o «rajoles» que menjo, però per ser sincers, poques vegades se de quina marca són. Ho compro a granel el 99,9% de les vegades (hi ha coses que comprar-les en bossa em sembla una estupidesa). Avui he fet una excepció. On vaig sempre, he demanat que em diguessin de quina marca era, i sorpresa (o no tant), de Fini . Aquesta empresa doncs, fa els tubs de regalèssia picants més bons, de moment. I espero que segueixin així força temps. En Manuel Sánchez Cano es mereix un aplaudiment

Oh si, les bosses amb mescles. No se qui ha començat però ja comença a fregar l’abús! El que havia de ser una petita bossa mix, i a falta de novetats significatives en el sector de les llaminadures (gomes), totes les marques han tret la seva versió de bosses «clàssiques», «de por» (halloween, s’entén) o el que ens espera «happy christmas mix». La d’avui, és la clàssica d’Haribo, on no podia faltar l’os. De fet, d’ Haribo és el que més m’ha agradat, i el pitjor, se l’emporta la maduixa: horrible maduixa de sabor insípid i de gomositat precària. Pel que fa la mini coca cola, bé, correcte igual que el cor (que aquest sí que era bo de sabor!). Casualment aquests dos i l’os són els que comparteixen la mateixa textura d’Haribo que tots coneixem. El gran «oh» ha sigut la móra, si bé no és pas millor que les Jelly Berries de Fini, tenen una textura a l’hora de menjar molt similar, el sabor de les mores d’Haribo és un altre punt que han de millorar. La valoració que en faig de la ...

Feia temps que no posava una entrada friki al bloc. Aquesta vegada ho faig recuperant un capítol del 2008 del tan enyorat programa Silenci? . El capítol presentava el treball sobre dolços del fotògraf Craig Kanarick, en faig una còpia: El fotògraf Craig Kanarick segurament és de la mateixa opinió. Tones de xuxes, fantàstiques composicions de llaminadures, piles i piles de xiclet... benvinguts al món del sucre a les parets, el món de Kanarick, que ha convertit en realitat el somni de tot nen i el de més d'un adult. Ara ja podem tenir l'imperi del sucre a les parets de casa gràcies a la sèrie de fotografies Eye Candy. Kanarick és un senyor que s'ha proposat fer bavejar a mig món amb aquest projecte, a còpia de retratar paquets de picolandia, palotes i regalèssia vermella. O sigui que ja podeu retirar del passadís el póster de Todo sobre mi madre , la portada del Goo de Sonic Youth del menjador, el cartell de Blow Up d'Antonioni o la foto d' Audrey Hepbur...

Bebeto és una marca de caramels de goma que no coneixia fins a la fira ISM d'aquest any, així que m'ha tocat buscar una mica sobre qui són i què fan. Kervan Gida , és una companyia Turca fundada al 1998 i que s'ha fet molt forta aquests últims anys, sumant-hi un procés d'expansió sense aturador, afegint al seu catàleg de productes, tot allò que pertany al mercat d'impuls (Candy toys), incloent begudes (Capri-sun). Això els ha permès tenir diferents segments i diferents públics. En principi moltes empreses ofereixen aquesta divisió per sectors, però de moment, a ells no els he trobat cap pega tan a la versió de gomes Premium com a més bàsica de totes. La versió Premium de Bebeto, vaig provar unes rajoles de les que sóc molt fan, aquí en trobem a pràcticament a totes les botigues (he dit pràcticament, però voleu dir que n'hi han que no les tinguin?). Aquestes però, son molt més fines i, alerta, tenen un sabor de maduixa molt recomanable i que han deixat...