Bol de sucre

Saujania o legalment, Saujania Sdn. Bhd. , és una empresa de Malàisia fundada el 2009 i encarregada de fabricar quatre referències que estan conquerint el mercat asiàtic: Altitude , Nicos , Hatch i els que veurem avui: els Gee . Aquest Gee vénen recoberts per una capa dura de sucre, en principi el que hauria de ser una petita capa cruixent per mi és una bona closca. Massa dura i cal mossegar amb força. Acabo trencant, és clar, el caramel en uns quants trossets i llavors si, després de tenir-los una bona estona a la boca ben ensalivat, l’interior queda una mica toffee, smoothie que en dirien els americans i es desprèn el sabor de cafè (artificial) que té. El millor dels Gee és el paper, aquest negre que imita un tapís de luxe li dóna un aire de categoria prèmium. Trobo que gràficament és una peça interessant, i ja va ser el motiu pel qual vaig agafar-lo, però com a producte per menjar de nou, no crec que el tingui present.

Avui he vist uns caramels i gomes per casa. No se qui els ha dut, però tenen la pinta del fet que arreplegats d’algun lloc, segur. Visualment no crec que ningú de casa hagi comprat aquesta cosa tan kitsch (ep, potser si…) Al que anava. Un és una goma en forma de cor, de taronja i molt similar al Kasugai que vaig comentar fa dos anys. Al tractar-se, ambdues, d’empreses asiàtiques, la meva sensació és que són competència: tenen forma de cor, són molts cops de taronja i porten suc (i en donen constància efusivament perquè n’hi deu haver que no en porten). Bé, en comparació al Kasugai , aquest és vomitiu. Ho sento però la taronja no s’aguanta per enlloc i la textura és enganxosa i molt dura a l’inici, res a veure amb una goma gelatinosa o de pectina. L’altre producte és un caramel, de pinya, un sabor un poc comú i que m’atreia bastant provar-lo. És passable, força millor que la goma de taronja però tampoc m’ha impressionat molt. Tot plegat potser estic següent molt estricte amb...