Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Menta

Caramels de menta Pinedo

Divendres i sembla que la calor de l'agost ens va deixant enrere, alguns de vosaltres ja heu tingut el primer refredat i d'altres, com jo, ja fa setmanes que l'arrosseguem. Cap problema, és l'hora dels caramels balsàmics, aquells que ajuden a respirar, o com diuen els Pinedo "Se Respira". Un caramel dur de forma rectangular amb els laterals arrodinits, cada fabricant te la seva forma, el seu motlle particular que l'identifica. Ben segur que amb un bon cop de Google en trobarem milers de motlles, potser fins i tot no cal anar tan lluny, al menu de la dreta si cliqueu on posa Caramels durs us en dortiràn un bon fotimer. I els Pinedo aquests? Doncs bons, sense res destacable. M'ha sorprés més, però, la seva história. Any 2016 i em trobo amb una empresa de més de vuitanta anys que encara no te web. Bé, si que en té però no és una web pròpiament dita, tirem doncs, de la revista Sweet Press , especialitzada en dolços i xocolata. L'empresa de ...

Pastilles de menta Vichy

Inventat pel químic francès Jean -Pierre- Joseph D' Arcet , aquestes pastilles són tota una institució a França. Els inicis d'aquesta pastilla curativa que contenia tots els beneficis de l'aigua termal de Vichy (al cor d'Alvèrnia) daten el 1925, però no va ser fins al 1856 que pren la forma octagonal tan característica. Fins al 1914, les pastilles comprimides amb un toc de menta van ser objecte de desig de l'aristocràcia francesa, per tant, es podia considerar un producte high class , fins que el 1914 va començar a deixar-se veure a les farmàcies i botigues on la gent els podia aconseguir com a aliment de confiteria. Actualment, en mans de la multinacional Mondelēz International via Kraft Foods, es troba al lineal dels mercats de la manera que ho podeu veure a les imatges, amb tres sabors naturals: el de menta, els d'anís i llimona i una versió més lleugera sense sucre per diabètics o persones que no volen afegir més sucre a la seva dieta. ...

Xiclets 5: Cobalt

Life hapens in five , diu el lema de la marca. Doncs jo ja tinc els meus cinc 5 : Celsius , Evolution , Electro , Black i avui, els Cobalt . Un blau intens, de menta refrescant, per completar la primera mà de xiclets sense sucre. It's that rush of anticipation before taking a leap of faith. Butterflies when you go in for the kiss. That feeling in your... Són xiclets home! Xiclets! Com a mínim, mantenen la tendència constant de durar poc després d'el cop de sabor inicial. El preu crec que l'han baixat (no n'estic segur) i clar, nou xiclets al preu que posen... no poden ser tan ben parits. No em cansaré de repetir-ho però... una mica més cars i xiclets amb una durabilitat superior, on la goma a més a més fes molta salivera, seria espectacular. Mentrestant, veurem com alguns tipus de xiclets van acumulant pols al costat de les caixes dels supermercats.

Dietorelle de menta

Fa gairebé un any vaig comentar els Dietorelle de regalèssia , la goma sense sucre que fabrica una empresa italiana però que fa uns anys ha passat en mans de la multinacional holandesa Cloetta . (D’aquí poc no quedaran empreses petites… amb tantes fusions). Si el de regalèssia no em feia gaire el pes, la versió menta ja és força més agradable. La goma segueix sent igual de tova, i és molt agradable si en comptes de mastegar, decideixes llepar-la, al cap i a la fi, d’aquesta manera dura menys i l’aroma que porta aguanta una estona més a la boca. I refresca, deu ni do el que refresca. Una bona opció a tenir en compte. Encara que per aquest tipus de necessitats refrescants són més partidari als caramels balsàmics / mentolats o als comprimits que porten un alt grau de mentol.

Trident de menta

Parlem d’aquests paquets més petits de Trident . Després de veure com la marca explorava diferents tipus d’envasos i semblava que apostava fort pel format pot rodó, ara surten amb unes clàssiques caixes petites. El motiu? Crec que és el posicionament a les botigues i benzineres, on ha vist que Orbit li prenia protagonisme. Tot són suposicions, és clar. El que m’ha fet rabia d’entrada, és la seva mida reduïda que m’ha obligat a menjar-ne dos per tenir un xiclet de la mida que déu mana. A partir d’aquí, ha sigut una explosió de mentol molt bona que ha anat minvant si fa no fa en uns quinze o vint minuts, no gaire més. Et deixa la boca una mica fresca però tampoc massa, i la seva elasticitat és dura, de manera que fa molt poca salivera. Tot plegat, estic una mica decebut d’aquest producte, tenint en compte que el Trident senses o el passionberry twist eren molt millors, aquest ha quedat com el “Trident que van deixar a mitges”. Una llàstima.