Bol de sucre

Sembla que per fi, tenim un toffee farcit amb un farcit com déu mana. Al final han sigut els de Milka que han tret un assortit de toffees farcits amb sabors: el clàssic, el de crema d'avellana i el de cafè. Jo com que sóc així de gafe malastruc (gràcies diccionari) he agafat el més dolç, el que desprén un aire de xocolata amb llet més béstia i que indubtablement, dels tres, ja es veia a venir que no m'agradaria. Però he caigut a la mateixa trampa que tothom. La bossa. I quina bossa senyors, aquest mate violeta de la marca amb aquestes lletres d'aire cal·ligràfic, amb la lligadura de les efes i el remolí de caramel que hipnotitza... no em podeu negar que atrapa. Atrapa ara que és de les poques que fan servir aquesta impressió. Ja ho veurem més endavant. El producte però, està uns quants quilòmetres enrere. Per començar, una vegada obert el paper ha passat de primera divisió a tercera regional, i per si ja anava errat en el sabor, l'olor de crema de llet desna...

Tornem a Suïssa, hi ha moltes coses a parlar i poc n'hem parlat, oi? Per variar parlaré de xocolata amb llet perquè m’agrada molt, moltíssim (mode ironia: on). Però què hi farem si a la gran majoria d’Europa li agrada la xocolata amb llet? Com a mínim, el ChocoWafer porta avellana i la converteix un producte més bo. El producte es ven individualment, no sempre, en aquest cas el Carrefour ho tenen en caixetes que a dins venen les peces embolicades individualment. Per internet, en general, les trobareu en paquets de més unitats. Tant uns com altres és el mateix producte format per tres pisos de galetes amb xocolata entre elles. Tot dins un motlle que ho cobreix tot de xocolata Milka amb el seu respectiu segell. Matiso que m’agrada molt quan els bombons, barretes i d’altres productes porten un segell amb relleu de la marca. En aquest cas, la mida de la galeta és molt generosa, ben segur que Philippe Suchard, el xocolater que el 1826 va començar la dolça revolució prop de ...

No sé com m’ho faig, però sempre acabo amb una d’aquestes coses amb llet a les mans… Avui però, m’he fet gràcia les “avellanas enteras”, no sabeu la gràcia que m’ha fet llegir-ho… així que “enteras” eh? Ara ho veurem… Ja coneixeu la meva fascinació per la xocolata amb llet… ho vaig deixar més o menys clar amb els petit écolier o els Huesitos (ara en mans de Chocolates Valor ). Aquesta barreta segueix la línia deliciosa… un farcit de crema airejada d’avellana amb… caramel? Avellanes senceres? Bah! Si no fos pel bon gust (i regust) del farcit interior, no valdria res. Un despropòsit de barreta. Se salva el disseny de l'envàs. El clàssic i inconfusible color de Milka amb el producte partit amb el qual suposadament hi hauria de trobar a dins. Però ja es sap que aquestes coses, i més provinent d'una gran multinacional com Mondelēz International , els que han fabricat i ideat el producte de dins difereix molt de l'equip gràfic i de màrqueting que hi han treballat.

Chocolates Hueso va ser una empresa fundada per Francisco Hueso Rolland el 1862 a Ateca (Saragossa). L’empresa va ser líder a Espanya durant molts anys, convertint-se en la proveïdora de la casa Reial el 1900. Després d’uns anys produint barretes de xocolata, va aparèixer la novetat dels Huesitos , el 1975 amb un nen petit de color i un os al cap. Les vendes eren espectaculars i Espanya podia fardar de tenir, a escala local, una barreta de xocolata amarga i deliciosa. Cartell antic imprés sobre metall. (Igual que els  Conguitos  amb el seu “negrito”, la broma de fer servir negres vestits com una tribu de la selva per promocionar productes de xocolata es va acabar aviat). Huesitos és una barreta… o waffle, amb quatre pisos de pa d’àngel i tres de cacau amb un banyat de xocolata amb llet. D’aquesta manera, entra a la categoria de barretes lleugeres com les Kex , les Loacker o les Rocky Rice . La barreta no és dolenta, serveix com a snack de berenar però si ...