Bol de sucre

Dilluns, de bon matí, i comencem amb unes bones patates de pernil salat! Que si, que dins de la categoria de snacks hi ha el magnífic món de les patates, només que... me les menjo tan ràpidament que no arriben mai a la caixa de llum on faig les fotografies que veieu al bloc. (Un dia he de fer una entrada parlant de com ho faig. De com de complicat ho faig més aviat, perquè amb una foto de mòbil ja serviria, oi?). Les patates ondulades: Ondu Ladas (hehehe) de Frit Ravich són molt similars a les que podeu trobar d'altres marques, no se qui va començar el moviment ondulat, però totes han acabat amb aquesta rugositat ratllada i la mateixa ondulació a tots els talls. Un procés de fabricació? Potser. El sabor és optim, n'he provat de millors i de pitjors, i crec que aquestes estarien a un nivell acceptable alt que, sumat que es pots trobar a pràcticament tots els bars de Catalunya, la converteixen en una bona opció per acompanyar el vermut. Frit Ravich és una empresa de M...

Crispyclan és una col·lecció de chips (patates fregides) de la casa italiana La Mole . El primer que crida l'atenció és el seu elaborat embalatge sense l'habitual brillantor de les bosses de patates. Això, els dibuixos que podeu veure a la resta de la col·lecció de sabors (naturals, rosmarino , pizza i paprika) i pel fet de ser una espècie de raviolis aixafats sense farcit. Ja m'heu llegit algunes vegades parlar del picant, i em tira enrere, no m'agrada gaire i sovint ho trobo massa fort. No és el cas d'aquests, prou decents i que m'he pogut menjar sense problema. Potser els amants del picant ho trobaran massa suau per ells. Bé, almenys, el sabor del paprika és molt bo, i ben segur que us agrada. La Mole es va fundar el 1978 coma empresa de fornejat, que feia coses que es fan al forn, vaja. Aquesta passió que mostraven per la feina es va veure posteriorment en un rendiment considerable de la producció, que els va permetre alhora, treballar amb altre...

Com introduïa ahir, avui veiem un altre sabor d’Umaibō , el de Yakitori (やきとり): pollastreq (ocell?) a la brasa. Heu de pensar que el pollastre no el venen com aquí ni el fan com aquí a la brasa, en general, pocs són els aliments que a la taula encara conserven la morfologia de l’animal. Al Japó, la gran majoria del menjar arriba trossejat, deformat i modelat perquè sigui “apetitós” a la vista. En el cas del Yakitori, es fa amb trossos petits de carn de pollastre o de les despulles, muntats en un pinxo de bambú. També crec que us he de matisar que Yakitori , també pot voler dir qualsevol pinxo de carn, de fet, els tradicionals restaurants petits on serveixen únicament aquest tipus de menjar (i cervesa), es coneixen com a Yakitori-ya (やきとりや). Després d’haver passat pel Japó, crec que és dels millors llocs on he menjat, tot i que alguns, ens vam veure forçats a marxar, ja que no tots els yakitori-ya hi són benvinguts els forasters. El personatge popular que acompanya els paque...

Els umaibō (うまい棒) o “pal deliciós” és com un “ganchito” (Cheeto) gegant de blat de moro amb un espai buit a dins. No porta farcit, és com una patata inflada amb molts tipus de sabors: Salami, curri de pollastre, xocolata, formatge, pizza o llengua de vaca, entre d’altres. Com veieu, sabors molt típics. L’invent és japonès, produït per Riska i venut per Yaokin . Empreses japoneses que s’han encarregat de fer populars aquest tipus de snack. Pel seu volum, trobo que està molt bé, només que no atipen res. A vegades, fins i tot, fan entrar més gana quan només en tenies una mica. Què hi farem, crec que el sabor de salsa Tonkatsu valia la pena. Tonkatsu (豚カツ o トンカツ) és porc arrebossat , i que generalment consisteix en un filet o llom (escassos són les altres parts arrebossades, però no ho descarto). Al Japó, en fan molt entrepans, i són força populars (igual que a Madrit en fan de calamars a la romana). La salsa que acompanya molt sovint aquest Tonkatsu sol ser la salsa Worceste...

Actualització ràpida que no tinc gaire temps. Avui més patates! Aquestes es diuen Pombär (o Pombear) i les fabrica Intersnak , un gran monstre de patates com les Funny-Frisch que vam comentar aquí . Aquesta bossa concretament forma part d’una novetat de l’any 2012, quan van introduir la salsa al seu catàleg de sabors. Crec que entre les de bacon, formatge i ceba o ketchup, la de crema agra són del grup de sabors normals i suportables. El que queda cuqui, maco o divertit per la mainada, és la seva forma d’os, elegant d’una proporció per posar-se’l a la boca ideal. També podeu veure la versió amb animals del zoo a la pàgina web aquí . (Els sabors no son els mateixos a tots els països!) Les decapitacions també són el pa de cada dia... Evolució del Pombär

Doncs això, per fi una de patates! Ja fa temps que vull comentar-ne i ho farem amb una de les tantes marques que formen part de l' Intersnack Group : Tayto , Pom-bär , Fischli, Pittjes , Chio , entre moltes d'altres formen part d'aquest gran grup que mou 2 bilions d'euros l'any. Casi res. D'altra banda, aquest any Brasil serà moda, ja ho és des del primer dia que es van acabar els jocs de Londres 2012 però ara sembla que ja comença l'estrebada forta. Tot aquell merchandising de futbol tindrà motius tropicals, les salses (com que n'ingnorem la majoria de les centre i sud americanes) seran un potit-poti de salsa taquera a chimichurri peruà . Però benvinguts els sabors que, amb uns fonaments relliscosos tenen el sabor de les chipsfrisch de Funny-frisch ! Sabor impressionant, el que sigui que pretén ser, està ben trobat! El picant és ideal pels que no ens emociona massa que un producte porti imprès molts bitxos al darrere de l'envàs, i q...