Bol de sucre

Avui ja em disculpareu de la qualitat de les fotos. No em vaig poder resistir gaire la temptació d’aquesta delícia de xocolata (de llet, però força bona) amb coco. És del millor que he comentat de Pocky en aquest bloc (de moment) i crec que és obligat que els tasteu una vegada, com a mínim! Que la caixa inclogui palmeres (o l’equivalent per donar una estètica tropical) i, en aquest cas, uns cocos, és un dels factors força inexplicables que em porten a comprar productes d’aquests. Ja poden ser les pitjors galetes del món… si tenen palmeres, ben segur que acaben a les meves mans. De totes maneres, mirant una mica a la xarxa, he vist caixes més maques, sobretot, el que deu ser la versiò anterior a aquesta. La podeu veure al bloc de Grocery Gems . Els bastons són els que coneixeu dels Mikado , els bastons de tota la vida amb rugositats incorporades (trossets de coco) i molt i molt aromàtic. Com a “pega”, crec que l’alt percentatge de sucre (6g) i les calories que porta (117 ...

No podia variar gaire, ho sento, estic en plena matchadicció i no pararé fins a provar-ho tot. De mica en mica, però. Avui és el torn dels Pocky (vaja, també estic amb glicoddicció pel que veig) i siguem clars, m’ha decebut bastant. Res a veure amb els xiclets Kokochi o els Crunch, potser és un fet puntual i el próxim serà igual de bo, cal ser optimistes a vegades. La galeta és com la resta, el gruix dels pals uniforme i es trenquen molt bé (per entendre’ns, em refereixo que al mossegar, no es trenquen altres trossets. Passa sovint amb les galetes… sobretot els principe fail ). L’envàs però, segueix sent la gallina dels ous d’or, i infinitament millor que la versió europea Mikado. (quan pensen fer-ne una actualització?) Comença a ser molt frustrant veure com una marca cuida molt la seva gràfica arreu del món i aquí es limiten a posar-hi un degradat al sol o fer collage ridículs, observeu: Mikado amb xocolata Daim, quines ganes de provar-les! (Spoiler: comentaré D...