Bol de sucre

No comento gaire productes salats, però aquest any hi poso remei, amb l'snack salat i les patates fregides. Ja vàreu veure el mes passat les olives cruixents de Dumet , avui us mostro un producte molt conegut: Les Tuc original . Les Tuc són aquestes galetes rectangulars amb les cantonades tallades que li han donat aquesta forma tan popular i inconfusible. Com a relleu, hi apareixen els tradicionals punts que portat tota galeta plana i uns altres de més petits al centre que, unint-los visualment, es pot llegir TUC.   El fabricant el podeu veure a la portada de l'embolcall, encara que siguin originàries de Bèlgica, forma part del gegant grup de l'alimentació Mondelēz International . És un producte que podeu trobar a molts supermercats o botigues de queviures per 0,38 € o fins a 1,50 € (animals, ni us atreviu a pagar més d'un euro per aquestes galetes, no val la pena!).

Avui una mica de salat. Fa molt que no en poso i crec que el d'avui és prou interessant. Va guanyar-se el respecte en innovació a la fira ISM d'enguany tant per la mescla de sabors com per l'originalitat del producte. Si unes olives seques i cruixents recobertes en una pols de sabor a pizza no us fa el pes, Dumet també n'ha preparat una versió pels amants del Wasabi , al Curry indi, al Paprika , a la salsa agra i ceba o amb xili i llima. Totes les propostes venen amb aquest recobriment que porta el sabor incorporat. Uns sabors molt a la línia dels snacks i que a mi se'm faria estrany menjar per berenar, per exemple. Una bona opció per qui vulgui canviar la rutina de les patates fregides de sempre, ara, caldrà veure a quin preu ho vendrà al públic l'empresa suïssa Dumet aquest snack Cielos .

Els umaibō (うまい棒) o “pal deliciós” és com un “ganchito” (Cheeto) gegant de blat de moro amb un espai buit a dins. No porta farcit, és com una patata inflada amb molts tipus de sabors: Salami, curri de pollastre, xocolata, formatge, pizza o llengua de vaca, entre d’altres. Com veieu, sabors molt típics. L’invent és japonès, produït per Riska i venut per Yaokin . Empreses japoneses que s’han encarregat de fer populars aquest tipus de snack. Pel seu volum, trobo que està molt bé, només que no atipen res. A vegades, fins i tot, fan entrar més gana quan només en tenies una mica. Què hi farem, crec que el sabor de salsa Tonkatsu valia la pena. Tonkatsu (豚カツ o トンカツ) és porc arrebossat , i que generalment consisteix en un filet o llom (escassos són les altres parts arrebossades, però no ho descarto). Al Japó, en fan molt entrepans, i són força populars (igual que a Madrit en fan de calamars a la romana). La salsa que acompanya molt sovint aquest Tonkatsu sol ser la salsa Worceste...

Karujyaga és una marca de Glico (el grup empresarial que fa els Pocky o Mikado i altres productes). Si no vaig errat, Jyaga vol dir patata, i la cosa quedaria amb "Patates enrotllades", més o menys. El tipus de menjar és més un snack per abans de dinar que no pas un dolç llaminer, el més interessant però, és que a més a més els sabors són molt estranys: patata violeta? Què coi… Doncs resulta que no és tan estrany. Les patates violetes o negres són originaries de Perú (concretament de les parts mitjanes i altes dels Andes) on s’han cultivat des de l’època dels Inques. A partir d’aquí s’han fet encreuaments amb altres patates, per exemple, les patates ratte (o patata Asparges) originària de França. L’encreuament permet tenir unes patates violetes allargades gràcies a les antocianines, el pigment vegetal hidrosoluble que es troba en els vacúols de les cèl · lules (el mateix pigment que la ceba morada, les groselles , els nabius i la col llombarda, per posar-ne uns...

Avui ens saltarem una mica el tema de dolços. Avui anem als snacks, que si fa no fa, vindrien a ser coses similars: per picar entre àpats, abans dels àpats o després... Dues de les coses que em van portar a comprar aquestes galetes era: 1) Tenia convidats a casa i no els volia donar els típics salats en forma de peix o moneda que tots ja sabem i 2) Que tampoc ens passem que la cartera fa temps que no pesa i no pensava gastar més de 5 euros. Si, sóc així de garrepa. (Em van costar 1,85, així que al final me'n vaig gastar més, ejem, hehe). Però què més voleu, hi havia les de wasabi... no em dieu que no hauríeu canviat els paquets de les originals per les de wasabi, eh? hehe, doncs si, però ningú va notar la diferència, el problema és que quan fan aquestes coses que tenen sabors d'altres productes suavitzen taaaaaant els sabors perquè agradi a tothom que acaben en una cosa insípida. Els originals però, eren prou bons, i probablement els tornaria a comprar, però la ...