Bol de sucre

Una de les coses més repetides, i certes, és que mengem pels ulls . Si una cosa la veiem amb una fantàstica presentació però el producte no arriba a la sola de la sabata, doneu per segur que serà bo, o si més no, prou comestible perqué la gent repeteixi. Tot plegat ve de l'entrada que vaig fer de la revista gastronómica The Gourmand , on apareixen fotografíes de la Catherine Losing , Gustav Almestal o Jess Bonham , per citar-ne alguns amb anys d'experiència. The serpent that are its own tail / Foto: Catherine Losing La revista és només un gra de sorra al gran desert de la neo-cuina actual, hi ha un fotimer d'activitats al voltant de tot plegat amb una gran participació del públic (per tant, molt lluny de l'actual status elitista d'El Bulli - Germans Roca que tenim aquí). Una d'aquestes activitats, és la sessió fotogràfica que ha fet la Lena C. Emery  per la Black Isle Bakery of London (Fleca illa negra), una iniciativa de Ruth Barry per mantenir en con...

La llengua no ha de ser un problema, la revista i el seu contingut que camina entre l'art i la gastronomía ho recomano des d'ara: llegiu-la. A continuació faig una traducció i interpretació del que The Gourmand ha suposat per mi: The Gourmand  (El Gourmet ) és una persona que sap i gaudeix el menjar de tots els tipus, també és una nova revista gastronòmica i cultural amb seu a Londres insípida no només per una veritable passió pel menjar, sinó per l'emocionant arribada de nous restaurants, bars, cafeteries, punts de venda d’aliments idonis pels nostres plats cada vegada més a l’abast de tots els públics. The Gourmand és la culminació d'un viatge que va començar amb un sopar a casa amb els amics, on discutíem les nostres idees i passions pel menjar i les ganes que teníem de passar-ho tot en un format físic, quins il·lustradors ens agradaria que il·lustressin els articles, quins projectes de gasrtro-fotografia ens agradaria profunditzar… la creació de The Gourma...